C

hristophe Profit, l'home tranquil...

Fà poc més de vint anys que va realitzar la gesta de la Directissima Americana de la cara Oest dels Drus, en solo integral. En l'actualitat, als seus 43 anys, és guia a la Compagnie de Chamonix i continua vivint de i per la muntanya. En efecte; en una recent entrevista a la televisió francesa, afirmava: "Gràcies a Deu, sóc guía."
Entre la seva vida en família, un ofici que estima i una passió intacta per la muntanya, el jove espabilat que travessava la dècada dels 80 de la mateixa forma com ho feia a les cares Nord, al mateix ritme desenfrenat, navega, en l'actualitat, cap a l' edat madura. Ens el podem trobar pels Alps, acompanyant els seus clients. Hi ha trobat, aquí, el seu alpinisme de la actual etapa de la seva vida. Rebem però, encara, l'eco de les seves formidables realitzacions, les seves prestacions de gran nivell, les vies exposades, l'autenticitat i l'emoció:

"Em sento bé, veritablement, de la forma que visc la muntanya en aquest moments. Tinc somnis, projectes. És això el que m'importa.
Hi ha, encara, curses clàssiques que encara no havia realitzat, com, per exemple, l'aresta Est del Weisshorn, que vaig fer l'any passat amb un client.
Ès, en el fóns, el plaer que trobo al endinsar-me en vies alpines, sol o amb amics, i retrobar-me en un itinerari compromès, amb el contacte, gairebé sensual, de la roca, el que m' importa. Quina felicitat!. Per a mi, l'alpinisme ha estat sempre sinònim de plaer, però també de compromís."

Directa Americana de la cara W dels Drus, en solo integral. Via realitzada per Christophe Profit el Juliol de 1982.

" La idea de realitzar l'ascensió de la cara Oest dels Drus per la Directa Americana, en solo integral, em và venir a la ment fà dos anys. El decorat d'aquesta via em fascinava. L'havia escalat jà, amb corda, diverses vegades."
Així s'expressa Christophe Profit la primavera del 1982. Empresa un tant descabellada, aquesta ascensió en solitari? Segurament, no, si tenim en compte que parlem d'un alpinista fora de sèrie com és Christophe Profit, que và realitzar la mateixa via acompanyat per Rémi i Eric Escoffier el mes de Setembre de 1984, per una variant per un dels passatges claus: el Diedre de 90 mts. Algunes cordades feien intents en aquest tram rectilini, on la majoria d'escaladors utilitzen, encara, l'escalada artificial.

Calia trobar una línia d'ascensió que permetés realitzar la via en escalada lliure. Només escaladors lleugers, particularment bén entrenats en cingles ("falaises") i utilitzant les tècniques pròpies de l'escalada lliure, podien tenir èxit.

Per a la seva ascensió en solitari, Christophe es posa mans a l'obra, començant per un entrenament físic intensiu: hivernals i esquí de muntanya per adquirir resistència; escalada en cingles i blocs, per adquirir tècnica... A més, realitza un reconeixement exhaustiu de la via a fi de "treballar" els passatges més dificils. La "Dülfer" de 45 mts. i el Gran Dièdre de 90 mts. són, així, explorats mètre a mètre; els moviments, encadenats i repetits una i altra vegada, tants cops com sigui necessari.

En el moment de posar-se en marxa a peu de via, porta, per tot equipament, una granota lleugera de GoreTex, uns peus de gat i, dins una minimalista motxil·la de passeig, un martell de gel (per si les fissures de la part alta de la via són cobertes de gel) i una cantimplora. Un sac de magnesi completa el material de l'alpinista: el pols màgic que absorbeix la transpiració de les mans jà fà molts anys que és utilitzat pels "Bleusards" (així s'anomenen els freakies que escalen blocs a Fontainebleau). La seva utilització sistemàtica en vies d'alta muntanya constitueix, aleshores, una autèntica innovació.

Amb intens plaer, Christophe Profit passa, en lliure, els passos més difícils: Dülfer, monodits i bi-dits, cotacions 6a i 6b han susbsituit els antics passatges en artificial.

" No hi ha paraules per expressar aquesta passió boja, aquest plaer de encadenar els moviments ràpidament i sense dubtar, com ho fà un ballarí."

Cap dret, donc, a l'error, en aquest exercici d'estil que constitueix el solo integral. "El coneixement dels propis límits és el repte primordial de l'escalador solitari. Pel fet de la seva lleugeresa, posseeix molta més llibertat de moviments. És, purament, gimnàstica en paret. Però l'escalador de tal nivell ha d'acceptar certes servituds: higiene de vida (res d'alcohol, seguir unes normes dietètiques...), equilibri psicològic, entrenament intensiu permanent i equilibri (estiraments, traccions, footing...)"

Tan sols han transcorregut 3 hores i 10 minuts dés que Christophe ha començat la via de 1.100 mts. i jà és al cim dels Drus...
Una curta permanéncia al costat de la Verge dels Drus. El temps comença a empitjorar... és hora de posar-se el "Gore" i de canviar-se de calçat. Christophe emprèn un vertiginós descens, a peu, corrents per damunt de la roca i la neu. La tormenta amenaça, peró Christophe sembla anar més ràpid que els núvols: jà es comença a fer fosc quan Christophe arriba a Chamonix. Encara tindrà temps d' anar a visitar els seus amics, que estàn de festa en un xalet...

La cara Oest dels Drus veurà tornar C. Profit diverses vegades més. Principalment, 2 anys més tard, amb Jacques Winterberger, durà a terme un nou projecte: l'encadenament Directa Americana - Petites Jorasses - Grandes Jorasses:
Després d' una curta nit al refugi dels Grands Montets, els dos alpinistes són a peu de via a la 1 de la matinada. Cap a les 4, adelanten una cordada que estava mig endormiscada al bivac. A les 6 del matí són jà al cim, preparats per reemprendre la marxa i continuar el seu encadenament de cims.

" La començo a conèixer bé, aquesta Directa Americana" -diu Christophe Profit- "Per obtenir un alt nivel d'escalada, fà falta escalar tots els dies. No hi ha més secret".

"Teniu algun deute contret amb algun home que no pogueu pagar vos mateix o els vostres amics, sense ajuda de la Casa? Perquè s'us desvestiria de l'hàbit, s'us entregaria a l'acreedor i la Casa no seria responsable del deute."