222 Alphabet Lane | Whitespace, Wa 28699
800-555-1212 (V) | 800-555-1212 (F)
Pic Alt del Griu per Ferrata dels Clots i retorn per Ensagents.
Aproximació a peu de via: 15 '
Durada de la via: 60'.
Ascensió al cim: 2 h.
Retorn: 2 h.
Durada total: 5 h.
Dificultat: F Sup.
Desnivell +: 700 mts.
Material necessari: Casc, arnés, dissipador. Piolet i grampons si hi ha neu.
Material opcional o de seguretat: corda de 30 m. x 9 mm., mosquetons HMS i una cistelleta per rapelar...
Accés: Sortint de Les Escaldes, direcció França, arribem a la rotonda de desviament cap a Encamp, per la ctra. CG-2, travessant l' Avinguda Labarta. Un cop allà, girem a la dreta (direcció França). Aquest vial ens evita haver de passar pel casc urbà. Al arribar a l' alçada del funicular ens desviem cap a la dreta per la carretera dels Cortals d' Encamp CS-220. que seguirem fins a l'alçada de les últimes bordes que hi ha, just abans de la corba pronunciada. Aquí podem deixar el cotxe, en una de les esplanades que hi ha al costat de la carretera.
Aproximació: Travessem la carretera i anem a buscar una pista de terra que discorre per damunt i paralel·la a aquesta (es pot endevinar el seu recorregut pels postes de fusta d' una línia elèctrica). Un cop hem trobat la pista, anem cap a la dreta i, en 15 minuts, arribem a un apetita esplanada - la Pleta dels Orris- . Seguim recte pel camí ample i, a uns 50 mts. a la dreta, trobem el desviament que porta al peu de via (just enfront de l' estació intermitja del Funicamp). Anem pujant, seguint les marques i pals metàlics, fins la base de l' esperó on comença la V.F.
La via. El primer tram de la via s' enfila per l’esperó rocós, amb l' ajuda d' uns graons metàlics. Després d' uns 7 ', girem a l' esquerra, passant per un pontet de fusta i continuem ascendint per un nou tram vertical.
Després, iniciem un llarg flanqueig de 20 mts. cap a l' esquerra, fins que trobem l' inici d'un extraplomb.
Continuem el flanqueig, deixant de banda la bifucació cap amunt de la ferrata i desgrimparem uns mètres per anar a trobar el pont penjant de 8 mts. Vorejarem la paret assegurats per un cable. Un camí ens deixa al peu d' una paret, que pugem sense dificultat, per trobar l' inici del camí de descens. A pocs mètres, enllacem amb l’ampliació de la ferrata, que segueix flanquejant cap a l’ Est. En pocs minuts arribem al final de la via. Aquí ja podem guardar l’equip d’escalada, ja que comença el tram a peu...
L'ascensió al cim. Cap al S-E, cal seguir un caminet plà, no gaire fresat, que constitueix la porta d’entrada al vallon superior de la petita vall del Griu. Des de la clariana del bosc ja podem distingir ben bé l’objectiu de la nostra propera etapa: el petit collet que hi ha a l’esquerra d’un petit promontori del cordal W de l’ Alt del Griu.
Per accedir a l’esmentat collet, caldrà, primer, creuar el vallon del Griu per canviar de vessant, pel lloc més adient i fàcil. Després, comença una dura ascensió per un pendent herbós, ben distingible ja que està delimitat per dues bandes de bosc. Un consell: no pugeu el pendent pel dret, sinò fent zigazagues.
I, un cop superat el pendent, arribem a l’abans esmentat collet, que ens ofereix una bona recompensa per l’esforç realitzat.
Ara, només cal seguir les fites pel fil de la carena, que ens durà a l’inici de l’ ampla aresta W del Griu, que cal seguir més aviat per la dreta, a fi d’evitar els grans blocs de roca.
Unes fites ens serveixen d’ajuda per anar trobant el camí a seguir. Al final de l’aresta, el pendent es va suavitzant i ja podem veure el cim de l’Alt del Griu (2874 m.), amb la seva creu. El panorama és dels millors que hi ha a Andorra, però és encara millor si anem cap al fals cim Sud, ja que des d’aquest podem divisar la majoria de cims del Principat: el Comapedrosa, el Medacorba, el Casamanya, l’Estanyó... Més cap a la dreta: els imposants pics de Juclar i Escobes, Grau Roig, Pas de la Casa, el magnífic Gran Cubil i la seva impressionant cresta N, el Pessons, les crestes de Gargantillar... I sota nostre, una vista en picat dels estanys d’Ensagents, el nostre proper objectiu.
![]() |
L' estany superior d' Ensagents |
Descens als estanys. Per arribar-hi, cal primer accedir a la collada d’Entinyola, tot baixant per l’aresta SW del Griu, amb molt de compte de no anar massa cap a l’esquerra, si no ens volem estimbar per la cara S del Griu i anar de pet a l’estany superior.
Un cop a la collada, ja ho veiem més fàcil. Cal anar cap a l'esquerra, baixant en diagonal en direcció a l’estany Superior, per sota de les parets rocoses.
Per fi, arribem a l’estany superior d’Ensagents. El voregem per la dreta i aviat arribem a l’estany del mig, molt adient per donar-s’hi un bany de peus i, on els més valents, poden ampliar el raid fent uns quants llargs de natació...
Camí de retorn als Cortals. Cal seguir el camí marcat, tot passant pel refugi d’Ensagents, resseguint a l’inrevés l’itinerari “Estanys d’Ensagents”, que ens durà de nou als Cortals d’Encamp.
He batejat amb el nom de “Mini - Raids” una sèrie d’itineraris de muntanya en què hi intervenen diferents modalitats de progressió per realitzar un determinat recorregut. Per exemple, podem iniciar un recorregut fent una aproximació a peu de via d’una “ferrata” i, una vegada realitzada aquesta, connectar amb una travessia alpina per una aresta, o bé una ascensió a un cim, per tornar, per exemple, per una altra vall fent barranquisme o, senzillament disfrutar d’un bon bany en un llac d’alta muntanya i baixar per un tram de GR...
Les combinacions són només limitades per la imaginació !!

Com era la vella Andorra fa 2 segles?
Un jesuïta, fra Tomàs Junoy, que s' hi va refugiar a mitjan del segle XIX, la descriu així:
"Salvat per la misericòrdia de Déu del naufragi que, en 1835, patiren en particular els Regulars d' Espanya, vaig entrar el 29 de Setembre a la Vall d' Andorra, on no vaig trobar ni quadrilles armades dels partits, ni lladres, ni soldats, ni gent d'armes, ni guardes, ni cap mena de molestants; no vaig sufrir escorcolls ni registres. Aquí no hi ha ni barreres ni duanes. No s'ha de menester ni guies, ni cartes, ni passaport. Tothom menja el que pot, vesteix com vol, va i vé on li acomoda, com i quan vol, sense haver de comunicar-ho a ningú; només se reprimeix al criminal."

"Encara conservo l'encís d'aquells dies. Els visc encara i somio amb ells. Sóc senyor de les dreceres estelades i ciutadà lliure dels cims..."
Arnold Lunn