Fotografia elevada a fotografia.

Dijous, 12 d'Agost de 2010.

Avui ha estat un gran dia per a mi. He anat a can Casanova a donar un cop d’ull al material d’ocasió, quan la meva vista s’ha quedat fixada en un article que m'ha cridat l'atenció: un Photomic DP-12, per la Nikon F2AS, de color negre, i en un estat impecable! Aquest visor va representar l'últim i millor Photomic mai fabricat per a la Nikon F2, ja que incorporava, per primera vegada en una rèflex professional Nikon, un fotodiode de silici per a mesurar la llum, amb uns indicadors LED, en lloc del clàssic fotodiode de CdS amb galvanòmetre d'agulla, de resposta més lenta i menys sensible a la llum. A més, el visor DP-12 porta un obturador dins l'ocular del visor, per impedir l'entrada de llum residual, i un il·luminador de la velocitat d'obturació. Penso que formarà una parella excepcional amb la meva Nikon F2 cromada... Així que, sense pensar-m’ho gaire li dic a en Cesc Casanova que me l' emboliqui, un cop n’he comprovat el correcte funcionament del fotòmetre. Sembla mentida, però després de 30 anys d’haver estat fabricat, el fotòmetre d’aquest fenomenal Photomic funciona com el primer dia! Així que, a partir d’avui, em puc considerar afortunat de posseir dues Nikon F2: una F2AS cromada, en estat gairebé nou, i una F2A negra, en estat raonablement bò.

I ara, una mica d’informació tècnica d’aquest aparell magnífic:

En aquesta ocasió estem parlant d'un dels pocs aparells rèflex que han marcat una època i que són, encara, una llegenda viva entre els fotògrafs de tot el món: la Nikon F2. Perquè? Per prestacions (gens obsoletes), per versatilitat, per fiabilitat. Quina és la gran diferència amb aparells rèflex d'altres marques?. Senzillament, que la muntura F de Nikon no ha canviat des de 1959. Això fa possible poder utilitzar els objectius més moderns, fins i tot els AF, sense perdre cap prestació de la F2, equipada amb els visors DP-11 o DP12. ("Cazi ná").
Tan sols Contax i Nikon han mantingut la seva muntura amb el pas del temps.
En efecte, amb el visor DP-11, per exemple, podem utilitzar amb la F2 les òptiques fabricades des del 1959 fins avui en dia, és a dir, una gamma de més de 100 objectius diferents, cosa que pràcticament cap altra marca permet, això si, funcionant l'exposímetre a diafragma obert amb qualsevol objectiu, sigui manual o autofocus...

La F2AS és l'última, millor, més avançada i més duradora de totes les càmeres mecàniques mai fabricades per Nikon. Podria ser, també, la millor càmera de 35mm mai fabricada. Va ser l'última i la millor de la sèrie professional F2, que va començar una dècada abans.
N'he adquirit vàries, d' F2, al llarg del temps. I, amb el decurs dels anys, les F2 es van revaloritzant, al contrari del què succeeix amb altres càmeres clàssiques.
Vaig pagar més per una F2AS d'ocasió l'any 1983 que el què costava una F3 nova, llavors.

Passem a veure les seves característiques:

La gamma de velocitats va des dels 10 seg. fins a 1/2000 de seg., més exposicions B i T per a exposicions prolongades. La velocitat de sincronització del flaix és de 1/80 de seg. Fins aquí tot normal. Però el que ja no és gaire corrent és que tenim la possibilitat de poder col·locar el disc de velocitats en qualsevol posició intermitja entre dues velocitats i el dispar serà proporcional a la posició del selector. És a dir, que podem disparar a 1/210 s, a 1/600 s, o a 1/85 s, per exemple. I per si amb això no n'hi hagués prou, l'obturador, amb cortineta de titani de desplaçament horitzontal, és completament mecànic a totes les velocitats, per la qual cosa podrem seguir disparant encara que ens quedem sense energia, donat que les dues piles botó que incorpora la F2 només serveixen per alimentar l'exposímetre.
L'avançament de la pel·lícula i la càrrega de l'obturador es fa manualment amb la palanca, quan no utilitzem el motor. El rebobinat també pot ser manual o motoritzat. Per a la prova hem utilitzat el motor MD-2 i el pack d'alimentació de 10 piles alcalines "AA". Aquest motor té una cadència de dispar variable de 1 fps a 5 fps. El rebobinat s'aconsegueix, amb una pel·lícula de 36 fotos, en només 7 segons. En resum, més ràpida que una F90X !
La pantalla d'enfoque subministrada normalment amb el cos de la F2 és la del tipus K (imatge partida horitzontal), de gran qualitat. Lluminosa i contrastada pràcticament com les modernes BriteView tipus B que porten les F90 i F5. A més, podem trobar en el mercat d'ocasió altres tipus de pantalles Nikon intercanviables adeqüades per treballs específics. Encara més, la firma americana Beattie Interscreen fabrica unes fantàstiques pantalles per a Nikon, d'una lluminositat increïble. Jo mateix n'he posat una a la meva F2 i puc dir que he guanyat 1 diafragma de llum.
El sistema de medició de l'exposímetre és el de tota la vida, ponderat al centre. El fotòmetre és molt precís, sense cap desviació (si bé estem parlant d'una càmera que, encara que està fabricada l'any 78, és com si fós nova perquè formava part d'una col·lecció). De tota manera, no hi hauria problema en cas que el fotòmetre no actués. La càmera funciona a la perfecció en companyia d'un fotòmetre de mà...
Al visor hi podem veure el diafragma i la velocitat que hem seleccionat, així com l'agulla o els LED's (segons el model de Photomic utilitzat) indicadors de l'exposició.
El canvi de visors s'efectúa mitjançant l'accionament d'una palanca i un botó, la qual cosa ens assegura que el visor no es desprendrà del cos de forma involuntària.
La gamma de sensibilitats va des de 6 fins a 6400 ISO, en passos d' 1/3 (1/2 amb el visor DP-1). Disposa de compensació d'exposició de -2 a +1/2 EV.
A l'esquerra de l'objectiu (mirant de front la càmera) tenim 2 controls que acompleixen vàries funcions: el primer és el botó de comprovació de profunditat de camp i comandament de bloqueig del mirall en posició elevada. Aquestes dues característiques són esencials en tota càmera professional. Tant la seva ubicació com la seva manipulació són idèntics als de la Nikon F, F3 i F4. Sota aquest comandament, tenim l'autodisparador (mecànic, per descomptat), que compleix una doble funció: retardador del dispar (ajustable entre 2 i 10 segons) i exposició llarga (fins a 10 segons, quan el combinem amb la posició T del disparador ! I tot això, de forma totalment mecànica!
També es veu millorada, respecte a la Nikon F original, la ubicació del compartiment de les piles, que passa a la base del cos de la càmera. D’aquesta manera, no cal desmuntar el Photomic per canviar o treure les piles.

La Nikon F2, al ser totalment mecànica, és la perfecta companya de viatge a llocs remots i a expedicions alpines, on no es troben piles fàcilment i les condicions atmosfèriques són molt dures. La F2 és molt robusta i al tenir-la entre les mans ens inspira solidesa i fiabilitat. Costa poc més que una FM2 i ofereix molt més. A més, el seu valor al mercat de 2a mà està en alça. Per si tot això no fós prou, disposa de respaldos datadors i per a pel·lícula de 250 i 800 exposicions, intervalòmetres, control remot, accessoris per a macro, motor...

En resum, la F2 és, actualment a l'any 2007, una excel·lent càmera i una seriosa opció com a 2n o fins i tot 1r cos en el nostre equip; preparada per suportar un treball dur, tant en el nostre àmbit quotidià com al desert de Gobi, per posar un exemple.

La F2, que va sortir al mercat l’any 1970, va ser fabricada fins l’any 1980. Els primers Photomics (DP1), Photomic S (DP2) i Photomic SB (DP3) eren per òptiques NO AI.

Les òptiques Nikon van passar, al mateix temps que apareixia la F2, per una revolució tecnològica l’any 1977: el sistema AI (Automatic Aperture Indexing) va ser introduït al mateix temps que les F2A i F2AS. Els visors de la F2A (DP11) i F2AS (DP12) ja estan preparats per les òptiques AI i posteriors. El principal avantatge dels objectius AI són: canvi més ràpid d’òptica i la sincronització de l’abertura de l’objectiu amb el fotòmetre sense necessitat de fer-ho manualment amb el clàssic moviment de l’anella de diafragmes a un costat i l’altre.

Visors per a la F2:

Els visors intercanviables -els llegendaris "Photomic"- incorporen el fotòmetre, mentre que el cos de la càmera, totalment mecànic, es va mantenir bàsicament invariable en el decurs dels anys. Els primers visors mancaven de fotòmetre, o bé incorporaven primitives cè·lules de CdS amb indicadors electromecànics d'agulla. Més endavant, va aparèixer la primera F2 amb Photomic (encara sense acoblament Ai) amb indicadors LED i fotodiodes de Silici. Finalment, la F2AS ja incorporava, juntament amb la capacitat Ai, el visor amb LEDs i fotodiodes de silici. Tots els Photomics estan alimentats per dues piles de botó tipus S 76, situades a la base de la càmera.
El visor DP-12 de la F2AS és especialment sensible a la llum. Té la reputació de ser capaç de llegir fins a -4EV a 100 ISO amb un objectiu de f/1.4 ! És a dir, més sensible que qualsevol altra Nikon mai fabricada.
Les ISOs i la compensació d'exposició es poden ajustar en passos de fins a 1/6!

Photomic DP11: és el fotòmetre d’agulla de CDS per òptiques AI, encara que també pot fer medicions amb òptiques NO AI, amb el mètode de diafragma tancat.

	Visor de la F2A

Photomic DP12: el millor i més car dels visors per la F2, amb lectura LED de 5 posicions, a semblança de la FM2. Fotómetre de Silici, més sensible amb les llums baixes.

Visor de claraboia (tipus Rolleiflex): molt útil per a composicions de nivell del terra, macrofoto... Sense fotòmetre incorporat.

Visor pentaprisma sense fotòmetre: relativament rars amb la F2, degut a la popularitat i comoditat dels Photomics. Hi havia tres versions: cromat, pintat en negre (més rar encara) i Titanium, fabricat per a la F2 Titanium i la F2 High Sped (F2H).

Visor de la F2 AS	El Photomic DP-12

A un fotògraf seriós o a un col·leccionista que sap apreciar la verdadera qualitat de construcció gairebé artesanal, una bèstia motoritzada com aquesta veterana (però encara operativa) Nikon F de l’esquerra pot fer-li bategar el cor més depressa que 10 F60’s AF juntes...

ALGUNES CARACTERÍSTIQUES, AL DETALL.

La unitat d'obturació.
L’obturador que incorpora la F2 va ser dissenyat i fabricat per Nikon com una part integrada a la càmera i utilitza materials exotics i enginyeria de precisió, a fi de mantenir un funcionament consistent sota qualsevol condició.
Les cortinetes estan fetes d’una membrana de titani, un material que Nikon va introduir a la industria fotogràfica. El titani és un dels materials més forts i a, a la vegada, més lleugers del món.; té, també, la propietat única de tenir aproximadament la meitat de pès especific que té el llautó, però la mateixa duresa i resistència a la corrosió que l’acer. Nikon va ser la pionera en utilitzar el titani per a ús comercial fotogràfic. La llegendària F3 electrònica va ser l’últim model de la serie F en utilitzar una cortineta de desplaçament horitzontal fabricada totalment en titani.
La membrana de titani és utilitzada degut a la seva resistència al calor, la seva baixa conductivitat tèrmica i la seva negligible dilatació.
La cortineta de titani està garantitzada per a un mínim de 100.000 cicles, un estàndar de totes les Nikon de sèrie F de l’època. La Nikon F3, va donar un pas més endavant, al garantitzar més de 150.000 cicles, una fita dificil d’aconseguir llavors per a altres fabricants.
El temps que transcorre la cortineta en creuar la finestra de l’obturador és de tan sols 10 milisegons, la qual cosa contribueix a la velocitat màxima de la F2 de 1/2000 de segon, i a un augment de la velocitat de sincronització del flaix (1/80 s. en lloc dels 1/60 de la Nikon F)
Un disseny especial a l’eix principal, molla i rodament de boles proveeixen a la F2 d’in rendiment precis i fiable. El sistema de frè de l’obturador, patentat per Nikon, manté la càmera lliure de vibracions en el moment del dispar.

De la velocitat màxima d'obturació de la F2, que és de 1/2000s (una fita, en aquella època), en podem deduir el magnífic disseny del sistema d'avançament i obturació. Molt poques càmeres de l’època poden aportar semblant velocitat de dispar amb un disseny de cortineta de desplaçament horitzontal.
Una característica fabulosa de la F2: tot i ser una càmera mecànica, el rang de velocitats comprès entre 1/2000 i 1/80 es pot ajustar a qualsevol posició intermitja entre dues velocitats marcades! Això permet un ajustament ultra-precís de l’exposició, al poder escollir la velocitat exacta que requerim. La gamma de velocitats entre 1/2000 i 1/90 i entre 2" i 10" es pot graduar, com ja he dit, en posicions intermitges infinitament variables. Les velocitats compreses entre 1" i 1/60, en pasos d'un.
No conec de cap altre Nikon amb velocitats d'obturació manuals infinitament variable.
El modo "T" (Time) obre l'obturador, que roman obert fins que li diem que es tanqui. Permet exposicions llargues sense cable de dispar.
Les exposicions d'entre 2 i 10 segons es programen a l'autodisparador. Les medicions de les exposicions llargues es llegeixen a la segona anella damunt de la roda de velocitats.

Totes aquestes característiques avançades de precisió de funcionament mecànic i de prestacions fora del comú només s’entenen si comprovem la professionalitat dels enginyers i operaris de Nikon, i la meticulosa selecció del metalls i aleacions més fortes. Les fàbriques de producció i ensamblatge de la F i F2 eren de les millors del planeta. Probablement, ara començes a comprendre perquè la F2 té la reputació que té.

El mirall rèflex i el sistema de bloqueig del mirall en posició elevada.
El mirall de la F2 incorpora un mecanisme de amortiguació que redueix al mínim el rebot d’aquell. El nou sistema de suspensió permet també que es pugui bloquejar el mirall en posició elevada en qualsevol moment, independentment del mecanisme d’obturació. Encara que el bloqueig del mirall rarament s’utilitza en fotografia general, de vegades és indispensable en situacions on volem reduïr al màxim qualsevol possible vibració, per exemple en macrofotografia. La palanqueta del bloqueig del mirall és coaxial al botó de previsualització de la profunditat de camp.

Les parets de la caixa del mirall ténen un recobriment de pintura especial negre mate a fi de minimitzar qualsevol reflectiment.

El botó de dispar.
Té tres posicions: la intermitja és la d’operació normal de dispar. La posició “T”, en combinació amb la palanca d’autodiaparador, permet fer exposicions prolongades de fins a 10 segons, MECÀNICAMENT. La posició de la dreta és la de bloqueig (Lock). Encara més, l’anell extern del disparador incorpora una rosca interior que accepta varis accessoris: el suavitzador de dispar, un cable de dispar, etc.
Nikon va donar gran importancia a petits gans detalls com aquests i això ha estat un dels motius pels quals la F2 va ser la càmara de 35 mm preferida dels professionals de les dècades dels 70 i dels 80 ( i fins i tot ben entrats els 80, ja que hi havia molts “pros” que tenien més confiança a un aparell totalment mecànic que no pas a les meravelles electròniques que eren les F3)

El control d’autodisparador retardat.

Permet fer exposicions amb fins a 10 segons de retard. Pot, també, utilitzar-se per obtenir velocitats lentes extra, d’entre 2 i 10 segons, quan es complementa amb la posició “T” del botó de dispar. Per aconseguir això, primer avançem la pel·lícula i carreguem l’obturador amb la palanqueta d’avanç de pel·lícula. Després, seleccionem la posició “B” a la rodeta de velocitats i, per últim posem l’anella del botó de dispar a la posició “T” i seleccionem el segons a la palanca del “self-timer”. Ara, només cal prèmer el botó de dispar i l’obturador romandrà obert d’acord amb el temps que hem seleccionat a la palanqueta del self-timer. I TOT AIXÒ DE FORMA TOTALMENT MECÀNICA, sense necessitat de bateries!

Transport de la pel·lícula precís i suau. Rebobinat ràpid.
El mecanisme de transport sempre ha tingut gran prioritat i atenció en el seu disseny. Això és per assegurar que la pel·lícula avança de forma suau i sense fallades, rodet rera rodet, per l’interior de la càmera. També s’ha de garantitzar que la pel·licula reposa totalment plana darrera la cortineta de l’obturador i que no hi hagi superficies rugoses que puguin ratllar la delicada emulsió de la pel·lícula.
Les guies de la pel·lícula estan finament polides, els eixos, centrats amb precisió, els rodaments de boles, de TEFLON, els engranatges, fabricats i ensamblats amb la precisió dels rellotges suïssos.

Una característica molt valorada pels “pros” és un avanç ràpid de la pel·lícula, amb un curt recorregut de la palanca. La F2 ho aconsegueix amb escreix: només es necessiten 120º de recorregut per fer avançar la pel·lícula i carregar l’obturador.
La F2 és una de les poques càmeres que poden suportar amb total fiabilitat, degut a la seva robusta construcció, d’una cadència de dispar de 5 fps, amb el motor dedicat, un fet que qualsevol F2 de producció estàndar pot resistir tal com surt de fàbrica.

Alimentació.
Només necessita dues piles-botó per donar alimentació al fotòmetre, i res més! La F2AS funciona perfectament sense bateries, excepte el fotòmetre. La vida útil de les piles, en aquest aparell, es pot mesurar en anys: bateries instal·lades l'abril del 1991 van funcionar fins al juliol de 2006! De tota manera, atenció amb l'estat de les piles. Cal mirar que no tinguin pèrdues d'acid que puguin malmetre el compartiment. Més val canviar-les cada 1 o 2 anys. L'interruptor principal és la manivel·la d'avançament de la pel·lícula.

Pès:
Es fa notar, perquè estem parlant d'una càmera totalment mecànica: 835 gr, amb piles i sense òptica.

Conservo les meves dues F2 pel seu valor sentimental, per la seva capacitat d'utilitzar òptiques no-Ai, pel seu extraordinari visor, i per la seva qualitat de construcció, impensable avui en dia. Per a mi, la Nikon F2 és com un Rolls Royce i les càmeres digitals, com un cotxe elèctric. Ambdós tipus de càmeres ténen els seus usos. La F2 m’ofereix el plaer de la fotografia, mentre que les digitals em permeten veure a l’instant el resultat de la meva foto i corregir l’exposició, si és necessari. Es tracta de dues maneres diferents de veure la fotografia.

A continuació, tradueixo un article d’Internet d’un fotògraf professional, Lucio Garofalo, que ens argumenta les raons per les quals encara utilitza una F2.

Punts a considerar:

Pols: Sovint treballo en ambients polsegosos que podrien cobrir un sensor digital, sigui quin sigui el sistema d’eliminació de pols que inclogui una càmera digital. La Nikon D3 de 6000€ no incorpora els sistemes d’eliminació de pols de les càmeres més barates perquè, al cap i a la fi, és una característica de càmeres amateurs.

Fred: Vaig passar uns dies als Alps, fa unes setmanes, fent un reportatge d’equipaments llevaneus. Durant el matí, la temperatura era de 12º sota zero. El treball incloía gravació en video, de forma que també portava la meva càmera de video Canon XL1. Les bateries, que se suposava havien de durar 5 hores, van durarn 1h i mitja. La meva Nikon F2 mai va deixar de funcionar. També hi havia un fotògraf equipat amb una D70 prop meu, que era a punt d’agafar un atac d’histèria, al no poder veure correctament a la pantalla LCD posterior de la seva càmera el resultat de les exposicions, degut al fred.

Temps: Quan acabo la feina, deixo els carrets al laboratori i vaig a casa per escriure unes notes referents al reportatge. El dia que recullo al laboratori les fotos ja revelades, trio les que més m’agraden i les escanejo, o directament encarrego un CD al laboratori on m’han revelat les fotos. D’aquesta manera no em veig obligat a seure davant l’ordinador, convertint RAWs a TIFFs o JPGs. Aprofito el temps en altres coses.

Film color : la pel·lícula de color mai ha estat tant bona com ara. Utilitzo Fuji Reala 100, 400, 800 i Superia 1600 ASA, o diapos Fuji Velvia 50. Gran latitud d’exposició, grà extremadament fi, possibilitat de revelar-les en 5 minuts en qualsevol botiga de foto

Film B/N: el blanc i negre provinent de les càmeres digitals és decebedor. No té punt de comparació amb les pel·lícules negatives de B/N.

La F2 és una peça mestra de la mecànica i de la fiabilitat. Les Leica són magnífiques, però tal vegada una mica delicades. Perquè canviar a digital? Acostumo a dir que, amb la F2, podria clavar claus a la paret i encara seguiria funcionant. La F2, com la resta de les càmeres Nikon de la sèrie F, ténen un còs totalment metàlic i una construcció sobèrbia i robusta. No es rar de veure F2s d’ocasió, funcionant perfectament, que sembla com si haguéssin passat una guerra: rallades, despintades, usades… Amb una aparença que només un reporter fotogràfic sabria apreciar. Però l’aparell del dimoni encara segueix funcionant.

(c) Copyright 2009 by manel-Project VII
Webdesign by manel.
Webmaster: manel@lapleta.org

.