222 Alphabet Lane | Whitespace, Wa 28699
800-555-1212 (V) | 800-555-1212 (F)
D
Aquesta travessia tan bonica de fer a l’ estiu ens permet, a banda de conèixer l’ espectacular Vall d’ Eyne, fer un inoblidable viatge amb dos dels trenets més significatius dels Pirineus, el Cremallera de Núria i el simpàtic Tren Groc.
Travessia realitzada els dies 29, 30 i 31 d’ agost de 2005.
Primera jornada: arribada a Ribes de Freser a ¾ de 8 del vespre.
A fi de poder començar aquesta travessia el dissabte ben d’ hora, decideixo dormir la nit del divendres a Ribes. Així, podré pujar al primer cremallera de pujada cap a Núria, a les 7:30 de dissabte.
Segona jornada: Travessia Núria – Eyne.
8:45. Santuari de Núria. Enfilo el camí de la Coma d’ Eina (o vall d’ Eina, vessant espanyol). La primera part, que ens porta fins prop del fons de l’ esmentada vall, no és gaire dura, si bé hi ha algun tram un pèl costerut. Quan arribem al plà de la Coma (vallon), haurem de creuar el rierol (pal indicador) i seguir les marques del GR-11 (variant) que, pujant pel vessant Est dels contraforts del Pic de Núria, ens propulsarà a una petita carena secundària, entre les comes d’ Eina i Finestrelles. A la nostra esquerra, podem veure el coll de Finestrelles. Seguim direcció Nord, fem un petit flanqueig pel vessant Est de la carena secundària i aviat arribem al
10:00 Coll de Núria. Poste indicador: A Eyne, 10,5 Km. Comença una forta baixada cap a la coma d’ Eyne (francesa), on hi ha uns petits replans, que podem aprofitar per fer una petita parada. Seguim baixant, direcció N, per la bonica Vall d’ Eyne, la bellesa de la qual seria inútil descriure. Cal caminar-la per experimentar en persona aquesta felicitat.
12:00 Passem a l’ alçada de les restes del refugi de l’ Orry de Dalt. Actualment hi ha un petit orri de pedra, que es pot aprofitar en cas de tormenta. Seguim baixant i maravillant-nos amb aquest bé de Déu de natura. Arribats al final dels límits de la Reserva Natural (tanca i cartell indicador), jà ens queda poc per arribar a l’ encreuament de camins: cap a la dreta, baixant en direcció al riu, aniriem a trobar el camí del canal d’ aigua que porta cap a Eyne 2600. Nosaltres seguim recte per la pista ampla, fins al desviament a la dreta (panell indicador “retour au parking”). Baixem pel caminet, pel mig del bosc, fins que, quan aquest s’ aclareix, veiem una panoràmica de la Cerdanya en tot el seu esplendor. Seguim un agradable camí que voreja els prats bucòlics, fins que arribem a la carretera de Llo. Seguim cap a la dreta jà som a
14:00 Eyne. Aquest poblet típic de la Cerdanya francesa convida a quedar-s´hi a viure. De nou, ens dirigim cap a Cal Pai, la gîte d’ etape portada per la Françoise, que Déu ens conservi per molts d’ anys (veure article dedicat a aquest hostal en aquest link).
Tercera jornada: Eyne – La Cabanasse.
Es tracta d’ una etapa merament de relaxació i de gran bellesa. No d’ una bellesa salvatge d’ alta muntanya com pugui ser la de la Vall d’ Eyne, però si d’ una bellesa bucòlica i serena. L’ esperit de la Cerdanya al 100 %
9:05 Sortim d’ Eyne per la carretera, direcció NW i, gairebé a la sortida del poble, prenem el sender arqueològic. Aquest camí ens permet enllaçar amb el PR que ens porta cap al Coll de la Perxa. Seguim enmig de bonics prats i boscos de fulla caducifòlia. Al final del primer tram de camí, trobem una pista ampla, que seguim cap a la dreta. Més endavant, en una bifurcació, prenem el camí de l’ esquerra, bastant ample, a l’ esquerra del qual hi ha un filat de filferro que fa de tanca pel bestiar. ATENCIÓ: arriba un punt on cal abandonar aquesta pista i prendre un camí, que queda bastant amagat per l’ herba, que fa baixada, en direcció N-NE, entre dos bosquets de pi. En aquest punt, la tanca de filferro electrificada té les clàssiques empunyadures per obrir-la. Aviat, el camí esdevé més fresat i pren direcció global Est, paral·lel a la carretera general.
10:00 Coll de la Perxa. Creuem la carretera secundària i enllaçem amb el GR-10, cap a La Cabanasse, per un camí ample, enmig dels prats. Vistes del circ de Cambredaze a la nostra dreta i, més cap a l’ Est, del Coll Mitjà i del Canigó. Aviat arribem a
10:30 La Cabanasse. Anem a trobar la carretera, avall a la dreta. Un cop dins el poble, seguim recte pel carrer “principal”. Al final d’ aquest, anem cap a l’ esquerra (cartells indicadors “gare SNCF”. Passem per sota el pont de la via del tren Groc. Tornem a girar a l’ esquerra i jà som a
10:35 Estació del Tren Groc La Cabanasse – Mont Louis. Punt final de la travessia a peu i punt de partida d’ una no menys bonica excursió amb l’ entranyable Tren Groc, que ens durà a La Tour de Carol, per enllaçar amb el tren de la RENFE, fins a Ribes de Freser, punt de partida d’ aquest viatge meravellós.
Desnivell: +1110 m, -725 m.
Mapa: Bourg-Madame - Mont-Louis 2250ET TOP 25 IGN
Dificultat: Fsup, en absència de neu. Per a excursionistes entrenats a fer llargs recorreguts.
Aquest increïble circuit constitueix, al meu entendre, la millor manera de copçar, en una sola jornada, l' essència íntima d' aquesta part de la cerdanya francesa, tan estimada per mi, amb el seu Tren Groc, els seus pobles, els seus habitants, la bellesa dels seus boscos, la diversitat de la seva vegetació, el circ de Cambredaze, el Pont Gisclard... I la hospitalitat de Mme. Françoise Massot, responsable de la més que recomanable gîte "Cal Pai", al poble d' Eyne
No ha estat fins la meva última estada al poble d' Eyne, els dies 14 al 16 de Maig de 2005, amb motiu d' una sortida amb l' Alfons i la Montserrat, per fer el circuit per la Cerdanya que descric aquí, que vaig fer el descobriment d' un tresor gastronòmic: Françoise Massot, propietària de la “gîte d' étape Cal Pai".
Rando Plume Cal Paî
66800 Eyne - Tél : 04.68.04.06.96 - www.gite-calpai.com
Planès és un municipi de 1404 ha, situatt als límits del Conflent i la Cerdanya, la qual cosa fa que, depenent dels autor i les èpoques, se’l pugui localitzar tant a l’ Alt Conflent com a la Cerdanya! Jo prefereixo la segona solució, confirmada històricament per la pertinença de Planès a la vegueria de Puigcerdà (però la parròquia depèn del bisbat d’ Elne!)
Quan som al poble de Planès, ( a poc més de 1500 m. d’ altitud) no veiem més que una ínfima part del municipi, que s’ extén cap al Sud fins la Torre d’ Eine (2830 m.). Al Nord, és el Pont Gisclard i el riu Têt els que serveixen de límit a Planès.
Una bona part del territori, de Sud a Nord, és recorregut pel riu Planès, que té el seu naixement a l’ estany del mateix nom. Cal esmentar que l’ aglomeració és dividida en 4 petits nuclis: el Castell, el Cascaroll, el Barri del Mig i el de Dellà.
Municipis limítrofs: Eyne, S. Pere dels Forcats, La Cabanasse, Sauto i Fontpedrosa.

"La primavera em crida. També a l' esquirol, a la merla, al pit-roig, al cucut. Multitud d' ocells reprenen el seu cant. Dins el bosc, tot es desperta. Cada bèstia, cada arbre, cada home, cada rierol, són com un volcà endormiscat que, de sobte, es desperta; tots estem fets de la mateixa pasta."
Gaston Rébuffat.

"Com jardinera, la vall d'Eyne'ls mostra, al vèurels serrejar per la montanya, la faldada de flors que á la Cerdanya aboca al náixer cada jorn d'abril; y ab mots d'amor distretes ses orelles, indignes son d'ohir vostra canturia, ¡oh serafins! que en aquella hora, en Nuria bastíau per la Verge un camaril."
Canigó,
Cant IV.
Lo Pirineu.
Jacint Verdaguer.