222 Alphabet Lane | Whitespace, Wa 28699
800-555-1212 (V) | 800-555-1212 (F)
0.00 EINA (Eyne), 1580 m.
Sortim del poble per la carretera asfaltada de Lló (S-SE),
passem el pont sobre el riu d'Eina i continuem fins on la carretera gira a la
dr.
0.10 Bifurcació. - Deixem la carretera asfaltada i prenem la pista de l'esq., que puja pel vessant E d'un llom (Pàrquing), entre prats, en direcció SW. Deixem el camí de Lló a la dr. Indicadors. Bon punt de vista local sobre Eina, l'altiplà de la Perxa, Font-Romeu i, al fons, el Carlit. Seguim la pista amunt, que en acostar-nos al bosc s'estreny i comença a pujar. Per dins el bosc el camí va pujant i a trossos és empedrat.
0.30 Entroncament amb la pista que puja d'Eina. La seguim cap a l'esq. (SE), pel mig del bosc de pi negre. Poc més enllà se'ns ajunta un camí per la dr., el GR 36, que ve de Lló. Continuem pista amunt pel GR.
0.35 Petit replà en una clariana del bosc, 1715
m. -
La pista s'eixampla per a poder girar, ja que no és permès
circular en vehicle més enllà.
Continuem pista amunt pel mig del bosc. Deixem a
l'esq. el GR 36, que baixa cap al riu i es dirigeix a Planès i més enllà.
Més endavant la pista puja fort, és
pedregosa i hi baixa aigua. Més amunt la pista torna a planejar i aviat
veiem, a la nostra dr., un canal de regatge dels prats (rec del mas Rondola).
0.50
Tanca de filferro per al bestiar, que cal saltar per
una escala de pedres al costat del canal de regatge. A l'esq., deixem un
camí que va a l'estació d'esquí d'Eina, pel GR 36, amb el
qual enllaça més endavant.
Continuem pista amunt i aviat travessem
el canal (1760 metres), metàl·lic
i reparat de poc en aquest tram. Més amunt la pista surt del bosc de pi
negre i s'acosta al riu, que baixa saltant entre les pedres, enmig d'una vegetació molt
ufanosa. La pista, pedregosa, continua pujant per la riba esq., però aviat
es converteix en un camí ben marcat.
1.20 Nova tanca de filferro per al bestiar, que podem saltar per unes pedres a l'esq. (1960 m). Continuem pujant per un camí molt fressat per la riba esq. i a tocar del riu. Més amunt la vall s'obre en un prat ample.
1.35 Plà de l' Orri, 2015 m. - Pla cobert de pastures
en una zona ampla del fons de la vall, sobre la qual cauen els extensos
i llisos vessants del pic de Cambredaze (NE) coberts d'inacabables matollars
de bàlec i de grups de pins negres. Restes del Refugi de l'Orri de Baix
(2030 m), una mica elevat a l'altra banda del riu (riba dr.), al costat
d'un pluviòmetre trencat (vegeu la pàg. 15). Hi podem arribar
per una palanca (pal elèctric de formigó), al costat d'un grup
de tres arbres (pi negre, bedoll i gatsaule) i per un caminet poc marcat que
hi porta.
Continuem camí amunt cap a un esperó rocós que
tanca el plà al costat del riu. EI superem per l'esq. i, més endavant,
passem per dalt d'unes roques blanquinoses, sobre d'una cascada. EI camí continua
endavant pel mig d'un matollar de nerets.
1.55 Saltant d' aigua, sota
el camí, 2115 m.- Continuem vall
amunt seguint el camí que, ara, planeja. El vessant de la nostra dr.
(NW) és cobert d'un extens matollar de nerets i el de la nostra esq. (SE),
de ginebrons i d'enormes extensions de bàlec, matoll de color verd blavenc
que dóna un caràcter peculiar a moltes solanes pirinenques.
Continuant
camí amunt entrem en un plà herbat tancat per un contrafort
rocós. A l'esq. (E) comencem a veure el cim de la Torre d'Eina.
2.10
Turonet rocós a l'altra banda del riu.- El camí planeja
encara, per la riba esq. del riu. Després s'enfila i contorneja,
per la base, el contrafort rocós que tenim al davant. Font sota el camí a
la base del contrafort (2185 m). Pugem fort per un camí entre roques i
matolls de neret. Un cop superat aquest contrafort, el camí va planejant
vall amunt.
2.30 Travessem uns aiguamolls saltant pels bonys d'herba o bé voltant-la per la part superior. Després travessem un riuet a l'aiguabarreig amb el riu d'Eina i al peu d'una roca balmada orientada al SW, que pot servir d'aixopluc precari per a poques persones (2-3). Pugem, cap al SE, per un llom suau, cobert de prat, fins a l'altura d'un plà herbat.
2.40 Plà de la Beguda , 2335 m.- Plà cobert d'herba tendra, amb unes molleres, al fons de la coma d'Eina i a l'altre cantó del riu (riba dr.), amb bona vista sobre els vessants coberts de tartera del pic d'Eina (ESE). El camí planeja i aviat comença a pujar fort (ESE) per uns prats, tenint davant el pic d'Eina. Fites de pedres grosses i marques vermelles i blaves.
3.05 Replà en el vessant, 2485 m.-
Tenim al davant el pic d'Eina (ESE), amb els vessants coberts de tartera,
i la carena cap al coll d'Eina (SSE), que no veiem encara perquè ens ho
priva una petita elevació del vessant.
A partir d'aquí, el camí,
ben marcat, que puja per aquest vessant cobert de pedra esmicolada, comença
a fer llaçades curtes. Més
amunt, dalt d'un petit llom (2530 m), veiem el poc marcat coll d'Eina (SSE) a
la dr. d'una petita cresta rocosa.
3.20 Coll de Núria , 2683 m. Continuem cap al SW fins a la carena del puig del Coll d'Eina al roc de la Malé; la seguirem cap a la barraca dels Soldats i, més avall, fins a un coll, per a baixar després a la coma d'Eina i, pel fons d'aquesta coma, fins al santuari de Núria.
4.55 Santuari de Núria , 1960 m.

Desnivell: +1110 m, -725 m.
Mapa: Bourg-Madame - Mont-Louis 2250ET TOP 25 IGN
Dificultat: Fsup, en absència de neu. Per a excursionistes entrenats a fer llargs recorreguts.
"En veritat, gentil germà, que heu d'escoltar bé allò que us diem. Prometeu a Déu i a Nostra Senyora obeir el mestre o qualsevol altre comendador que tingueu, tots els dies de la vostra vida, a partir d'aquest moment?"
La vall d' Eyne és coneguda, a més de la seva bellesa, per
la riquesa i la qualitat de la seva flora medicinal. Això li ha valgut
ser classificada com a Reserva Natural.
L' itinerari aquí descrit, jà tot un clàssic per a mí, és el
que seguien els romeus del pla de la Perxa, del Capcir i de la part
alta del Conflent per anar al santuari de Núria.
El poble està situat a la Baga de la Cerdanya, al vessant dr. sobre el
riu d'Eina i i a l'entrada de la vall del mateix nom. El poble forma dos nuclis:
un, a la part alta, al voltant de l'església de Sant Miquel (s. XII, renovada
el s. XVII), i l'altra, a la part baixa, on hi ha una casa forta senyorial. És
documentat al segle X (villa d' Esna). A més, hi ha un nucli
modern a 2 km del poble (1750 metres), al peu de les pistes d'esquí. Té 84
hab. (1990) dedicats a l'agricultura, la ramaderia, els serveis turístics
i de l'esquí i l'artesanat. Festa de Sant Miquel, cursa de muntanya Eina-Núria-Eina.
Serveis: casa de la Muntanya (Gestió del patrimoni i de les activitats
culturals i esportives de la muntanya), estació d'esquí Eina
2600, ferrocarril (Tren Groc, estació de Bolquera-Eina a 3.5 km), hotels
**/***, itinerari cultural i arqueològic, queviures, gîte d' etape
(68-04 72 48), refugis rurals, restaurant (a l'estació d'esquí),
Sindicat d'Iniciativa (68-040200).
Vegeu el "Butlletí de la Vall d'Eyne:

"Com jardinera, la vall d'Eyne'ls mostra, al vèurels serrejar per la montanya, la faldada de flors que á la Cerdanya aboca al náixer cada jorn d'abril; y ab mots d'amor distretes ses orelles, indignes son d'ohir vostra canturia, ¡oh serafins! que en aquella hora, en Nuria bastíau per la Verge un camaril."
Canigó,
Cant IV.
Lo Pirineu.
Jacint Verdaguer.