l'espai foto

Coincidint amb la Photokina del 2008, després de 5 anys d’esperar que Nikon es dignés a treure al mercat una òptica de focal fixa amb motor incorporat (AF-S), després de la “moda” dels zooms poc lluminosos, per fi, aviat podrem gaudir del magnífic objectiu AF-S 50 mm f/1.4 G, que representa l’actualització del veterà AF-D 50mm f/1.4.

Les òptiques de 50 mm són les que utilitzo més sovint. No en va, de les 10 òptiques que tinc avui dia, 5 d’elles són d’entre 45 i 55 mm de focal. I, d’entre aquestes, 3 són de 50 mm: els dos AF-D50 f/1.8 i un AiS 50 f/2 de l’any 78. Necessitava una òptica stàndard de 50 mm lluminosa posada al dia, sobre tot per a les meves petites D40 i D60, que no incorporen motor d’enfoque.

A més, amb el nou objectiu de 50 mm, podem reajustar l’AF manualment amb l’anella d’enfoque manual sense necessitat d’accionar cap commutador! Dos punts “negatius”: la distància mínima d’enfoque es manté al voltant dels 45 cm i la rosca de filtres és de 58 mm (haurem de comprar filtres nous d’aquest diàmetre)

En aquesta ocasió, estem davant, ni més ni menys, del primer disseny completament nou en vàries dècades d’un objectiu de 50 mm. El seu rendiment, segurament eclipsarà a qualsevol òptica lluminosa de 50 mm fabricada fins ara, fins i tot el professional Zeiss ZF de 50mm per muntura Nikon F. Aquesta nova òptica Nikkor utilitza un avançat disseny de 8 elements òptics, mentre que el de Zeiss utilitza el mateix obsolet disseny de 7 elements que hi havia fins ara.

Incompatibilitats:

1. Amb càmeres de finals dels 80 i principis dels 90, com les F70, F90, F4, enfocará perfectament. Tindrem els modos Program i S, però perdem M i A, perquè amb la nova òptica no hi ha anella de diafragmes.

2. Amb les antigues càmeres F601 i F801 i similars, millor no probar-ho: perdem l’AF, i la fotometria i telemetria esdevenen erràtiques.

3. Amb les F, F2, F3, etc. és inservible, ja que no té anella de diafragmes.

Una petita història del 50 mm f/1.4

1933: Nikon, nascuda l’any 1917 a partir de tres altres companyies que ja funcionaven des dels 1800s, fabrica la primera lente Nikkor. El nou objectiu AF-S 50 mm f/1.4 G commemora el 75è aniversari de les òptiques Nikkor.

1935: La primera càmera Canon, la Hansa Kwanon, utilitzava una òptica Nikkor. Canon no va començar a fabricar les seves pròpies òptiques fins a finals dels anys 40 (i Nikon no va començar a fabricar càmeres fins a finals dels 40…)

1945: la Canon S amb una òptica 50mm f/3.5 Nikkor surt al mercat.

1950-1962: l’objectiu més ràpid mai fabricat fins llavors en fotografía de 35 mm: el Nikkor-S 5cm f/1.4, que superava el Zeiss 5cm f/1.5 per a càmeres telemètriques.

1959-1962: el primer objectiu SLR f/1.4 va ser el Nikkor 58mm f/1.4, de 7 elements en 6 grups. Si s’ha convertit adeqüadament a AiS en un taller, pot funcionar perfectament avui en dia amb una D700 o una D3, per exemple. A f/1.4 té poc contrast, però és super definit amb diafragma tancat.

1962-1976: el primer Nikkor 50mm f/1.4 tenia 7 elements en 5 grups. Extremadament popular, si s’adapta a AI, funciona magníficament amb les més modernes DSLRs.

1976-2008: Nikon actualitza el disseny del famós 50mm f/1.4 a 7 elements en 6 grups, i la mecànica a AI. Aquest mateix disseny és el que incorpora avui el 50mm f/1.4 AF-D i el manual f/1.4 AI-s, que encara es pot comprar nou per uns 350€.

2008: El primer disseny òptic nou des de 1976: aquest 50mm f/1.4 AF-S és el primer 50mm f/1.4 que incorpora un disseny de 8 elements.

Especificacions:

Nom: Nikon l’ anomena AF-S Nikkor 50mm f/1.4G.

AF-S i SWM: Silent Wave (focus) Motor.

G (Gelded) : sense anella de diafragmes, per reduïr despeses i fer-lo incompatible amb models de càmera antics.

Òptica: 8 elements en 7 grups. No incorpora vidres ED, ni revestiment nano-crystal, ni elements asfèrics, peró si que incorpora el multirevestiment Nikon Super Integrated Coating. L’ùnica limitació de l’existent (anterior) disseny de 7 elements estriba en el seu feble contrast i altres aberracions a màxima abertura, causat per l’aberració esfèrica dels elements òptics. Nikon proclama que ha sol·lucionat o millorat aquests inconvenients amb el nou disseny de 8 elements. Es tracta del disseny més complex mai fet per un objectiu de 50 mm f/1.4…

Longitud focal: 50mm. Quan s’utilitza amb càmeres DX, esdevé un 75 mm.

Distància mínima: 45 cm.

Escala d’enfoque: si

Escala de profunditat de camp (distància hiperfocal): si, només amb f/11 i f/16.

Diafragma: 9 fulles arrodonides. Tanca fins a f/16.

Rosca de filtres: 58 mm. No gira (apte per a portafiltres Cokin i Singh-Ray)

Pès: 290 gr

Parasol: HB-47 plàstic, de baioneta. Inclòs.

Funda: CL-1013 soft, inclosa.

Introduït: 22 Setembre 2008.

Disponible: Desembre 2008.

Nikon Product Number: 2180

Preu: €440, aprox.

Suggerències: Mai utilitzo parasol. En canvi, es pot portar posat permanentment un filtre UV Nikon de 58mm, o un Hoya Super HMC UV. Alternativament, cal considerar afegir-li una arandela adaptadora de 58 a 77 mm i utilitzar la mida de filtres estándar “pro” actual de 77mm.

Nikon Europa ha anunciat, a primers de Setembre de 2008 un gran pas endavant dins la seva gamma amateur/mitjana DSLR de format DX: la tan esperada i rumorejada D90. Aquesta és la primera càmera rèflex digital amb funció de gravació de video d’alta definició, de qualitat cinematogràfica extraordinària. Incorpora també innovadores funcions d’alt rendiment heretades de la seva germana gran, la D300, convertint-se així en un aparell d’alt rendiment i resultats espectaculars a l’abast de molta gent, amb la garantia de qualitat Nikon.

La Nikon D90 és la més nova i enginyosa DSLR del moment. Ofereix la mateixa o millor qualitat d’imatge d’altres càmeres Nikon que costen tres o cinc vegades més i, a més, grava pel·lícules. Tot, en un còs més petit i lleuger que els aparells més cars. És super fàcil d’utilitzar. Al contrari que amb d’altres aparells com la D3 o la D300, es pot operar amb una sola mà. La D90 és a un nivell superior que les “antigues” DSLR de primera generació com la D80, la D200 o la D2X. Ja se sap: coses de la tecnologia informàtica.

Funcions. Les funcions avançades com Live View, reconeixement d’escena, D-Lighting actiu, Picture Control i un rang ISO de 200 a 3200 permeten desenvolupar la creativitat del fotògraf avançat i entusiasta. Per garantir que totes aquestes funcions avançades resultin fàcils d’utilitzar, s’inclouen dins un cos compacte (gairebé tant com el de la D40) de disseny ergonòmic i intuitiu, a la vegada que resistent i robust.

Jordi Brinkman, director de productes de Nikon Europe B.V.: “La combinació de tecnologia de la imatge de la D90 heretada directament de la D300 I les innovadores funcions, com Live View, gravació de video, reconeixement d’escena, Picture Control, etc. confirmen novament el lideratge de Nikon en tot allò relacionat amb la tecnologia de la imatge. Si a tot això hi afegim funcions innovadoes d’alt rendiment, com el sensor CMOS, estem convençuts que aquest aparell atraurà a tots els fotògrafs apassionats que busquen l’ultim en fotografia.”

Sensacional qualitat d’imatge. La D90 ofereix imatges amb una extraordinària definició i poc soroll gràcies al senser CMOS millorat de format DX amb els seus 12,3 megapíxels efectius. La sensibilitat ISO abarca des dels 200 fins als 3200, que permeten obtenir imatges de poc soroll i gran definició i ofereixen una gradació tonal que supera totes les expectatives. La tecnologia EXPEED ha estat optimitzada per aconseguir una capacitat de processament d’imatges d’alta qualitat a alta velocitat. Amb llum de dia, la D90 dóna imatges d’una nitidesa idèntica a la D3 de 5000 €. La pantalla LCD és idèntica. Igualment, la D90 és fins i tot millor, amb poca llum, que la D300… I, en quant a soroll, els enginyers han implementat uns algoritmes que, també en aquest sentit, aparenten uns resultats idèntics als de la D3…

Per sol·lucionar el problema de pèrdua de definició en situacions d’il·luminació d’alt contrast, la funció Active D-Lighting ajusta el contrast entre les zones fosques i les il·luminades de la imatge en temps real.

La funció Picture Control ens permet personalitzar l’apariència de les imatges d’acord amb els nostres gustos fotogràfics, una mena de Capture NX incorporat dins la càmera.

Edició. Una vegada hem obtingut la composició desitjada, la D90 incorpora funcions d’edició d’imatges que faciliten els usuaris la millora d’imatges dins la càmera. Hi ha noves opcions, com el Control de Distorsió, per ajustar l’aberració de determinades òptiques. També la funció “Nivellar” per corregir la inclinació de la línia d’horitzó. La funció “Fisheye” produeix un efecte òptic similar al de l’esmentat objectiu…

Filmació de pel·lícules. Estem davant la primera rèflex digital que incorpora aquesta funció que ens permet gravar clips de pel·lícula amb nivells de qualitat superior en format JPEG de moviment. En comparació amb les videocàmeres normals, les dimensions superiors del sensor de la D90 permeten obtenir imatges de gran qualitat cinematogràfica, a més d’un rendiment ISO excepcional durant la gravació en condicions de poca il·luminació. A més, la gran varietat d’objectius intercanviables Nikkor afegeixen una major creativitat i impacte als clips de pel·lícula. Els punts negatius: en modo de gravació de clips només podem utilitzar la pantalla LCD i perdem l’ AF…

Visor. La D90 ha estat dissenyada amb un visor de pentaprisma que ofereix una covertura d’enquadre del 96%. Quan no sigui pràctic mirar a través del visor, simplement prement el botó LiveView, la sensacional pantalla LCD d’alta resol·lució i un angle de visió de 170º ens permet de fer la composició a través de la pantalla LCD en temps real.

Alt rendiment. La D90 és un aparell extremadament eficient. Amb una sola càrrega de bateria podem disparar 850 imatges, la qual cosa ens allibera d’haver de transportar un carregador o un joc extra de bateries. El precís obturador ha estat dissenyat per oferir un servei prolongat, superant proves exhaustives de més de 100.000 cicles de dispar. El progrés tecnològic al segle XXI ha fet possible que una càmera de gamma mitjana incorpori un obturador amb la mateixa vida útil i precisió que les caríssimes rèflex professionals dels anys 70 i 80, com per exemple la F2.

Ergonomia. En aquest sentit, els enginyers de Nikon s’estan superant continuament. No obstant ser una de les rèfles més avançades del moment, és la més fàcil d’utilitzar! El joypad posterior s’ha vist millorat en relació amb el de la D80 i D300.

Medició de l’exposició. El fotòmetre sembla idèntic al de la D300 i D3. El fotòmetre de la D40 i D80, que de vegades tendeix a sobreexposar, ha passat a millor vida.

Per saber-ne més: http://chsvimg.nikon.com/products/imaging/lineup/d90/es/

A Setembre de 2008, la Nikon D300 és la millor càmera DSLR amateur amb sensor DX del planeta. Per qualitat de construcció, per robustesa, per qualitat d’imatge, per compatibilitat amb multitud d’objectius AF i NO-AF… Només tres aparells magnífics superen la D300: la Nikon D700, la Nikon D3 i la sèrie EOS1D de Canon. Potser només l’aparició d’una successora de la Canon EOS 5D podria arribar a igualar-la. Fa obsoleta, i supera en alguns aspectes, la D2Xs, que es pot trobar per un preu semblant al de la D300 nova, al mercat d’ocasió. La D2Xs és tecnologia del 2004, superior a la magnífica D200. La D300 és tecnologia del 2008, més revolucionaria del que podriem imaginar 4 anys enrera, que fa obsolet qualsevol aparell anterior a ella, veure D200 i D2. No havia pogut dir això de cap altra càmera abans, però la D300 fa realment possible obtenir fàcilment imatges millors que qualsevol DSLR anterior. La D300 dóna millors colors, millors llums altes, millors ombres, més detall, té un sistema AF superior i el millor visor que es pugui desitjar (pentaprisma, per suposat). La D300 comparteix aquestes innovacions amb la seva germana gran de 4.000 €, la D3. No en va comparteix menus, manual d’usuari, processador d’imatge… A ISO 200, amb una òptica excepcional, els resultats que s’obtenen són idèntics. Els nombrosos ajustaments interns i potència de processament han portat la fotografia digital a un nivell superior. Les millores i els resultats obtinguts són tan significatius que fins i tot una persona gens entesa en fotografia els podria percebre. La D300 pot produir, ajustant convenientment els menús de Picture Control, els colors salvatges de la Fuji Velvia millor que qualsevol altra Nikon prèvia. Els ajustaments de WB han estat significativament millorats. Per fi podem arribar a dominar una gran varietat de fonts de llum. Per primera vegada podem obtenir uns colors neutres en carrers il·luminats amb llum taronja! En resum, podem aconseguir grans colors amb qualsevol tipus d’il·luminació. Millor composició. Per primera vegada des de l’ excepcional F4 del 1988, la D300 inclou un visor realment clar. No hi ha marques AF que interfereixin en la composició.

La D300 només resalta les àrees AF a mida que es van necessitant. Per la resta, la pantalla es manté totalment lliure de marques! Encara més: les àrees AF són tan nombroses que es pot enfocar i composar al mateix temps. Ja no hem d’enfocar primer i recomposar ni estar lligats a haver de composar una foto basant-nos en la situació de les àrees AF. El selector de modo AF posat a AUTO AF realment funciona. Per fi es pot composar i pulsar el disparador, saltant l’antic mètode “enfocar i recomposar” dels passats 75 anys! Aquesta característica, per si sola, ja seria una raó suficient per comprar una D300. Millors llums i ombres. Quan activem l’ ”Active D-Lighting” a la D300 o a la D3 obtenim, per primera vegada amb Nikon, una espectacular millora del rang tonal disponible en situacions de fort contrast. Tal com podem aconseguir amb pel·lícula, una sobreexposició de 1/3 o 2/3 d’EV tan sols fa que la imatge sigui més clara, sense cremar les altes llums. Aquest era un dels grans problemes, fins ara, de la fotografia digital.
Fotos més definides. La D300 té la habilitat de corregir i eliminar automàticament les coloracions dels contorns, de manera que millora la qualitat de les òptiques que hi utilitzem! Dóna més definició a les òptiques que utilitzem, ja siguin AF o les antigues d’enfoque manual. El triple de vida útil de bateria en comparació amb la D200. La D300 dóna 1000 exposicions per càrrega. La D200 en dóna 333, amb la mateixa bateria. Podem fer tota una jornada fotogràfica amb la mateixa bateria. No cal portar-ne una altra de recanvi.
Igualment, l'obturador ha estat millorat: si la vida útil estimada del que portava la D200 era de 100.000 cicles, ara, l'obturador de la D300 està garantit fins a 150.000 cicles, és a dir, com el de les professionals Nikon F4 o F6...

CONCLUSIÓ

La D200 va representar, en el seu dia, un pas de gegant per la firma Nikon i per la fotografia digital en general. La “mini D2X” va donar a la competència motius per escalfar-se el cap. El principal avantatge que Canon posseia sobre Nikon era el tema del soroll. La primera oferia imatges més nítides gràcies al sensor CMOS. Amb l’adveniment de la Nikon D300, però, Nikon ha eliminat per sempre aquest petit avantatge que abans tenia Canon. Però aquest és tan sols un dels aspectes positius de la D300. Gairebé tot en aquesta càmera ha estat millorat. Començant per l’exterior, tenim una insuperable pantalla LCD de 3” i alta resolució, la millor del mercat a hores d’ara, que, combinada a la implementació del Live View, sera sens dubte un detall ben rebut pels fotògrafs d’estudi, que ara podran previsualitzar la composició de les seves fotos en directe i a alta resolució. I, naturalment, no podem deixar de parlar de la sobèrbia qualitat de construcció de la D300, amb el seu cos d’aleació que, a més d’estar tropicalitzat amb multitud de juntes de goma, ens dóna una gran sensació de robustesa. I, a l’interior, Nikon ha treballat de valent per oferir millor qualitat d’imatge i millors prestacions. Obtenim imatges perfectament vàlides a ISO 3200. El control dels paràmetres d’imatge ha estat ampliat. El rang dinàmic ha estat netament millorat. Un nou sensor AF, amb seguiment en 3D i en color, un gran nombre d’opcions de personalització, el sistema de neteja del sensor i altres millores col·loquen la D300 tan sols un nivell per sota de la D3 i a un nivell netament superior a les Canon EOS 40D o igual al de la EOS 5D.
El principal problema amb què m’he trobat a l’hora d’ escriure aquest article ha estat trobar els punts febles de la D300! Potser tan sols se li podria demanar que oferis la possibilitat de gravar les imatges en format DNG, en lloc del TIFF, i que tingués un grip de dispar vertical integrat...
Senzillament, no hi ha millor càmera DSLR amateur al mercat, avui en dia, si deixem a banda la Nikon D700, que no deixa de ser més que una D300 amb sensor de format complet, però que és 1000 € més cara. Potser tan sols, amb la propera sortida al mercat de la D90, algú de nosaltres podria arribar a dubtar, no pas en la qualitat de construcció, però si en el tema de qualitat d’imatge i prestacions... De tota manera, els posseidors de la D300 podem estar tranquils encara una bona temporada: seguirà estant un nivell per sobre de la D90 i mig nivell per damunt de la EOS 50D, que encara ha de sortir al mercat...

PER SABER-NE MÉS

Voleu saber perquè un aventurer com en Ken a adoptat la D300 com la seva arma reglamentària?

En Ken Rockwell sempre escriu uns articles interessants, com els dels ajustament de Picture Control, els del sistema AF a la D300 i el seu article sobre la Nikon D300.

Totes les comparacions son odioses. Aquí en teniu una entre la D200 i la D300.

Els articles d'en Thom Hogan, sempre tan exhaustius.

Els ajustaments personalitzats de dos nikonistes: Nikon Glass i Planet Neil.

El manual d'usuari en format PDF. I un pràctic llibre d'Excel on podreu configurar tots el vostres ajustaments preferits i imprimir-los.

D300 Custom Settings

Olympus i Panasonic han anunciat un nou format de càmara digital, sense mirall ni visor rèflex, amb òptiques intercanviables i compatibles amb el sistema "Four Thirds": el nou "Micro Four Thirds", que utilitza el mateix sensor (18x13.5 mm), però que permet construir càmeres més petites i lleugeres, al excloure la caixa del mirall rèflex i el pentaprisma. El nou format té tres diferències tècniques principals respecte del 4/3 normal:

1.- La meitat de distància entre la baioneta de la lente i el sensor.

2.- Diàmetre de les òptiques més reduït (6 mm menys que el 4/3).

3.- Dos contactes addicionals més entre l'òptica i la càmera (ara 11 contactes).

Al eliminar la caixa del mirall, la distància entre la lente i el sensor es veu notablement reduïda, permetent això que les noves òptiques del sistema Micro 4/3 siguin considerablement més ptites i compactes encara que les de l'actual 4/3 normal!

Aquest nou format requerirà, per tant, que la composició es faci via Live View, ja siqui amb el monitor LCD posterior o amb el visor electrònic, que també s'està perfeccionant per posar-lo a l'alçada de qualitat d'un visor òptic.

Els posseidors d'un sistema 4/3 actual, entre els que hi sóc jo, no tindran cap problema en aprofitar les òptiques amb el nou sistema Micro 4/3, ja que existirà un adaptador que s'acoblarà entre la òptica 4/3 i la càmera Micro 4/3.

Segurament, ele sistema serà presentat a la propera Photokina d'aquesta tardor de 2008.

Aquesta noticia és, sens dubte, la proposta més excitant i revolucionària de l'any.

Aquesta nova addició al sistema 4/3 per fi oferirà als fotògrafs la promesa original d'aquest format: òptiques i càmeres considerablement més petites i lleugeres que les d'altres sistemes que utilitzen sensors DX o "Full frame" rèflex.

Una gran noticia per als aventurers i excursionistes, que veuran sensiblement alleujats el pès i el volum del seu equip fotogràfic dins la motxilla, sense els inconvenients derivats de la falta de qualitat dels sensors petits de les actuals "Bridge cameras" i de la impossibilitat de poder intercanviar òptiques...

Us imagineu una espècie de "Bridge-camera" tan petitona i lleugera com una Finepix S1000, però amb els avantatges d'un sensor més gran i d' òptiques de gran qualitat intercanviables?

Velvia era, originàriament, sinònim d’ISO 50, i així s’anomenava, simplement: Velvia. La nova versió del 2007 s’anomena Velvia 50, per distingir-la de la “quiero y no puedo” Velvia 100.
Velvia és la raó per la qual encara utilitzo rèflex clàssiques de pel·lícula de 35 mm.
Bons fotògrafs, com Alethea Steingisser, per posar només un exemple, encara surten, a dia d’avui, equipats amb una Pentax 67 carregada amb Velvia dins la seva motxilla. I no li parleu de càmeres digitals… Velvia, simplement fa que els paisatges i la natura es vegin de la forma en què volem que es vegin.
Vaig començar a disparar diapo l’any 1985, a l’edat de 25 anys, amb una veterana Mamiya C330 carregada amb la venerable Kodachrome.
Fins que, l’any 1990, en una sortida de muntanya amb l’amic Jordi Eiser, aquest em va fer descobrir les virtuts de la Fuji Velvia. Em va animar a provar-ne un carret a la següent sortida que vam fer a Andorra. En aquesta ocasió, portava una Nikon F3 carregada amb Velvia.
Quan vaig anar a recollir les diapos uns dies després i vaig veure el resultat, amb aquells colors vius i espectaculars, i aquell aspecte de 3 dimensions, la vaig adoptar com a pel·lícula preferida!
Avui, 17 anys després, aquelles diapos que vaig fer a Andorra, encara es veuen tan saturades com el primer dia. No puc dir el mateix de les Kodachrome, algunes de les quals ja s’han “aigüalit” un pèl i comencen a presentar unes tonalitats magenta…

Perquè la nova versió?
Velvia va ser l’última de les pel·lícules Fuji que utilitzava l’antic tipus de “base” de plàstic transparent, damunt el qual s’hi adherien les diferents capes.
Totes les pel·lícules Fuji des de 1990 han estat fabricades damunt una nova base molt millor, mentre que la Velvia clàssica seguia utilitzant l’antiga base del 1980. Durant els últims 15 anys, Velvia ha estat l’única pel·lícula feta amb aquest obsolet material de base antic.
L’any 2003, Fuji va introduir la Velvia 100F, un film millorat en gairebé tots els aspectes, encara que amb menys vivesa de colors. Per aquest motiu, la 100F no ha tingut gaire èxit entre els fotógrafs de natura i paisatges.
Un dels dissenyadors de la Velvia original em va comentar amb gran satisfacció, l’any 2003 que, amb la 100F, finalment quedaven solucionats un dels defectes tècnics originals de la Velvia. Aquest defecte consistia en què Velvia afegia vermells als colors càlids: els grocs esdevenien lleugerament vermellosos; els taronges viraven cap a vermell i la pell de les persones quedava com la dels indis pell-roges...
El fet és que, precisament aquest “problema” és el que li confereix a Velvia aquell extraordinari aspecte amb les fotos de natura i paisatges. Els fotògrafs ens sacrifiquem llevant-nos de matinada per captar aquells primers 60 segons de llum solar que il·luminen les muntanyes contra un cel blau! Velvia fa que la natura es vegi molt millor!
L’antiga base de Velvia comportava una fabricació complicada i va esdevenir inviable cap al 2004, de manera que Fuji va decidir deixar de fabricar-la, pensant que els fotògrafs ja en tindrien prou amb la Velvia 100.
Com que tota impressió comporta un escaneig, ens pensavem que podriem utilitzar el Velvia 100 i saturar els colors amb el Photoshop, a fi d’imitar l’aspecte de Velvia…
Però el fet és que Velvia 100, fins i tot millorat amb Photoshop, no tenia aquell aspecte especial del Velvia original, de manera que els fotògrafs demanaven amb gran insistència el Velvia de veritat.
Fuji va escoltar el clamor popular i van fer allò que era correcte: reedissenyar les capes originals a fi que es poguessin incorporar a la nova base. L’única cosa que ha canviat és la base plàstica. Les capes només han sofert modificacions exclusivament orientades a fer-les aptes per a la seva adhesió a la nova base i no pas en la seva estructura.

Juliol de 2007: Fuji Velvia 50.
Més depressa que la casa Nikon hagi pogut enllestir la D3X, Fuji ha reintroduit la nova Velvia 50. I sembla ser que, ja des de les primeres fotos, aquesta pel·lícula té l’aspecte fantàstic de sempre.
Aquest film és el meu favorit perquè m’agrada la forma com interpreta aquells grocs càlids i aquells cels tan blaus. Velvia fa la pell massa vermellosa, però també fa que els colors es vegin meravellosos. Velvia és per fotografiar coses, no pas persones. No es tracta d’una pel·lícula que interpreti els colors de la realitat d’una forma exacta, però fa que la natura i els paisatges quedin com volem que es vegin.
La nova Velvia 50 té els mateixos negres vius del Velvia original. Això fa que les projeccions a la taula de llum siguin ben nítides i definides i també és un avantatge a l’hora d’escanejar les diapos!

Velocitat de la pel·lícula:
No he tingut prou temps de fer comparacions concluents, però a la vista del què he pogut discernir amb el primer carret que he provat, diria que la nova Velvia 50 és 1/3 de diafragma més ràpida que la seva antecessora. Això vol dir que es pot graduar la sensibilitat ISO a 64, amb la Velvia 50.

La línia Velvia.

• Velvia (RVP): ISO 50, fabricada entre 1990 i 2006. Actualment ja no està disponible. Aquesta ha estat l’ estàndar per a la fotografia de paisatge durant gairebé dues dècades.

• Velvia 50 (RVP 50): L’actual reintroducció de la Velvia original i un clònic exacte d’aquesta.

• Velvia 100 (RVP 100): És un film certament de colors vius, més ràpid i millor per a captar les tonalitats de la pell i per a exposicions prolongades. És millor per a retrats de persones perquè no dóna tanta tonalitat vermellosa als colors càlids com ho fa la Velvia 50. I per aquest mateix motiu, el Velvia 100 no és tan bò ni pot reemplaçar a la versió de 50 ISO per la fotografia de natura.

• Velvia 100F (RVP 100F): una versió més pàlida i menys càlida de la Velvia 100.

NIKON D60 & NIKKOR 45mm f/2.8 P, QUALITAT CONCENTRADA.

Perquè aquesta original combinació del cos rèflex més petit de Nikon amb la òptica més petita del sistema Nikkor dóna com a resultat un equip tan compacte com de qualitat. A més, es conserven TOTES les opcions de fotometria (Puntual, Ponderada i Matrix) i de les modalitats d'exposició (P,S,A,M) que tenim amb les òptiques Nikkor AF D !

No comentaré aquí exhaustivament les virtuts i característiques de cadascun dels dos elements, ja que he dedicat una pàgina sencera tant a la D60 / D40 com al Nikkor 45mm f/2.8 P. Però si que vull compartir amb vosaltres la meva opinió de que aquest kit ultra-compacte se m'ha revelat com a imbatible en qüestió de qualitat òptica i de construcció, robustesa, qualitat d'imatge, lleugeresa i compacitat.

Sempre m’han agradat les òptiques de focal fixa. Durant anys he fotografiat amb la F3 i el Nikkor 50mm f/1.4 com a equip estàndar. Quan és la configuració que utilitzes, al final aprèns a pre-visualitzar escenes amb la perspectiva del 50mm, que és la més semblant a la que té l’ull humà. Fins i tot, quan utilitzo el zoom 18-55 per a fotografia general, molt sovint em trobo enquadrant al voltant dels 45/55 mm.

No fa gaire anys, em vaig vendre un 50mm f/1.4 AIS (encara conservo un magnífic 50mm f/2AIS del 1979). Tancant una mica el diafragma, donava molta definició (un fotògraf amic meu que té un equip Leica el va provar amb la meva F2A i em va demostrar que donava unes imatges més definides que les que va obtenir amb la seva Leica R6 i el caríssim Summilux de 50mm f/1.4) No obstant, per aconseguir aquesta gran definició, el disseny d’aquesta òptica magnífica comporta també alguns punts febles (ja se sap, la perfecció no existeix): gradacions tonals un pèl limitades, subjectes amb un desenfoque no gaire suau, sovint amb doble línia, poc detall a les ombres… Aquest no són uns aspectes gaire greus per molts fotògrafs, i tots estem d’acord amb què els 50mm f/1.4 i f/1.8 són unes eines excepcionals. De tota manera, va ser una gran noticia per a mi quan Nikon va anunciar la sortida del 45mm f/2.8 P.

Els dissenys Tessar, com ho és el d’aquest Nikkor, es caracteritzen precisament per donar resultats com els que a mi m’agraden, i que potser es troben a faltar en les òptiques esmentades al paràgraf anterior: nitidesa, gradació tonal amplia, desenfoque suau, a més de lleugeresa i compacitat.

No va ser fins que va sortir al mercat la petita D40, que vaig valorar la possibilitat d’adquirir també el petit Nikkor 45mm. A més, no m’importava gaire el fet que aquest objectiu no fós AF, donat que, igualment, amb les òptiques AF-D que tinc, he d’enfocar manualment, amb la D40 (recordem que aquesta sèrie de càmeres només ofereix AF amb òptiques AF-S, que porten el motor incorporat). Per la resta, totes les funcions i automatismes dels objectius AF-D es mantenen amb el 45mm P, al estar dotat aquest d’un microprocessador que pot compartir les dades amb el processador de la càmera. En contrapartida, obtenia un equip guanyador en el que fa referència a lleugeresa i compacitat, aspectes molt valorats per mi, que practico el muntanyisme i he de estalviar el pès al màxim.

Quan vaig provar per primer cop aquesta combinació de Nikon D60 amb Nikkor 45mm, el primer que em va sorprendre va ser les reduïdes dimensions del conjunt i una sensació de robustesa i qualitat (la D60 / D40, no obstant tenir el cós de plàstic, són d’una duresa excepcional). Al enfocar em vaig recordar de les veteranes òptiques Nikkor AiS i em vaig adonar de quan excessivament suau és el mecanisme d’enfoque a les modernes òptiques AF… Al manipular aquesta petita joia que és el 45mm f/2.8 te n’adones de la sobèrbia qualitat mecànica que ofereix la seva construcció totalment metàlica. Cal dir que t’has d’acostumar a manipular un objectiu tan petit com aquest…

La medició Matrix i les modalitats Program i S funcionen a la perfecció amb la D40 / D60. Els resultats són, en alguns aspectes, millors que els obtinguts amb d’altres òptiques de distància focal similar, especialment amb el tema de suavitat amb subjectes desenfocats i gradació tonal. La seva distància d’efoque mínima és de 40cm, prou bona per tractar-se d’un disseny Tessar. Fins i tot he arribat a fer macro, posant-hi un filtre d’augment Nikon! En breu penjaré unes fotos d’exemple, capturades amb aquest objectiu sensacional i la D60.

Finalment, algunes marques estan començant a valorar l’importància de treure al mercat kits composats per aparells DSLR compactes i òptiques “prime” de focal fixa de bona qualitat (per exemple, el fabulós kit Olympus E-420 amb el Zuiko de 25mm, o la propera sortida al mercat del nou sistema Micro Four Thirds, o la recent aparició del Sigma 50mm EX DG HSM f/1.4, o els rumors de la fabricació, per part de Nikon d’un AF-S 50mm…).

Espero que la moda dels voluminosos i poc lluminosos zooms es vagi calmant de mica en mica, en favor de les òptiques de tota la vida. A més, no era la compacitat un dels principals avantatges que promulgaven els fabricants de càmeres rèflex digitals, en un principi?

EN PREPARACIÓ

Lorem ipsum dolor sit amet, contuer adiping elit, sed diam nonummy nibh euismod.

Lorem ipsum dolor sit amed sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut. Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit esse molestie consequat, eu feugiat nulla at vero eros et accumsan et odio qui blandit praesent luptatum augue duis dolore te feugait nulla facilisi.

Lorem ipsum dolor sit amet, contuer adiping elit, sed diam nonummy nibh euismod.