V

iatge a Londres. Octubre de 2008.

Com a enclau important ja des de fa 2.000 anys, la història de Londres es remunta a la seva fundació pels Romans (Londinivm). Des del seu principi, Londres ha estat el centre de molts esdeveniments històrics importants, com el Renaixement anglés, la Revolució industrial o les colònies d’ultramar. A més, Londres ha esdevingut una de les més populars destinacions del turisme de tot el món.
Té quatre monuments que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, la Torre de Londres, Greenwich i els Royal Botanic Gardens.
És, també, un centre mundial de negocis, de les finances, de la cultura, de la política, del comerç, de la moda, de l’art i del lleure.
Londres té una població de 7,512.400 habitants (a mitjans del 2006), encara que la població de l’àrea metropolitana s’estima en uns 12 milions d’habitants. La població de Londres prové d’un ampli ventall de pobles, cultures i religions.
És un dels més importants nodes internacionals de comunicacions i transport. Dels 5 aeroports que té, el de Heathrow és el més transitat del món.
El Greater London cobreix una superfície de 1.579 Km.2 i això la converteix en la 37ª àrea urbana més gran del món
La seva característica geogràfica més important és el riu Tàmesis (Thames), que és navegable i creua la ciutat de SW a Est. La vall del Tàmesis és una plana fluvial envoltada de suaus colines, com la Parliament Hill, Addington Hills, o Primrose Hill.
Londres té una topologia més aviat circular. Les zones més elevades es troben als suburbis i als límits dels comtats limítrofs. El Tàmesis va ser, en un passat, un riu més ample i menys profund, amb extenses zones d’aiguamolls. Amb les crescudes, les seves vores eren 5 vegades més amples de com ho són actualment. Des de l’època Victoriana, el riu ha estat intensivament canalitzat i molts dels seus afluents són ara subterranis. El Tàmesis és un riu propens a les crescudes i Londres és vulnerable a les inundacions. L’any 1974, va començar una dècada de treballs per construir la Thames Barrier, per lluitar contra els efectes de les crescudes.
El meu viatge a Londres ha estat una realitat gràcies a la voluntad de la Directora de l'escola on treballo, que ens ha volgut obsequiar al Juan i a mi amb aquest viatge en avió. Tal vegada, sinò hagués estat per l'oportunitat que m'ha donat la Maria Carme d'anar de turisme a Londres, mai m'hagués passat pel cap agafar l'avió... Ara que ja conec tot el procediment, no descarto de repetir l'experiència!
El meu bateig de vol comença un 3 d’Octubre de 2008, a l’aeroport del Prat. A les 12, aproximadament, el Boeing 737, del vol EZY2264 de la companyia Easy Jet s’enlaira de la Ciutat Comtal i, donant mitja volta per damunt les aigües de la costa de Barcelona, posa direcció Nord. Des del meu seient al costat de la finestreta, tinc una vista inmillorable de tota la ciutat, amb les seves avingudes, places i carrers. En pocs segons, ja sobrevolem Collserola i puc divisar tota la plana del Vallés, Montserrat i el Pre-Pirineu. Tinc les terres catalanes als meus peus. Uns minuts més, i ja estem per damunt les meves estimades muntanyes del Pirineu, segurament el central, per la gran quantitat de neu que veig acumulada al cims… I ja entrem en terres franceses. Un munt de poblets, boscos i carreteres s’escampen per la geografia francesa. Una estona després, veig, des de molta alçada, una gran ciutat. Potser és Paris?
Durant el viatge, un jove “steward”, d’impecable i fina educació i moviments elegants, que té una certa retirada nepalí o hindú, ens mostra les maniobres que cal fer en cas d’emergència i ens ofereix refrigeris i objectes de regal durant el vol.
L’estona va passant, i ja puc entreveure les costes de Normandia. En pocs minuts, ja estem sobrevolant el Canal de la Mànega. Per fi, les costes de la Pèrfida Albion ja es deixen entreveure per entremig dels núvols. A través de les clarianes, contemplo la verdor dels camps i la originalitat de les clàssiques cases de la campinya anglesa. Ja puc veure els cotxes, còm van circul·lant per les carreteres, per la seva esquerra, naturalment! Per la baixa alçada en què volem, puc deduir que ja sóm a prop de l’aeroport de Luton. I no m’equivoco; sense gairebé adonar-me’n, ja veig, des de la finestreta la pista i els altres avions estacionats a l’aeroport, que és ben bonic i acollidor, no com el del Prat…
Dins les instal·lacions de l’aeroport, aprofito per fer un mós a base d’un sandwich vegetal amb roast beef, perquè ja són prop de les 3 de la tarda. Per fi, he trepitjat, per primera vegada a la meva vida, terres britàniques
La primera impressió que tinc és que l’aire és notablement més fresquet que el de Barcelona! M’he de posar el folre polar Napapijri que em vaig comprar l’estiu passat a Andorra.
I ara, em toca fer una bona estona de cua per passar pels controls de duanes…
A la sortida del recinte de l’aeroport, hi ha parades d’autobusos que porten a Londres. Hem de pujar a l’autocar de la Green Line, que porta al centre de Londres, a una hora i vint minuts de Luton.
Pel camí, contemplo el verd paisatge de la campinya anglesa, tan original i autèntic, i les boniques edificacions de les clàssiques cases unifamiliars angleses.
Conforme ens aproximem a Londres, el paisatge verd va donant pas a carrers envoltats de magnífiques cases de pisos, ben conservades; moltes. amb les portes pintades de diferents colors.
Ja veig els primers “double deckers” vermells de nova construcció, però m’agradaven més els clàssics que hi havia abans. Sort que l’arquitecte Norman Foster ha presentat un atractiu i futurista disseny per als nous double deckers que es posaran en servei l’any 2012, de línies arrodonides que recorden les dels originals de fa 30 anys.
L’autocar ens deixa a la parada de Hyde Park, on fem transbord baixant a l’ Underground. És la primera vegada que tinc l’oportunitat d’utilitzar aquest legendari medi de transport londinenc. La primera cosa que m’agrada del metro de Londres és l’absència d’aquella olor repugnant que fan moltes de les línies de metro de Barcelona, semblant a la de la urea. També em crida l’atenció la profunditat amb què estan perforats els túnels del metro, la netedad de les andanes –tot i l’absència de papereres per motius de seguretat- i el bonic aspecte del mobiliari urbà i el disseny retro de moltes de les seves estacions. També em sorprèn l’educació i el civisme de la gent, sobre tot comparant-los amb els de Barcelona…
Després de desxifrar el plànol, tot caminant per Gloucester Street, prenem la Cromnwell Street i ens dirigim allà on és l’hotel Ambassador, al 16 de Collingham Road. L’hotel està ben situat, prop del centre de la ciutat, en un barri que sembla ser residencial, on sovintejen els edificis senyorals, amb ostentoses entrades amb escales i columnes.
L’habitació és prou bonica i comfortable. És a l’ùltima planta, on serien les golfes, des d’on es té una vista bastant àmplia dels terrats de la ciutat. El mobiliari, funcional i alhora de disseny atractiu. El llit, ben còmode. Un cop he buidat el fantàstic trolley-motxilla, que em vaig comprar especialment per l’ocasió, cap a quarts de 5 de la tarda, sortim de l’hotel la Maria Carme, en Joan i jo per començar els itineraris que la primera ens ha preparat a fi de tenir una impressió global de Londres. I, a fè de Déu, que coneixerem Londres: la nostra Directora, que té força experiència en desplaçar-se per Londres, degut a les diverses ocasions en què hi ha viatjat, ja sigui per motiu de viatges de fi de curs d’ESO, com per estades per ampliar coneixements de l’idioma anglès, ens ha preparat uns recorreguts que, tot aprofitant de manera intensiva les fantàstiques línies del metro londinenc, ens duran a conèixer els indrets més característics i coneguts de Londres. Tot un agradable descobriment per a mi!

Com que diuen que una imatge val més que mil paraules, seguidament us presento una petita mostra de les coses fantàstiques que he conegut: