Skip to content
Previous Next

Què és "el randonauta"? el meu petit RACÓ DEDICAT A L'EXCURSIONISME i LA fotografía de viatges i natura

Vaig començar a idear "El Randonauta" ja fa ben bé 10 anys. Tot va començar com un projecte que els formadors ens van encarregar de fer als alumnes d'un curset de disseny web de l'escola de formació ocupacional per aturats, al què jo assistia a principis dels 2000.
Amb el temps, vaig anar descobrint que la creació d'un website dedicat a les meves dues aficions principals -l'excursionisme i la fotografia de natura i viatges- esdevenia una manera ben reconfortant d'expressar la meva creativitat, a la vegada que em permetia adquirir coneixements en el camp del disseny web.
"El Randonauta" ha estat creat pensant en tu, el marxador d' ull viu i curiós. Et conec bé. Tu tens la passió per la descoberta. Per a tu, viure és caminar i observar. Tens una pila de records dins el teu cap viatger. Busques la tranquil·litat, el culte al múscul. Tu ets savi, feliç i serè.
La muntanya és viva. Per apreciar-la millor cal conèixer-la, amb els seus pobles, la seva flora i fauna, la seva gent, les seves valls... Les aglomeracions de gent de ciutat que envaeix els camins el mes d'Agost, passen sovint prop d'aquest medi que se'ls escapa. Per a conèixer-lo, cal freqüentar-lo. Aquest aprofondiment representarà, per a cadascú, una riquesa suplementària.
De sempre, he estat convençut de l'absoluta necessitat de l'esforç. El no fer res no és pas una filosofia; és un estat momentani, de vegades necessari, entre dos esforços. Cada cosa té el seu premi, al seu moment. I la muntanya, més que cap altra cosa, en sap, d'això. Avui, en què tot es compra o es ven, trobem a la muntanya una certa puresa. L'esforç porta, en si mateix, la seva pròpia recompensa. Certament, les muntanyes hi són, però cal anar-hi per formar part d'elles. He vist arestes, horitzons nous, pics per grimpar. He vist la bellesa dels llacs a la posta de sol i els grans cims en la tempesta. A la satisfacció física de grimpar s'hi afegeixen la joia de la descoberta i el plaer de l'estètica.
La muntanya, en un passat refugi contra els invasors, reneix avui com a refugi contra les agresions de la civil·ltzació i la contaminació generalitzada. Sovint, la muntanya és dolça i acollidora, encara que, de vegades, ens demani esforços enormes per seduir-la. Ens donem a ella i ella se'ns dóna a nosaltres. Hi ha, aquí, una complicitat de la què en sortim enriquits i engrandits.
La muntanya és un lloc privil·legiat on hi hem de buscar el benestar i l'autenticitat en els retrobaments amb un mateix, amb els altres i amb la natura.

"Una gran ascensió passa per varis estadis successius. El primer és el de la preparació; el segon, el de l'execució; el tercer, el del record".
(André Roch, del seu llibre "Images d'escalades").

El calendari del cor

quoteLes cames són les ales del cor i són, també, el calendari del cor. I amb dues cames, una rera l'altra, un home és capaç de trescar el món de banda a banda, de menjar-se el món amb els peus...
El viatger és un home que té memòria; pel camí va apuntant en un quadern les incidències del viatge: ací s' hi menja bé; aquesta noia deu tenir la carn pitjada i aromàtica (tant de bò trobi un marit que sàpiga gaudir-la); riu amunt salta la truita; d' aqueixa muntanya que cau a la banda de llevant en diuen Pic Negre; aquella dona bòrnia i bigotuda bé podia haver restat a casa seva, etc."
"La vida no és llarga: qui més dura no arriba a cent anys. La vida és un regal que Déu ha fet a l' home; fou inventada per viure i deixar viure, per caminar, per estimar, per menjar el pà honest, per beure l' aigua de la font, per veure món, per banyar-se en el gorg del riu que cau de la muntanya i eixugar-se després al sol, damunt l' herba. El viatger pensa que la vida a contrapèl, la vida de les ciutats, és trista i ensopida, un fermall que ha posat el dimoni per tal de governar millor les ànimes presoneres"

Camilo José Cela. Viatge al Pirineu de Lleida.

La meva primera “excursió” es remunta a la tendra edat de 7 mesos, l’ estiu del 1960, quan els meus pares em van portar per primera vegada a Núria per passar-hi les vacances. Des de llavors, moltes de les meves experiències vitals han transcorregut a muntanya, perquè aquesta ha constituït una de les meves principals aficions, per no dir la més important.

Nickname: the Snow Leopard
Data naixament: Gener 1960
Color preferit : violeta clar

Llibres favorits: "Les horizons gagnés", de Gaston Rébuffat; "Viatge al Pirineu de Lleida", de Camilo José Cela; "The Urantia Book"; "Survivre: comment vaincre en millieu hostile", del Dr. Xavier Maniguet; "El criterio" de Jaime Balmes; i la biografia "Steve Jobs", de Walter Isaacson; "Objectiu infinit" del Centre Excursionista de Catalunya; "Luces de montaña", de Galen Rowell; "L'opéra des pics" de Samivel. I, com no, totes les aventures de Tintin, d' Hergé.

Le grand soir, per Samivel

Pel·lícules: The name of the rose; Blade Runner; 2001 Space Odissey; Spring, summer, fall, winter...and Spring; Pulp Fiction; Kill Bill; i la majoria de les interpretades per Peter Sellers i per Steven Seagal.També les de James Bond.I, com no, Les aventures de Tintin, d' Steven Spielberg.

Menjar preferit: Pasta, pizza, paella Parellada, arrossos de peix en general, asado argentino, llegums.

Nikon D90Equip fotogràfic: Nikon F2AS, Nikon F6, Nikon D3100, Nikon P7000, Canon G12, trípode "Benro" de fibra de carboni. Objectius Nikkor: 20mm f/3.5 Ai; 16mm f/2.8 AF; 45mm f/2.8 AiP; 50mm f/1.8 AF D; Micro-Nikkor 55mm f/2.8 Ai; 50mm f/1.4 G; 35mm f/1.8 DX; 28mm f/2.8 AF D; 105mm f/3.5 Auto-Nikkor; 55mm f/3.5 Auto-Nikkor; 28mm f/2.8 Ai.

Equip informàtic (Mac): PowerBook G4 de 12"; MacBook Pro de 15"; Mac Book Air d' 11.5"; iPad de 32GB; Time Capsule d' 1TB; LaCie D2 Quadra d' 1TB.

iPad 2


Vins preferits: blancs tipus Gewürstraminer i vins de gel. També m'agrada aquest gran vi blanc andorrà que és el Cim del Cel. En quant a negres, els Ribera del Duero. Pels postres, el que més m'agrada és el "Porto"Junior Tawny Niepoort. En quant a destil·lats, tinc dos preferits: la "Williamine Morand", el millor aiguardent de pera, fet a Suïssa, i la "Mandarine Napoléon" francès.

Williamine Morand

Frase favorita: Age qvod agis

Aficions, a part de la muntanya: fotografia i disseny web.

Biola meva vida muntanyenca

La meva primera "excursió" es remunta a la tendra edat de 7 mesos, l' estiu del 1960 quan els meus pares em van portar per primera vegada a Núria per passar-hi les vacances. Potser va ser aquest fet el que va gravar en el meu subconscient l'estimació per la muntanya? No ho sé. El cas és que, des de llavors, ja sigui amb més o menys assiduïtat, ja mai he deixat d' anar-hi. ls meus primers passos a la muntanya tenen lloc als anys 60 i 70, amb els meus pares i germanes, quan anàvem cada estiu a Núria, de vacances i passàvem unes inoblidables estades a les cel·les del santuari. Vegeu aquí una mostra de fotos d'aquella època.
Els colls de Finestrelles i de Nou Creus, el pic de Nou Fonts, la vall d'Eina, el camí del Via Crucis, Fontalba, Puigmal, Pic de Segre... aquests llocs van constituir les meves primeres caminades per les muntanyes de Núria, als meus 8 anys, acompanyat pel meu pare. Més tard, a la dècada dels 80, ja fèia, a part de les estades a Núria o a Andorra durant les vacances d'estiu amb els pares, les meves primeres "escapades", en solitari o amb altres amics, cap a la muntanya. És en aquesta època quan vaig poder fer realitat els meus petits reptes particulars: Puigmal, Nou Creus, Torreneules, la travessia completa del circ de Núria (la clàssica "olla", que vaig fer en solitari un matí, quan tenia 16 anys, el camí de Queralbs, les gorges del Freser, el Canigó... Crec que va ser en aquesta època quan vaig tenir consciència de que la muntanya i jo seriem, a partir de llavors, inseparables...

A finals dels 80 vaig tenir la sort de fer amistat amb un company del gimnàs, en J. Eiser, que va representar per a mi un notable avanç en l'experiència de la muntanya. Amb l'Eiser vaig adquirir uns coneixements de gran utilitat per a la pràctica del muntanyisme i també, gràcies a ell, vaig descobrir l'apassionant món de la fotografia. Amb ell vaig realitzar unes sortides inoblidables, sobretot per Andorra, on el Jordi hi tenia un apartament a Arans.
Recordo una anècdota d'aquells temps, en què l'Eiser era un dels pioners i defensors de la utilització dels bastons d'esquí per caminar (a Catalunya, en aquella època, només s'utilitzaven els pals d' esquí per a esquiar). Recordo encara les cares d' extranyesa de la gent que ens vèia caminar als dos, amb els nostres bastons d'esquí, preguntant-se. "Què fan aquest bojos amb bastons, si no hi ha neu per a esquiar?"
Amb l' Eiser vaig realitzar grans sortides, que van representar una nova etapa a la meva vida alpinística. En efecte; si la meva infantesa, amb el meu pare, va representar el descobriment de les muntanyes de Núria, la meva joventut, amb l'Eiser, va representar el descobriment d'un altra món: Andorra. Els pics de Serrera, Casamanya, Arcalís, Cataperdis, Angonella, Juclar, Pessons, Font Blanca, Sorteny, Incles són un exemple de les meves realitzacions d' aquesta inoblidable etapa de la meva vida.

A la dècada dels 90 vaig realitzar multitud d' excursions amb els meus camarades del CGB: l' Alfons, la Neus, en Jordi Selva, la Carme i el Jaume, en Josep Lamarca, la Rosa, la Maria José, la Trini, en Santiago, en Salvador, l'Antònio, l'Emilio, la Montse i la Maribel... D'aquesta època guardo entranyables records i experiències: Serra de Guara, Capcir, Madres, Carlit, Vignemale, Canigó, Besiberri, Montardo, GR-11, H.R.P., Camí dels Bons Homes, etc. Però, sobre tot, la dècada dels 90 va representar un salt endavant en la meva experiència alpinística. En efecte; va ser en aquesta època quan vaig fer la meva primera incursió als Alps: Chamonix, vall d' Aosta, Gran Paradiso, Zermatt, Valais, Dufourspitze, Bishorn... Una època esplèndida, tant en vivències com en realitzacions.

El final dels 90 signifiquen per a mi una nova etapa: l' entrada al món de la verticalitat! Arran d' un curset d' escalada que vaig fer amb la meva germana petita, la Núria, em vaig aficionar ràpidament per aquest nou aspecte del muntanyisme, que m'ha estat de gran utilitat a l' hora d'aplicar-ho a la pràctica. A aquest període corresponen les escalades, amb l' Alfons, a Montserrat: l' Agulla de l' Arbret, el gorro Frigi, la Ven-Suri-Ven, l'Esquelet, la Màquina de Tren... i també al Pic del Martell i altres vies de Penya Ginesta, i al rocòdrom de Canillo, a Andorra.
El mes de maig del 2000 vaig tenir la sort de poder fer un curset d' iniciació a l'alpinisme, a la Associació Excursionista Cordada. Aquí hi vaig aprendre moltes tècniques útils: nusos, progressió, asseguraments, reunions, ancoratges, autodetencions, fent sortides de pràctiques al Cambredaze i a la vall de Campcardós.
Les darreries del S. XX van constituir, tanmateix, l'entrada a una nova experiència de la muntanya: el descobriment de les "Vias Ferratas". En efecte; l' any 99, en una de les meves escapades a Andorra, i trobant-me comprant material a l'Alpesport, vaig veure, per casualitat, unes ressenyes de Vies Ferrates a Andorra. Una d' aquestes V.F. era molt a prop, als Cortals d' Encamp, així que, sense pensar-m'ho dues vegades, em vaig comprar un dissipador Petzl i em vaig dirigir immediatament cap a la meva primera V.F. Així va ser com vaig experimentar un nou aspecte de la verticalitat que, encara que ja coneixia des de les meves anteriors escalades a Montserrat, aquí hi trobava l'avantatge de la seguretat afegida que dóna la progressió en aquest tipus de vies i de l'estalvi de material.
Havent fet la meva primera Via Ferrata, em vaig enganxar ràpidament en la pràctica d'aquesta modalitat de l' alpinisme i així va ser com vaig fer vàries escapades a Andorra per realitzar altres V.F.: el Bony d'Envalira, el Roc d'Esquers, a Engolasters, el canal del Grau, Racons, etc.

Entre 1997 i 2003, vaig passar per una llarga etapa en situació d' atur en què, per raons òbvies, les meves excursions no eren tan nombroses com desitjava. No obstant això, vaig fer algunes sortides interessantíssimes, principalment per la zona de la Cerdanya francesa i el Conflent, fent petits circuits i travessies entre Puigcerdà i Vilafranca de Conflent, resseguint el recorregut del Tren Groc fins a Olette, passant per bonics llocs i fent recorreguts fins aleshores desconeguts per mi: Err, Vedrignans, Llò, Eyne, La Cabanasse, Planès, St. Thomas, Fontpedrosa, La Cassagne, Toès... sense oblidar-me de la ja, per a mi, clàssica travessia Eyne-Núria per la magnífica vall d' Eyne, ni de les esporàdiques estades a la meva estimada Vall de Núria. Va ser precisament en aquesta època difícil de la meva vida quan vaig prendre consciència de que la muntanya més dificil d'assolir és la muntanya interior. És, potser, també la més llunyana i solitària de totes.

I ara...
El riu de la vida ha anat trobant, com no podia ser d'altra manera, el seu curs. Els anys m'han anat aclarint qui sóc i amb quins amics puc comptar. Si més no, he arribat a una certesa: estic sol amb la meva muntanya, que mai no m'ha traït. Entre els meus projectes immediats hi ha la continuació del meu periple pel Conflent i també la realització de la resta de Vies Ferrates d' Andorra que em manquen per fer, així com la represa de les meves escapades periòdiques al Principat d' Andorra i a les valls de Núria, per a recordar vells temps i per descobrir nous paisatges, que intento capturar tant bé com sé, ja sigui amb la meva inseparable Nikon com amb el meu cor. Si bé no deixo de valorar el vessant esportiu o de repte físic del muntanyisme, als meus 50 anys dóno més importància a la bellesa de la contemplació i de l'enriquiment interior que la muntanya m'aporta.
Tanmateix, estic valorant la possibilitat de retornar al paradís alpinístic que són els Alps en un futur no gaire llunyà: Chamonix, Aosta, Valais i Dolomites...

El blog del randonautaopinió, notícies, piulades, sentiments, experiències...

"Assegut, doncs, sota el meu arbre-buda, vaig veure que la meva vida era una vasta i lluminosa pàgina buida, on jo hi podia escriure el què vulgués".

La Nikon F2L'essència de la fotografia

Va ser cap a principis dels 80 quan vaig començar a sentir-me interessat per la fotografia. Llavors, el “top” de les rèflex era la Nikon F3, una revolucionària meravella electrònica. No obstant, la majoria de “pros” i “amateurs” avançats encara preferia treballar, per la seva fiabilitat mecànica, amb la venerable “F2 Photomic”. Fins ben entrats els anys 80, la F2 encara era al zènit de la seva popularitat. Si llegiem les revistes de fotografia de llavors, una cosa quedava clara: si un volia ser un fotògraf professional, senzillament havia de treballar amb una F2!
Naturalment, als meus 20 i pocs anys, el fet de poder aconseguir una F2 o una F3 nova era un somni...
La F2 oferia, com he mencionat en alguna altra ocasió, bastantes millores respecte a la F original. Aquestes incloïen un còs amb un disseny menys angulós, un respaldo que s’obria de costat mitjançant unes frontisses, en lloc del desmuntable i totalment extraïble de la Nikon F, la nova ubicació de la batería al còs de la càmera, una posició més ergonòmica del botó de dispar, una velocitat d’obturació més ràpida de fins a 1/2000 de segon, un mecanisme de bloqueig del mirall, una millor amortiguació del retorn del mirall, etc.
Afortunadament, retenia totes les característiques principals que van fer de la Nikon F tan popular entre els fotògrafs professionals: la qualitat de construcció i el seu funcionament totalment mecànic -fabricada com un tank indestructible-, un gran nombre d’accessoris que permeten configurar la càmera segons les necessitats del fotògraf, obturador mecànic extremadament precís i resistent, i la muntura F, que ofereix un vast assortiment d’objectius de gran qualitat per a tota mena de treballs.
En ús, la F2 és excel·lent! És gran i pesant, peró ben equilibrada, i tots els controls són precissos i cauen bé a les mans. La palanca d’armament d’obturador té un recorregut curt i suau. Aquest aparell majestuós produeix un sò impressionant, quan dispara; dificilment passarem desaprecebuts, amb aquest aparell, però la seva massa inspira confiança i fiabilitat.
Certament, és una màquina que, encara actualment, és impressionant...

El nou MacBook Air 3a Generació.

Si el petit MB Air d'11" que vaig adquirir el Nadal de 2010 s'ha revelat com una petita obra mestra, pel seu rendiment, rapidesa, disseny, hardware innovador i portabilitat, la seva actualització de l'any 2011 és encara, si cap, millor: processador Intel i7, teclat retroil·luminat (una característica que s'agraeix molt), port Thunderbolt, gràfics millorats...) Enguany, per començar un any 2012 prometedor en quant a Apple es refereix, he tingut la fortuna de poder adquirir l'última actualització del petit MBA d'11 polzades, "built to order" amb processador i7 Core 2 Duo a 1.8 GHz i us puc dir que "vola".

MacBook Air 3a gen

Quadern de bitàcora “Estima allò que facis. El teu temps és limitat, així que no el malgastis vivint la vida d’altri.”
Steve Jobs.

  • Darrerament, mentre feia una ullada als àlbums de fotos da la familia, vaig descobrir un petit tresor: ni més ni menys que unes còpies en B/N d'algunes fotos antigues, d'entre els anys 1960 - 1975, que va fer el meu pare i el meu avi mentre erem de vacances a Núria, quan la meva germana i jo erem petits...
  • I, parlant de troballes, tot endreçant uns vells àlbums de discs de vinil, em vaig trobar un "single" dels goigs de la Mare de D. de Núria, editat per l'Orfeò Gracienc, que deuria d'haver comprat el meu pare allà cap els anys 60...

Single Goigs Mare de Déu de Núria

  • I una darrera troballa: el pare d'un alumne de l'escola on treballo em va obsequiar un exemplar del llibre "Objectiu infinit", publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. Una obra preciosa on se'ns relata la biografia i obra d'un fotògraf-muntanyenc (o muntanyenc-fotògraf) que, fins ara, era injustament desconegut: el sensacional Ignasi Canals i Tarrats.
    Gràcies Eduard Barnadas, pel teu regal !
  • La darrera temporada 2010-2011 es va celebrar el 150è aniversari del naixement de Joan Maragall ( i 100 anys de la seva mort). Trobo, en aquest poeta, un punt en comú amb el meu tarannà: la seva estimació per les muntanyes i, en concret, per les valls de Núria. En momenatge a ell, he afegit darrerament, dins la secció "Tracks", una travessia clàssica, que ell mateix va dur a terme: la travessia "Ull de Ter - Núria".
    A Núria, amb ocasió de la meva estada per vacances d'estiu del 2011, hi vaig poder visitar l'exposició "Als cims celestials. De Núria als Pirineus", centrada en torn la vinculació de l'escriptor amb la muntanya i la natura. Una visió dels Pirineus des de la visió i la paraula escrita de Joan Maragall:

“Pirinenques”

I

A dalt del Pirineu
Les flors són esblaimades,
Les flors són d’un blau clar,
Blavoses o morades;
Són tristes dels alts monts
Les crestes emboirades,
I tristos els ramats
Estesos per les prades,
I la del dret pastor
figura solitària.

El sol esblanqueït
no treu color ni escalfa;
el bosc mesquí i llenyós,
i l’herba curta i clara;
pedrosos i grisencs
els cims de les muntanyes,
tots ditejats de neu
d’eternes clapes blanques,
i fumejant arreu
la boira corre i passa.
Al tard, de dins les valls
La boira va aixecant-se,
I amb ella emmantellat
Se va solemnement l’alta muntanya.


 

TintinTracks per valls i per cims

Aster alpinusEL CIRCUIT DEL CAMBREDAZE. Un periple pels voltants d'Eyne.

Es tracta d’ un recorregut que ens permet, una vegada sóm a Planès, retornar a Eyne. És un circuit molt recomanable de fer, sobre tot per Primavera, ja que ens permetrà gaudir d’ unes boniques vistes del circ de Cambredaze, encara amb neu per estar encarat al Nord.
A la Vall d'Eyne, els lliris, les gencianes, les ginestes o els adonis omplen de color els camins d'aquesta vall, una reserva natural especialment famosa entre els botànics, que hi acudeixen de tot el món per observar-ne les flors. Aquest racó de la Catalunya Nord, proper a l’estació d’esquí de Font Romeu, pot ser tota una descoberta per als amants de l’excursionisme, i una destinació ideal per passar un cap de setmana tranquil, envoltat de prats, boscos, rierols i, sobre tot, moltes flors.

MÉS...

DE NÚRIA A LA CABANASSE- D'ESTACIÓ DE TREN EN ESTACIÓ.

el cremallera de NúriaAquesta travessia tan bonica de fer a l’ estiu ens permet, a banda de conèixer l’ espectacular Vall d’ Eyne, fer un inoblidable viatge amb dos dels trenets més significatius dels Pirineus, el Cremallera de Núria i el simpàtic Tren Groc.

MÉS...

església de PlanèsCAMINADES AL VOLTANT DE PLANÈS.

Dues excursions que es complementen perfectament. Per una banda, tenim un bonic circuit ens permetrà contemplar de ben a prop el recorregut del Tren Groc i el magnífic pont Gisclard. També podrem visitar la Gîte d’ etape de La Cassagne. En quant al recorregut de Banys de St. Thomas, constitueix una passejada agradable enmig d'un majestuós bosc d'obaga, amb un final relaxant...

MÉS...

CartellDE LA CABANASSE A THUÈS.

De la meva sèrie dedicada als camins del Tren Groc. Molt recomanable! Recorregut espectacular i fòra del corrent.
Aquests itineraris del Tren Groc són unes excursions de curta durada, de cap de setmana, que poden ser recorreguts, la majoria d'ells, tant a la primavera com a la tardor.
A través del Conflent, i de la Cerdanya, les estacions del Tren Groc són una invitació a baixar del tren i exercitar les cames.
Amb els Itineraris del Tren Groc us convido a seguir els meus passos. La SNCF ha donat via lliure...

MÉS...

el Tren GrocDE THUÈS A OLETTE.

La continuació de l'anterior recorregut. Ben original i bastant inèdit. Especial pels nostàlgics de la veritable "randonnée". Us recomano la lectura d'un llibre, avui dia ben rar de trobar: "Randonnez avec le Train Jaune", de Martine Vilana.

MÉS...

ENTRE LA CERDANYA I EL CONFLENT. GRAN CIRCUIT a partir del poble d' EYNE

L' itinerari aquí descrit, jà tot un clàssic per a mí, ens permet de copçar tot l'esperit dels senders del Tren Groc. Una veritable experiència "randonnée" clàssica on descobrirem l'ànima de la Cerdanya i el Conflent.
Aquests itineraris del Tren Groc són unes excursions de curta durada, de cap de setmana, que poden ser recorreguts, la majoria d'ells, tant a la primavera com a la tardor.
A través del Conflent, i de la Cerdanya, les estacions del Tren Groc són una invitació a baixar del tren i a exercitar les cames.
Amb els Itineraris del Tren Groc us convido a seguir els meus passos. La SNCF ha donat via lliure...

MÉS...

El meu pare al PuigmalPUIGMAL EXPRESS.

L'itinerari que descric aquí és el segon més clàssic per pujar el cim més alt del Ripollès.
Aquesta ascensió és, sens dubte, més atractiva que la pujada per la Coma de l'Embut. Recordem que la Coma de l'Embut, partint des de Núria, és la via més clàssica del Puigmal.

MÉS...

LA CLÀSSICA "ULL DE TER - NÚRIA"

pioletEls “Goigs de la Mare de Déu de Núria” ressegueixen l’itinerari seguit per Joan Maragall, acompanyat del seu amic Josep Soler i Miquel, en una excursió que l’estiu del 1894 van fer entre Camprodon i Ribes de Freser, passant per Ull de Ter i Núria.
De l’excursió, Maragall en va deixar testimoni escrit en dos articles: el primer, titulat “En las alturas”, va sortir al “Diario de Barcelona” el 12 de setembre del 1894; dos anys més tard, i amb algunes variacions, en va fer la versió catalana:

MËS...

EL CIRC DE CONCRÒS

estany de muntanyaCada any, a mitjans de maig, el grupet d’en Joan Vila, de Camprodon, organitza una excursió al circ de Concròs. Em diu en Joan que és una de les sortides fixes de cada inici de temporada d’estiu, i que ja s’ha convertit en tota una clàssica de primavera: “Des de fa molts anys hi anem durant el desglaç de la neu per filmar el petit llac fonedís que s’hi fa: el mirall de les aigües del llac amb la imatge del circ és un espectacle visual. Ja en fa uns quants que no ensopeguem el moment oportú. O bé és massa tard i el llac s’ha fós, o bé és massa aviat i encara està cobert de glaç. Enguany ha estat el primer cas, doncs l’aigua de desgel ja s’havia filtrat en la seva totalitat,”

MÉS...

flors alpinesPARC NATURAL DE SORTENY

Un recorregut per aquest espai protegit, al qual hi podem accedir per un camí que surt de la ctra. general passat el nucli del Serrat, té senders que ens mostraran la riquesa botànica de la vall, amb 700 espècies florals, 60 d’endèmiques dels Pirineus. L’ascensió al pic de Serrera o al de l’Estanyó ens serviran per creuar la vall i possiblement veure una mostra de la seixantena d’ocells, mamífers de muntanya, amfibis, rèptils i insectes.
El Centre d’interpretació de la Natura d’Ordino organitza unes visites guiades al Parc i fa una síntesi de la realitat de la vall, a través d’un audiovisual i uns plafons explicatius sobre la vida animal i vegetal.

MÉS...

piolet i cordaEL CALAIX DEL SASTRE RANDONAUTA

Un recull d'itineraris que he realitzat, en format PDF, llestos per imprimir...

Hardware el racó de material de muntanya i fotografia

DestacatLa Nikon D3100

Fàcil d'utilitzar. Ultracompacta i de construcció lleugera per a una bona portabilitat. Petita però perfectament formada.

Nikon D3100

Per a gairebé tot tipus d’activitat fotogràfica, ja sigui divertida o seriosa, per a mi no hi ha millor rèflex, actualment, que la Nikon D3100. Tinc aparells més cars, però sempre que agafo una càmera per a ús personal, per vacances o durant les meves sortides a muntanya, aquesta és la remarcable D3100. No hi ha res raonablement habitual que no es pugui fer amb la més barata de les DSLR de Nikon.La Nikon D3100 és una DSLR molt competent,  ultralleugera i petita, però és un producte de precisió de qualitat, amb la què s’obtenen imatges molt similars a les què obtindriem amb una D3 o una D700.
Perquè la D3100 és la rèflex més recomanable, l’estiu de 2011?
Per 499€ vaig adquirir a Casanova Foto, el Juliol de 2010, un cos de Nikon D3100 de 14 Mpx. Actualment no es pot adquirir, per aquest preu, un aparell millor. Jo no pensaria en aparells Nikon més cars, a no ser que realment vulguis gastar-te més diners, o que n’hagis de fer un ús diari intensiu. Per això, la meva SLR digital favorita resulta que és la més barata de les réflex digitals: la incomparable Nikon D3100. És tan lleugera que m’oblido que la estic transportant i, a canvi, obtinc amb ella imatges extraordinàries. Si no pots aconseguir una foto ben detallada amb la D3100, no és probable que una càmera més cara et pugui ajudar.

La meva petita i super-lleugera D3100, amb el Nikkor 45 f/2.8 P o amb el 35mm f/1.8 DX i un parell de filtres ( un split ND i un Polar) és tot el que necessito per sortir de casa sense deixar-me res. La batería de la D3100 dura tant (entre 500 i 800 dispars) que fins i tot em puc atrevir a deixar el carregador a casa!

Una gran millora respecte la Nikon D40/60 és l’utilització d’un nou sensor CMOS de 14.2 mpx efectius que treballa en tàndem amb el nou processador d’imatge Expeed 2, que ofereix imatges molt detallades, amb una àmplia gradació tonal i colors fidelment reproduïts.
L’altra cosa que m’ha sorprès gratament: és supersilenciosa en tots els modos de dispar. La discreció ens ajuda a fotografiar sense destorbar els altres, i les baixes vibracions asseguren captures més definides.
El visor és ara encara més clar i brillant, amb un nou disseny dels punts AF més subtils, que no interfereixen en la composició.
Les dues millores externes que més m’agraden: la palanqueta d’accés directe dels modos de dispar i el control dedicat per entrar a modo LV i Movieclip.
Una altra característica molt útil: la correcció de la distorsió, amb la què obtenim línies perfectament  rectes.

La D3100 és la més petita i lleugera de totes les DSLR que Nikon ha fabricat fins ara. És gairebé tan petita com les antigues Coolpix de les sèries 7000 i 8000. Té exactament la mateixa qualitat tècnica que les seves antecessores D40 i D60, pero dins un cos més 20 grams lleuger i amb una pantalla LCD més gran, el que significa molta més diversió. Les Nikon D3100/D5100/D90 ténen una qualitat tècnica d’imatge tan semblant que gairebé és impossible de determinar diferències entre elles en aquest aspecte.
La meva D3100 és tot diversió. He provat tota mena de rèflex digitals, com la Canon 5D, la Nikon D200, la D80, la D70... però la D3100, amb el compacte objectiu 35mm f/1.8 DX, el magnífic AF-D 50mm f/1.8 o amb el “pancake” Nikkor tipus Tessar de 45mm f/2.8 P és tot l’equip que porto la majoria de vegades, quan vull fer bones fotos amb facilitat.
Prefereixo la D3100 a altres càmeres més pesades perquè m’agrada el gran display LCD únic. Perquè he de moure la meva mirada en dos llocs diferents quan puc veure tota la informació d’un sol cop d’ull? La D3100 té una bateria amb el doble de vida útil que la de la D200, per exemple, de manera que no necessito portar una bateria de recanvi, i encara puc fer 750 fotos en un dia! I, ja que parlem de la bateria, és de remarcar que la D3100 utilitza la mateixa bateria i carregador de paret que la Coolpix P7000. Un detall a tenir en compte!
Vaig adquirir la D3100 per la seva facilitat d’ús i les grans imatges que s’obtenen amb ella, que no tenen res a envejar a les que dóna la Canon EOS 60D, que val 2 vegades més. És tan lleugera i petita que la puc portar a tot arreu. Des que tinc la D3100 ja no he utilitzat més la D90. Quan vull una càmera divertida i lleugera, m’emporto la D3100. Només m’emporto la D300 quan tinc alguna feina fotogràfica especial i seriosa. I, quan vull fer fotos a format complet, m’emporto la Nikon F6 o la F2AS :-)
La D3100 amb l’objectiu DX 35mm f/1.8 és la millor combinació que conec per a fotografia de gent i familiar. És imbatible en viatges i excursions, deixant fora de concurs a les anomenades “bridge cameras” com les Lumix, Sony i Canon...
MOTOR AF NO INCORPORAT. L’inconvenient d’haver d’enfocar manualment amb objectius AF sense motor incorporat no representa cap problema per a mi. Em sento prou recompensat per l’estalvi de pès que això representa: d’aquesta forma, el còs de la càmara és més petit i lleuger, al no haver d’ incloure en el seu interior el mecanisme AF de la càmera! I també puc portar els objectius més lleugers AF-D sense motor incorporat.
ERGONOMIA. NO PESA RES! La primera cosa que em va cridar l’atenció és l’ extrema lleugeresa del seu petit cos. Pensava que seria molt més pesada, però quan la vaig prendre per primer cop entre les meves mans, pensava que estava feta d’aire. Aquest pès inapreciable és la que fa que sigui un plaer el portar-la tot el dia a sobre. Si la venerable D40 ja ens semblava lleugera, la D3100 és, encara, 20 grams més lleugera que la primera!
Tot i les seves dimensions reduïdes i la seva construcció en material plàstic, es veu sòlida, i és sòlida. La D3100 incorpora un disseny d’empunyadura tan ben aconseguit, que us puc dir que he passat hores anant amunt i avall buscant bones imatges prenent la D3100 només amb la ma dreta amb tota seguretat, sense necessitat d’haver de penjarme-la al coll ( i la D3100, a més, encara es veu millorada respecte a la D40, en aquest sentit, ja que incorpora un recubriment, a l’empunyadura i al polze, de goma sintética real, en comptes del plàstic texturat de les D40/60…
Un altre detall que m’agrada molt: per fi, els dissenyadors de Nikon ens han posat una rodeta de comandament d’aspecte molt més seriós (la de les D40/D60 era ben “cutre”)

COMPATIBILITAT AMB LES ÒPTIQUES. Aquí és, potser, on alguns podrien trobar-hi un motiu per decantar-se per una D90 o una D7000... o no! En efecte, la D3100, al no disposa, com hem dit, de motor de servoenfoque dins el cos, només dóna l’opció AF amb óptiques AF-S o AF-I, que tenen el motor incorporat. Com he manifestat, això, per a mi, no representa cap problema, ja que, el que perdo per una banda, queda suficientment compensat per l’altra (lleugeresa, compacitat i estalvi de bateria).
Amb les òptiques AF i AF-D “normals” haurem d’enfocar manualment, encara que seguim tenint totes les demés opcions d’automatismes i medicions d’exposició. Però hi ha, a la D3100, un detall MOLT IMPORTANT que no es menciona gaire: podem muntar-hi QUALSEVOL objectiu Nikkor fabricat des del 1959 sense problema! És a dir, que podem aprofitar aquells veterans però magnífics Nikkor AI-S, E Series, AI i F –pre-AI- que teniem morts de fàstic a casa (principalment, perquè les botigues de compra-venda gairebé ja ni els volen) per fer grans fotos amb la petita D3100. Això si, necessitarem un exposímetre de mà per calcular l’exposició i ajustar les dades manualment a la càmera... Algú s’anima a fer pràctiques de medició amb llum incident amb un fotòmetre i la Nikon D3100? Per la meva part, ja ho he provat, i puc dir que els resultats que he obtingut amb les velles òptiques AI i AI-S no ténen res a envejar als obtinguts amb els ultramoderns objectius AF-S d’avui! Naturalment, caldrà que, abans d’acoblar una d’aquestes veteranes òptiques, us assegureu que són compatibles: els super-angulars dels anys 60, per exemple, requerien prèviament que el mirall es bloquejés en posició elevada ja que la topologia d’aquells així ho exigia. Aixó els fa totalment incompatibles amb la D3100. A banda d’això, no hi ha cap perill en muntar-hi un Nikkor AI 20mm/3.5 dels anys 70, per a posar només un exemple!
Una de les meves configuracions preferides és la D3100 amb un Nikkor 45mm f/2.8 P d'enfoque manual. Al estar dotada aquesta minúscula òptica d'un processador intern, em, permet conservar TOTS el modos de medició i PSAM, igual que si fós un objectiu AF. (Excepte, és clar, la funció autofocus).

Nikon D3100FACILITAT D’ US: La D3100 és fàcil i ràpida d’utilitzar. Vaig aconseguir posar-la en hora i afegir la meva info de copyright a cada imatge sense haver de consultar el manual! De fet, la immensa majoria d’ajustaments els he fet sense obrir el manual d’usuari... A diferència de les càmeres compactes, no hi ha retard quan es prèm el disparador.
Una característica molt útil és l’anomenada “MY MENU”. Amb aquesta opció podem ocultar els ajustaments que no utilitzem normalment i tenir, en una sola pantalla, els que fem servir més.
Una altra característica que m’agrada molt: AUTO ISO: Ens permet augmentar (o disminuir) la sensibilitat ISO en cas de que la imatge que volem fotografiar corri el risc de quedar borrosa si necessita una velocitat d’obturació molt baixa (per ex., 1/30 seg o menys).

Hi ha, però, un punt en contra: Nikon ha suprimit el receptor IR de l'utilíssim comandament inalàmbric a distància...

COSES QUE EN FARIEN DE LA D3100 UNA CÀMERA PERFECTA:
Un botó de previsualització de la profunditat de camp.
Bracketing automàtic.
Empunyadura amb dipòsit per a bateries i dispar vertical.
Poder utilitzar el fotòmetre de la càmera amb óptiques no AF antigues.
Un botó FUNC configurable amb més opcions.
Cos tropicalitzat per evitar al màxim l’entrada de pols i humitat.
Funció de dispar remot inalàmbric!
Histograma en temps real.

Les meves propostes“Estima allò que facis. El teu temps és limitat, així que no el malgastis vivint la vida d’altri.”
Steve Jobs.

La Nikon F2

En aquesta ocasió estem parlant d'un dels pocs aparells rèflex que han marcat una època i que són, encara, una llegenda viva entre els fotògrafs de tot el món: la Nikon F2. Perquè? Per prestacions (gens obsoletes), per versatilitat, per fiabilitat. Quina és la gran diferència amb aparells rèflex d'altres marques?. Senzillament, que la muntura F de Nikon no ha canviat des de 1959. Això fa possible poder utilitzar els objectius més moderns, fins i tot els AF, sense perdre cap prestació de la F2, equipada amb els visors DP-11 o DP12. ("Cazi ná").
Nikon F2ASTan sols Contax i Nikon han mantingut la seva muntura amb el pas del temps.
En efecte, amb el visor DP-11, per exemple, podem utilitzar amb la F2 les òptiques fabricades des del 1959 fins avui en dia, és a dir, una gamma de més de 100 objectius diferents, cosa que pràcticament cap altra marca permet, això si, funcionant l'exposímetre a diafragma obert amb qualsevol objectiu, sigui manual o autofocus...

La F2AS és l'última, millor, més avançada i més duradora de totes les càmeres mecàniques mai fabricades per Nikon. Podria ser, també, la millor càmera de 35mm mai fabricada. Va ser l'última i la millor de la sèrie professional F2, que va començar una dècada abans.

MÉS...

La Nikon F6

"Si aprecieu les dimensions i el pès de la F100, la robustesa de construcció de la F5 i la velocitat i ergonomia dels controls de la D2, senzillament estimaràs la F6, perquè les supera a totes!"

Després de molts rumors, vuit anys després de la F5, la F6 va ser presentada al Photokina del 2004, i va estar disponible des d’octubre de 2004 a un preu d’uns 2000 €.

Nikon F6Contràriament als aparells F precedents, la Nikon F6 arribava en un període en què les vendes de SLR analògiques s’enfonsaven. Fins aleshores, cada nou aparell Nikon F representava el súmmum de la fotografia professional, sempre amb un lleuger augment de preu. Actualment, pocs fotògrafs estan disposats a destinar 3000€ en un cos analògic. Nikon no va tenir més remei que proposar un aparell "heavy-duty" en aliatge d’al·lumini amb unes normes de qualitat de construcció i resistència iguals o superiors als de la F5, però a un preu inferior (per exemple, la F6 pot utilitzar el Matrix 3D amb objectius AI i la F5 no pot fer-ho) .
La F6 conserva la manivel·la de rebobinat, però abandona els visors intercanviables, un dels trets característics de la sèrie F. Aquest aparell magnífic es posiciona a un nivell de preu entre la F5 i la F100. No en và, va substituir aquest dos últims models al cap de poc temps.
Dins d'aquest cos de volum reduït, si el comparem amb el de la F5, dissenyat per Giugiaro, com tota la sèrie F des de la F3 de 1980, hi ha una màquina avançada amb un sistema AF Multi-Cam 2000 ultraràpid i ultra precís sobre 11 zones, amb 9 sensors en creu i un nou obturador híbrid d’al·lumini i Kevlar, que fa que aquest aparell sigui ben silenciós. No trobem en cap altre aparell analògic un obturador que arribi a la precisió del de la F6.

MÉS...

La Canon G12

SIS FOTÒGRAFS, SIS PAÏSOS, UNA CÀMERA COMPACTA:
Canon G12A fi de capturar la realitat del món amb les seves històries, els reporters fotogràfics de la renombrada "VII Photo Agency" han immergir-se totalment en l'art de la fotografia. L'habilitat de moure's lliurement, disparar amb rapidesa i capturar l'emoció i la realitat del moment a través de les òptiques és un requisit primordial per a cada projecte. No és estrany que els creadors de les imatges que han començat definint el segle XXI hagin decidit adoptar com a eina de treball la Canon Powershot G10, G11 i G12 pels seus projectes. Amb un ampli ventall de possibilitats de dispar, tant en modo foto com en modo clip de pel·lícula, en un cós tan petit, lleuger i discret com robust, la G12 està canviant la manera amb què els fotoperiodistes de la "VII Photo Agency" veuen el món.

MÉS...

El Nikkor 35mm f/1.8 DX

Nikkor 35mm f/1.8 DX“Aquest objectiu és una excel.lent opció creativa, com a alternativa a les òptiques zoom de kit, poc lluminoses i de inferior qualitat”, diu Ludovic Drean, Product Manager de Nikon Europe. I afegeix: ”Esperem que molts compradors, particularment estudiants de fotografia, trobaran en aquesta òptica una opció de qualitat, a l’abast de la seva economia, que servirà per ampliar el seu sistema fotogràfic.”

MÉS...

El Nikkor 45mm f/2.8 P Ai

Nikkor 45mm f/2.8Descendent del legendari GN-Nikkor, utilitza el mateix disseny òptic de tipus Tessar, i això ens dóna com a resultat un objectiu super-compacte i lleuger, però de qualitat òptica superlativa. La relativament recent aparició d’aquesta petita joia (any 2001) fa que es vegi beneficiada dels últims avenços tècnics, com per exemple el revestiment Nikon Super Integrated Coating, una apertura de diafragma rodona, que fa que els objectes fora de foco tinguin una apariència més natural. Gràcies a la CPU integrada dins l’objectiu, aquesta òptica és compatible amb tots els modos d’exposició i medició de les càmeres Nikon d’última generació: F6, F5, D80, D40, D2X… I, per descomptat amb la clássica FM3A.
L’ AI-S Nikkor 45 f/2.8 P presenta un elegant acabat metàlic platejat i se subministra acompanyat d’un parasol a joc, un filtre i una tapa posterior d’objectiu també a joc.

MÉS...

La Karrimor Alpiniste

Karrimor AlpinisteLa meva primera motxilla decent va ser una Karrimor. Quan, allà cap a mitjans dels 80, ja començava a fer excursions serioses, em vaig decantar per aquesta marca anglesa, després d’haver consultat catàlegs del Viladomat d’Andorra, d’haver llegit varis articles a la revista “AlpiRando”, i d’haver escoltat els consells i recomanacions del meu amic Eiser.
Ja des de finals del anys 70 i  principis dels 80, Karrimor tenia reputació a nivell mundial de fabricar unes motxilles indestructibles i duraderes. Alpinistes de l’època, com Dougal Haston, Peter Boardman, Joe Tasker, Don Whillans I Peter Habeler utilitzaven l’inconfusible Alpiniste violeta.

MÉS...

Equip fotogràfic

Al llarg dels anys he tingut la sort de poder provar un bon nombre de models i formats diferents: des de la Mamiya C-330 binocular de 6 x 6 fins a la Leica R4s; de la Nikon F (el "tank"), a la Mamiya 645 de format mitjà; des de la molt estimada Canon F-1 fins a la Nikkormat FT2; de la Rolleiflex binocular de 6 x 6 a la Nikon FE i FM, passant per la Contax RTS II, les fantàstiques Nikon F2, F3, la F3 AF, la F3 Press, la F3 T, la robusta F4s, la innovadora Canon A-1... Tots aquests models són, no cal dir-ho, sensacionals i molt recomanables i m'han donat molt dies de satisfaccions i bons moments...
Actualment, el meu equip fotogràfic es basa en cinc aparells : per una banda utilitzo una rèflex que vaig adquirir a finals del 2005 quan vaig decidir que, com a nikonista empedernit, no podia deixar passar l'oportunitat d'adquirir l'últim exponent de la legendària sèrie F de Nikon: la fabulosa Nikon F6! És així com he pogut afegir al meu equip l'última rèflex clàssica professional de Nikon. Us preguntareu perquè he adquirit una rèflex analògica quan gairebé tothom està canviant a digital... Molt senzill: La fotografia digital encara ha de millorar. Actualment estem parlant de càmeres digitals que ofereixen, com a molt, una resolució de 24 megapíxels (Nikon D3X, que a data de Desembre de 2008 costa uns 7.000 €) , mentre que un negatiu arriba fàcilment als 40 megapíxels... I, encara, un altre avantatge: la F6 permet la medició matricial amb òptiques no AF, del tipus AI i AI-P ! I, si vull incloure les meves diapos a la web, només cal que les passi per l'escàner a una resolució de 2400 dpi i obtinc unes imatges d'una resolució bestial, preparades per retocar amb el Photoshop. Encara que, no ens enganyem, escanejar una foto no és res més que fer una foto d'una foto, I això vol dir pèrdua d'informació. Dit d'una altra forma: utilitzem la càmera digital per obtenir imatges digitals òptimes i, la càmera clàssica, per obtenir les diapos de sempre, No cal barrejar conceptes. Cada fi té el seu mitjà!
La segona càmera que constitueix el meu equip és ja una llegenda viva de la fotografia. La vaig adquirir el 22 de Desembre de 2006 a Casanova Col·lecció i té un significat ben especial per mi, per les circumstàncies que em van dur a poder aconseguir-la, i pel que representa en la història de la fotografia. Es tracta d'una Nikon F2AS Photomic de l'any 78, adquirida al l'entranyable Paco Casanova de la seva col·lecció particular, en un estat de conservació perfecte, com acabada de treure del seu embalatge original !

En quant als aparells digitals, he de dir que, fins fa poc, jo era bastant reticent a l' utilització de càmeres digitals (bàsicament perquè els únics models que oferien uns resultats i característiques equivalents a les rèflex clàssiques costaven uns 6.000 €). Però l'aparició al mercat d'aparells com la D-100 i la D-70, i més recentment, les Nikon D300, D7000 i D3100, ha posat les rèflex digitals a l'abast del gran públic. La meva primera càmera digital va ser la Nikon D100, que vaig substituïr més endavant per una D200. Tanmateix, he estat l'afortunat propietari d'una reflex digital que, en el seu dia va ser una bomba, per la seva relació qualitat/preu i que no parava de ser lloada per molts fotògrafs: la Fuji S3 Pro, que oferia una qualitat d'imatge fantàstica. A principis d'estiu del 2007 va estar substituïda per la S5 Pro (una Nikon D200 modificada). Per a mi, la S3 era millor, encara que fos més lenta a l'hora de gravar dades...
La fotografia digital és un món en constant i ràpida evolució. Segueix un procés paral·lel al de la informàtica: un aparell nou que acabes d'adquirir, quan passa 1 any ja és obsolet! I això és el que em va passar amb la D200 i la S3, que es van veure superades per aparells més barats. El cost dels sensors i dels processador va baixant, la tecnologia es va perfeccionant, tal com passa amb els ordinadors. La D200, que en el seu dia era un aparell de somni, s'ha vist eclipsada totalment per la bestial D300s, i més recentment per la D7000 amb un sensor i un processament molt superior al de la seva predecessora, fins i tot supera, en molts aspectes, a la D300s.
I la S3 Pro, es va veure superada per una... Nikon D40!!! En efecte, després de passar-me alguns mesos valorant l'adquisició d'una segona càmera digital, de dimensions i pès més reduïts que la S3, per quan faci excursions de més envergadura, de varis dies, on és prioritari reduir al màxim el pès i el volum de la motxilla, em vaig decidir per una Nikon D40... Vàries eren les opcions que em vaig estudiar: una "bridge camera" tipus Lumix FZ5 o Canon IS5... Rèflex digitals com la Nikon D40, la Nikon D80, la Canon 400D, l' Olympus E-510... Les dues primeres les he descartades per tres raons principals: la mida del sensor és més reduïda que el de les rèflex, amb la conseqüent pèrdua de qualitat. En segón lloc, perquè no tenen l'opció de guardar les imatges en format RAW. I per últim, perquè no ténen un visor òptic, sinó electrònic. En quant a les rèflex, vaig estar dubtant entre la D40, la D80 i l' Olympus E-510. He de dir que, personalment, m'agradava força l'Olympus E-510, de dimensions reduïdes i grans prestacions. Però també hi havia la fantàstica Nikon D80, magnífica sucessora de la D70, de dimensions més reduïdes que aquesta... I, en quant a la D40, vé a ser una versió "retallada" de la D80, amb l'avantatge de que té unes dimensions mínimes, però amb l'inconvenient de que, amb les óbtiques que tinc, no em dóna l'opció de l'AF en les òptiques que tinc... Però, per fi, després de consultar força pàgines web (especialment dpreview.com i kenrockwell.com), em vaig decidir per la petita D40. I no me n'arrepenteixo!
Tant ha estat així que, quan Nikon va anunciar l'aparició de la D60 (una versió millorada de la D40, amb més resol·lució, sistema d'autoneteja dels sensor i millor gestió del rang dinàmic) ja estava estalviant per a aconseguir-ne una, cosa que va ser realitat l'estiu del 2008.
La firma Olympus, amb el seu sistema 4:3, al principi, no donava gaire qualitat d'imatge. Però el processament informàtic de les captures que fa el petit sensor han anat evol·lucionant notablement. Els aparells Olympus, sobre tot la super-compacta E410, va anar guanyant prestigi per la qualitat que donava el seu diminut cos rèflex. Quan va aparèixer la E-420, amb la seva òptica tipus Tessar de 25mm, a principis de 2008, no vaig poder resistir la temptació d'adquirir-ne un, uns mesos més tard. Imbatible em termes de lleugeresa i compacitat. La pots dur en qualsevol ocasió i no es fa notar. No és gaire més gran que una compacta Canon G10...
Una de les més grates sorpreses que he tingut ha estat la Canon G11, que vaig adquirir a principis del 2010. Resultats fantàstics en un cos petit, robust i lleuger. L'elecció d'alguns fotoperiodistes professionals per la seva discreció i lleugeresa. L'estiu del 2011 la vaig substiuir per un G12, que és encara millor.
Per últim, la tercera generació de DSLR's esta oferint a un preu raonable uns aparells sensacionals, amb unes característiques que superen a les de les professionals D1 i D2X de fa 3 o 4 anys. Aquest és el cas de la meva última adquisició, el Nadal de 2008: la Nikon D90, digna successora de les venerables D70 i D80, . Si la Nikon D40 va ser una petita bomba en el seu dia (encara ho és), puc afirmar que la D90 és un tros de màquina... Aquesta última s'ha vist eclipsada per la recent D7000, una petita bomba.

La D800, de format complet i successora de la premiada D700 ja és a l'horitzó. Se l'espera a primers de Febrer de 2012...