Dossier RLC
Rennes-le-Château, un lloc misteriós.
EL MISTERI COMENÇA…
El 17 de gener de 1781 mor Marie de Nègre Dables, dama d’ Hautpoul de Blanchefort i vídua del marquès de Blanchefort. Aquesta és dipositària d’ un gran secret, transmès en la seva família de generació en generació…
Al no tenir descendència, la marquesa d’ Hautpoul va decidir, abans de la seva mort, confiar aquest secret, així com uns documents d’ una extraordinària importància, al seu confessor, el llavors mossèn de Rennes-le-Château, Antoine Bigou. Aquest va rebre l’ ordre de transmetre el contingut d’ aquest secret a una persona digna de rebre’l.
Mossèn Bigou, coneixent la naturalesa del secret i espantat pels esdeveniments polítics de França en aquells moments (que més endavant desembocaràn en la Revolució Francesa de 1789) decideix d’ amagar-lo dins un pilar visigòtic que sosté l’ altar de l’ església de Sta. Magdalena.
El 1781, mossèn Bigou fa posar una llosa (fig. 1) damunt la tomba de Marie Negre, al cementiri de Rennes-le-Château, amb unes inscripcions llatines i gregues amb l’ inscripció “ET IN ARCADIA EGO”. L’ esmentada llosa l’ hauria feta transportar des del seu emplaçament original (la Tomba d’ Arques, un petit monument funerari situat al meridià 0, a la Coume de Pontils, entre les poblacions de Peyrolles i Serres).
A la capçalera de la tomba hi fa erigir una altra llosa (fig. 2) amb l’ epitafi, gravat, de Marie de Nègre. Aquest epitafi conté nombroses anomalies d’ escriptura, fetes deliberadament, i que constitueixen un criptograma, l’ interpretació del qual donaria l’ ubicació del secret.
A més, fà una altra reforma a l’ interior de l’ església, consistent a girar, cara a terra, una altra llosa, dita dels Cavallers, de l’ època carolingia (S. VIII). En aquesta llosa es pot veure un cavaller i un infant damunt d’ un mateix cavall. Aquest era, casualment, un costum dels templaris…
L’ any 1792, mossèn Bigou és declarat refractari i es veu obligat a fugir, casualment, a Sabadell, a Espanya, on mor 18 mesos més tard, no sense abans haver transmès el secret a un altre cura exiliat, mossèn Cauneille. Aquest, a la vegada, el transmet a dos camarades seus: l’ abat Jean Vié, mossèn de Rennes les Bains i l’ abat Cayron, mossèn de St. Laurent de la Cabrerisse, a l’ Aude entre els anys 1840 i 1872.
En què consistia el secret que coneixien, donc, aquest dos mossens? : que un tresor d’ inestimable valor –però de naturalesa desconeguda- i uns documents d’ una extraordinària importància històrica són amagats al subsòl del Razès. La seva localització seria descrita en forma de missatge codificat, confeccionat per mossèn Bigou. La clau per desencriptar aquest missatge estaria insertada en la llosa no. 2 de l’ epitafi de Marie de Nègre, que el mateix mossèn Bigou va redactar i gravar.
Només dos successors dels anteriorment esmentats abats, però, en sabrien treure profit del secret:Bérenger Saunière, anomenat mossèn de Rennes-le Château l’ 1 de Juny de 1885, i l’ abbé Henri Boudet, successor de Jean Vié a la parròquia de Rennes-les-Bains.
Un cop al front de la parròquia de Rennes-le-Château, mossèn Bérenger de Saunière es dedica, amb l’ ajuda de donatius fets per simpatitzants monàrquics, als treballs de restauració més urgents. És aleshores quan sorgeix un personatge misteriós, que es fà dir M. Guillaume, que és, en realitat, un emissari de la comtessa de Chambord, vídua del que hauria pogut ser pretendent a la corona de França, sota el nom d’ Henri V, de la branca dels Habsburg… Aquest misteriós enviat esdevindrà un visitant asidu de Rennes-le-Château.
ELS PRIMERS TREBALLS.
Mossèn Bèrenger de Saunière comença, gràcies als donatius rebuts, la restauració de l’ església. Durant la manipulació de l’ altar, una llosa del terre s’ esberla i revela un amagatall que conté una olla plena de monedes d’ or i un tresor, possiblement propietat dels antics nobles de la regió, i que mossèn Bigou va amagar abans de la seva fugida a Sabadell, provocada per l’ execució de Lluis XVI i posterior caiguda de la monarquia. A més, durant aquests treballs, el contratista i els manobres afirmen haver vist Mossèn Bèrenger de Saunière treure d’ un tub de fusta buit, segellat amb cera, uns pergamins i un document manuscrit. Aquest tub era, presumiblement, amagat dins un dels pilars visigòtics que sostenien l’ altar.
Tanmateix, ordena a dos manobres que aixequin una llosa que hi ha al terre, davant de l’ altar. Es tracta de la “Llosa dels Cavallers” que mossèn Bigou va fer posar a l’ inrevés, de cara a terra, un segle abans... Representa a 2 cavallers templaris muntant un mateix cavall... Llavors, el mossèn va fer parar les obres als paletes fins a nova ordre. Saunière treballarà nit i dia dins la seva església sense deixar-hi entrar a ningú... No se sap amb certesa quina mena de treballs hi feia. Alguns creuen que La Llosa dels Cavallers era l’ overtura per la qual s’ accedía a la tomba dels senyors de Rennes-le-Château, mitjançant unes escales que s’ enfonsen cap al subsòl de l’ església i que, al descobrir Mossèn Bèrenger de Saunière la cripta, trobés amagat, dins les tombes, alguna mena de tresor…
El pilar visigòtic retirat de l’ altar és posat a l’ inrevés en un jardinet, al costat de l’ església, amb una imatge de la Verge de Lourdes i amb una inscripció: “Mission 1891”.
L’ any 1891 té, en la vida de Mossèn Bèrenger de Saunière , una importància cabdal: és al 1891, que demana permís a l’ ajuntament per utilitzar el terreny del davant de l’ església per edificar-hi un calvari. A la primavera, comença els treballs, anant ell mateix a buscar les pedres per construir una mena de cova, on hi instal·la un calvari, en el que s’hi pot llegir: “Christus A.O.M.P.S. Defendit”.
En aquesta frase, molts hi han volgut veure la marca del Priorat de Sión:
CHRISTUS ANTIQUUS ORDO MYSTICUS PRIORATUS SIONUS DEFENDIT
Crist defensa l’ antiga orde mística del Priorat de Sión.
Aquesta frase, teològicament cèlebre, significa, de fet:
CRISTUS AB OMNI MALO POPULUM SUAM DEFENDIT
Que Crist protegeixi el seu poble de tot mal.
1891, UNA DATA CLAU.
L’ estiu del 1891, mossèn Bérenger de Saunière viatja a París per fer desencriptar els pergamins per experts. S’entrevista amb un cèlebre ocultista: Émile Hoffet, amb la artista Emma Calvé i amb Joseph Péladan, fundador, l’any 1891, de l’ orde de la Rosacreu del Temple i del Grial. Arran de les entrevistes, i un cop traduïts els pergamins, adquireix unes còpies de 2 obres pictòriques:
Les Bergers d’ Arcadie, de Nicolas Poussin (1629), en que s’ hi pot reconéixer la Tomba d’ Arques i la inscripció “Et in Arcadia ego...”, la mateixa que hi havia a la tomba de Marie de Nègre, i al rerefons, el paisatge de Blanchefort...
La Temptació de S. Antoni, de David Teniers, de la mateixa època. Cal remarcar aquí un detall important: la festivitat de S. Antoni és el 17 de Gener. Aquesta mateixa data apareix gravada a la tomba de Marie de Nègre...
De retorn a Rennes-le-Château, el comportament de mossèn Bérenger de Saunière es modifica de forma radical. S’ entrega a extranys treballs. Construeix, adosada al cementiri, una caseta damunt un pou i hi prohibeix l’ entrada a tothom. De nit, es tanca al cementiri i es dedica a esborrar les inscripcions de la làpida de Marie de Nègre. El motiu més verosímil de tan insòlites activitats sembla ser que mossèn Bérenger de Saunière buscaba, a partir d’ un pou o d’ una tomba, l’accés a una cripta en la que, tal com testimonia un obituari del S. XVII, hi reposen alguns dels antics senyors del lloc. Es parla, inclús, d’ una tomba merovingia...
Sembla ser que, efectivament, mossèn Bérenger de Saunière fà una important troballa el dia 21 de Setembre de 1891. En efecte; en el seu diari a data de 21/09/1891, es pot llegir: “Carta de Granés, descoberta d’ una tomba. A la tarda, pluja.”
Després del “descobriment” i, sobre tot, a partir del 1896, mossèn Bérenger de Saunière sembla disposar de recursos inesgotables i es dedica a construccions de gran envergadura. Continúa amb la restauració de l’ església, emprant-hi, per aquest fí, quantitats impressionants de diners. Coloca un nou paviment a l’ església, format per rajoles quadrades, blanques i negres, a modus de tauler d’ escacs. Fa venir decoradors d’ Itàlia, fa construir una estància secreta darrera la sagristía, la porta de la qual es dissimula darrere d’ un armari i il·luminada tan sòls per un ull de bou... Tanmateix, fa col·locar dins l’ església vàries estàtues i un viacrucis. Algunes de les ornamentacions són realment extranyes. Per exemple, només entrant a l’ església, ens veiem rebuts per un diable deforme. Més extravagant encara és un detall del viacrucis on s’ hi observa una dona amb vèl de vídua donant la mà a un nen que porta un vestit de tela escocesa... El 6 de juny de 1897, l’ església queda oficialment inaugurada
De 1897 à 1899, s’ ausentarà sovint cap a destins desconeguts, però també pels voltants de Rennes-le-Château. Alguns veïns, intrigats per les seves sortides campestres, han seguit el mossèn. Pren direcció cap a Rennes-les-Bains, travessa el bosc de "l'homme mort", travessa la riera de la Blanque et remunta cap a la "Pierre du Pain" (on el diable va deixar l’ empremta dels seus 5 dits). Alguns mesos més tard, rep la visita del misteriós M. Guillaume, el qual ofereix a mossèn Bérenger de Saunière una suma de 3.000 F.F. per tal que aquest realitzi els treballs necessaris per trobar uns documents explosius amagats dins l’ església. Aquest documents demostrarien que la branca dels Habsburg seria la legítima dipositària de la corona de França i no pas Lluis XVII, fill legítim de Lluis XVI…
El tal M. Guillaume era, en realitat, Joan d’ Habsburg, arxiduc d’ Austria-Hongria!!. Aquest tornarà més cops a Rennes-le-Château, durant 6 anys i finançarà les recerques del mossèn per una suma total de 20 000 F ( 250 000 F actuals).
1 de novembre de 1897: assassinat del mossèn de Coustaussa, l’ abat Gélis, en estranyes circumstàncies. Després d’ una exhaustiva recerca, el jutge que porta el cas, troba, amagats en diferents llocs de la parròquia de mossèn Gélis, un total d’ 11.440 F.F.!! (VEURE PDF DE L'INFORME GÉLIS AQUÍ)
La tomba de mossèn Gélis, amb l’ emblema de la Rosacreu, es pot veure encara actualment, envaïda pels esbarzers, a l’ antic cementiri de Coustaussa...
1900; COMENÇA LA CONSTRUCCIÓ DEL DOMINI.
La Villa Béthanie :
L’ arquitecte Caminade va ser qui va fer els plànols de Villa Betània, amb les indicacions de mossèn Bérenger de Saunière. Elie Bot, per la seva part, va ser l’ encarregat de les obres. Va ser, aquest últim, un personatge particular. Es và instal·lar directament a Rennes-le-Château i hi và romandre molts anys. Podem suposar amb gairebé total certesa que formava part del reduït nombre de persones que tenien coneixença d’ una part del secret de mossèn Bérenger de Saunière.
Originàriament, la creació de la villa responia al desitg altruïsta del mossén de posar-la a disposició de capellans d’ edat avançada, jà retirats, a fi que aquests passessin els seus darrers anys plàcidament. La villa fou ornamentada amb un magnífic jardí amb arbres i flors exòtiques. El conjunt villa-jardí, particularment ben arranjat, va ser l’ admiració de tots els visitants.
Una estàtua a l’ entrada principal representant Jesús amb les man obertes amb l’ inscripció “Villa Bethanie” dóna la benvinguda als visitants.
L’ interior de Villa Bethanie és el d’ una casa burgesa dels anys 1900. Cal remarcar el fet que el paper de les parets del menjador és el mateix que va fer posar mossèn Bérenger de Saunière. Les habitacions són de dimensions reduïdes, però ben decorades i comfortables. Un ambient que deurien apreciar els il·lustres visitants de mossèn Bérenger de Saunière.
En el parc que fà construir enfront de Villa Betania hi afegeix un petit zoològic, amb peixos exòtics, paons, papagais i cacatúes...
La Tour Magdala.
La seva construcció va començar al maig del 1901. Va ser erigida damunt les restes d’ unes antigues muralles, a l’ extrem d’ una esplanada que domina la plana. Bérenger Saunière la và utilitzar com despatx i biblioteca on hi guardaba llibres rars que va adquirir, dels quals pocs han arribat al gran públic.
Es tracta d’ una torre neogòtica de dos pisos, quadrada. Està construïda a l’ extrem d’ un camí de ronda semicircular. Una simple porta hi dóna accés. L’interior és simple. Tres finestres permeten l’ entrada de llum, donant esplèndides vistes sobre la plana de Rennes. Una llar de foc feta amb maons vermells servia per escalfar l’ estància on mossèn Bérenger de Saunière li agradaba treballar. Per col·locar el mil·ler de llibres que ha adquirit encarrega la fabricació d’ una biblioteca, de la mida de la torre, feta amb fustes exòtiques, que li costarà 10.000 Francs Or. Una petita escala permet pujar a la part superior de la torre, des d’on es pot admirar l’ esplèndid paisatge. Certs investigadors hi ha volgut veure una mena de visor que permetria localitzar un indret particular dins el paisatge...
Es pot afirmar que la tour Magdala és la joia del domini de mossèn Bérenger de Saunière . Dés de qualsevol lloc del domini és possible de veure-la! És interessant remarcar que mossèn Bérenger de Saunière tenia el costum de posar nom a les seves construccions i gravar-lo en les façanes. La Tour Magdala no és una excepció: la cal·ligrafía de la placa amb el nom atrau la nostra atenció. En efecte, la “M” de Magdala ens recorda una Omega grega i és interessant comprovar que l’ última lletra és una A (Alfa)...
Les despeses de mossèn Bérenger de Saunière no tenen res d’ hipotètiques. Les factures conservades al bisbat de Carcasona, i els llibres de comptes que obren en poder de les famílies Corbu i Captier, legatàries de Marie Denarnaud, la fidel criada de mossèn Bérenger de Saunière, donen unes dades clares i exactes: entre els anys 1896 i 1917, en què va morir, va gastar la quantitat de 659.413 francs or. Actualment, el valor mitjà de la peça d’ or de 10 francs és de 350 F.F.. El mossèn va gastar, donc, en menys de vint anys, l’ astronòmica quantitat de 23,079.455 F.F. actuals, és a dir, l’ equivalent a 461,589.000 ptes. Cal dir que, per exemple, un comptable de l’ època guanyaba 127 F.F. mensuals i un sopar al Maxim’s costaba vint francs...
Tanta ostentació provoca l’ intervenció del bisbe de Carcasona, Monsenyor Beauséjour, el qual aparta mossèn Bérenger de Saunière de la parròquia de Rennes-le-Château i li designa la parròquia de Coustouge, a la qual cosa el nostre mossèn s’ hi nega. Això fà que Beauséjour denuncii Sanière davant el tribunal eclesiàstic, amb la falsa acusació de tràfic de misses, i se’l condemna a un retir de 10 dies en un convent.
Tan aviat Saunière coneix la sentència, es dirigeix directament al Vaticà a fi que se li anuli la sentència i se li retornin les funcions de mossèn de Rennes-le-Château . Designa un advocat especialitzat per portar el procés. Mentretant, el bisbat el declara suspens a divinis, l’ any 1910, és a dir, a partir de llavors té prohibit celebrar la missa i administrar els sacraments.
Per fí, l’ octubre de 1915, el Vaticà es pronuncia, anulant les sancions promulgades pel bisbe de Carcasona. Extranyament, el text de la sentència –i les seves circumstàncies- ha desaparegut. En conseqüència, hi ha poques probabilitats de què, algún dia, arribem a conèixer perquè, en contra del què podriem esperar, el Vaticà donés la raó a un “humil” mossèn de poble... Sens dubte, les acusacions de Monsenyor Beauséjour eren molt fràgils, o bé mossèn Bérenger de Saunière tenia certes cartes a la màniga de major valor per fer prevaldre la seva causa davant la Santa Seu...
ELS ÚLTIMS SOMNIS.
A finals de 1915, el nostre home retorna, triomfant, a la parròquia de Rennes-le-Château. Té en projecte la compra d’ un automòbil, llavors considerat un mitjà de transport de gran luxe. Per a poder servir-se d’ ell, projecta financiar la construcció d’ una carretera que uniria Couiza amb Rennes-le-Château. No obstant, jà no és el mateix home. L’ època de les recepcions i visites de grans personatges ha acabat. Es tanca en sí mateix. Les seves ambicions i somnis han canviat de naturalesa. Són, ara, més grandiosos i novelescs que mai, però menys egoistes: anuncia que es proposa instal·lar aigua corrent a totes les cases del poble, que envoltarà aquest de muralles, que es proposa construir una piscina per batejar els nens, com es feia en l’ església primitiva... Però el seu projecte més grandiós es la construcció d’ una nova torre, de setanta mètres d’ alçada, provista d’ una escala de cargol, els murs interiors de la qual, des del primer pis fins a l’ últim, contindrien una gigantesca biblioteca. Des del capdamunt d’ aquesta torre, Bérenger cridaria tots els fidels a l’ oració...
Megalomanía religiosa? Sens dubte. Posseía els recursos necessaris? Sembla ser que sí, tenint en compte que l’ ingenier i amic seu, Ernest Cros, conservaba els plànols a casa seva, fins que, segons declaracions d’ aquest últim, foren robats l’ any 1930...
Més encara, a principis del 1917, Saunière firma l’ astronòmic pressupost de la construcció, calculat pel seu contratista habitual i confident Élie Bot.
No va ser la falta de diners, però, el que va tallar-li les ales al nostre amic. Dotze dies després de signar el pressupost, el 17 de Gener va sofrir una hemorràgia cerebral. És interessant recalcar que, casualment, el 17 de Gener de 1781 és, també, la data en què va morir Marie de Negre i, també, és la festivitat de S. Antoni, subjecte principal del quadre “La Temptació de S. Antoni”, de David Teniers que, anys enrera el mossèn va adquirir a Paris... Uns dies després, el 22 de Gener mossèn Bérenger de Saunière va morir, a l’ edat de 65 anys.
RENNES-LE-CHÂTEAU DESPRÉS DE MOSSÈN BÉRENGER DE SAUNIÈRE.
Quan es va obrir el testament tothom và quedar estupefacte: tot pertanyia a la seva criada, la fidel Marie Denarnaud. Aquesta va viure a la finca fins a la seva mort, l’ any 1953, als 85 anys. Anys abans, però, al 1946, aquesta va vendre les seves possesions a un industrial: Noël Corbu, a canvi d’ una renda vitalicia. I com que aquest i la seva família la mimaban, va nombrar-lo legatari universal. El senyor Corbu va arribar a explicar a l’ escriptor Gérard de Sède que, poc abans de morir, Marie Denarnaud va pronunciar unes paraules gens inteligibles. Es va pensar que habia intentat, en và, confiar-li in extremis el secret de la seva riquesa. Però Marie es va emportar el secret a la tomba, que es va excavar al costat de la del mossèn Bérenger de Saunière , al petit cementiri de Rennes-le-Château.
La primavera del 1956 apareixen els primers buscadors de tresors a la regió...
El misteri, però, segueix envoltant la regió. En efecte, Noél Corbu, el propietari de les finques, va acabar per vendre-les per crear una empresa a l’ Haute Garonne, on hi va comprar el castell de Sant Fèlix, teatre l’ any 1167 d’ un concili càtar (!) El 20 de Maig de 1968, el senyor Corbu va tenir una mort violenta com a conseqüència d’ un accident de cotxe, a la carretera que va de Castelnaudary a Carcassona. De nit, un camió que es trobava detingut, es va embalar bruscament i va pulveritzar el seu Renault 16...
El successor de Noël Corbu a Rennes-le-Château , un ocultista vingut de Lyon el 1973, va veure de molt a prop la mort. El seu cotxe va ser acribillat de bales d’ ametralladora del calibre 9 mm..
En plè segle XXI, el misteri continúa.
Per saber-ne més, recomano la lectura d'aquests llibres:
"La tumba de Dios", de Richard Andrews i Paul Schellenberger, ed. Martínez Roca. 1996.
"Mythologie du trésor de Rennes", de René Descadeillas, éditions Collot, Juin 1991.
"El misterio de Rennes-le-Château", Gérard de Sède, ed. Martínez Roca, 1991.
"El mistero del Priorato de Sión", de Jean-Michel Thibaux, Roca editorial, Novembre 2005.
La Regla dels Templaris."Senyor, he vingut davant Déu, davant Vos i davant els germans, i us prego i us requereixo per Déu i per Nostra Senyora que m'acolliu en la vostra companyia i que em feu partícip dels favors de la Casa."
"Gentil germà, els prohoms que us han parlat han formulat les preguntes necessàries, però sigui el què sigui el què hagueu contestat, son paraules vanes i futils i ens podria sobrevindre la malaurança per coses que ens hagueu ocultat. Més heus ací les santes paraules de Nostre Senyor i responeu la veritat sobre aquestes coses que us preguntem perquè si mentiu, sereu perjur i podrieu perdre la Casa per aquest motiu, de la qual cosa Déu us guardi."
• "Primerament, us preguntarem si teniu esposa o promesa que pogués reclamar-vos per dret de la Santa Església. Perquè si mentissiu i succeís que demà o més tard ella vingués aquí i pogués provar que fóreu el seu home i reclamar-vos per dret de la Santa Església, s'us despullaria de l'hàbit, s'us carregaría de cadenes i s'us faria treballar amb els esclaus. I quan s'us hagués avergonyit suficientment, s'us tornaría a la vostra dona i haurieu perdut la Casa per sempre. Gentil germà, teniu dona o promesa?"
• "Heu estat en una altra Orde i pronunciat els vostres vots i promeses? Perquè si ho heu fet i aquella Orde us reclamés, s'us despullaria de l'hàbit i s'us tornaria a aquella Orde, però abans serieu avergonyit abastament i haurieu perdut la Casa per sempre."
• "Teniu algun deute contret amb algun home que no pogueu pagar vos mateix o els vostres amics, sense ajuda de la Casa? Perquè s'us desvestiria de l'hàbit, s'us entregaria a l'acreedor i la Casa no seria responsable del deute."
• "Esteu sà de còs i lliure de tota malaltia aparent? Perquè si es provés que sou víctima d'alguna malaltia abans que sigueu el nostre germà, podrieu perdre la Casa, de la qual cosa Déu us guardi."
• "Heu promès o donat a algun seglar o a algun germà del Temple, o a qualsevol altre, diners o alguna altra cosa perquè us ajudi a ingressar a aquesta Orde? Perquè això constituiria simonía i no s'us podria disculpar. Si esteu segur d'això perdrieu la companyia de la Casa."
• "Sou fill de dama i cavaller, de llinatge de cavallers i nascut de matrimoni legal?"
• "Sou sacerdot, diaca o sotsdiaca? Si ho oculteu, podrieu perdre la Casa."
• "Esteu excomunicat?"
• "Gentil germà, procureu haver-nos dit la veritat a totes les preguntes que us hem formulat perquè, per poc que ens hagueu mentit, podrieu perdre la Casa, de la qual cosa Déu us guardi."
"En veritat, gentil germà, que heu d'escoltar bé allò que us diem. Prometeu a Déu i a Nostra Senyora obeir el mestre o qualsevol altre comendador que tingueu, tots els dies de la vostra vida, a partir d'aquest moment?"
"Nosaltres, en nom de Déu i de Nostra Senyora Santa Maria, de San Pere de Roma, de nostre pare el Papa i de tots els germans del Temple, us admetem a tots els favors de la Casa, a aquells que li foren fets des del seu començament i que li seran fets fins al final."
(c) Copyright 2009 by manel-Project VII
Webdesign by manel.
Webmaster: manel@lapleta.org
.
