Tots els colors, els podem trobar en els noms dels estanys. De llacs negres n' està plè, s' anomenin Noir, Negre o Nère; també h' hi ha de Blaus, Bleus i Blaous; també n' hi ha de Verts, de Rouges...
Miralls dels Pirineus, en ells totes les tonalitats s' hi fonen. Els blaus esdevindràn, depenent de les condicions de llum, turquesa, blau cel, indigo o cobalt. Aquestes tonalitats, a més, varien segons la profunditat del llac, el color del cel i l' hora del dia. Mentre que, als Alps, els torrents que venen de les glaceres tenyeixen els llacs d' un color blanquinós, els estanys guarden, als Pirineus, la seva transparència cristal·lina.
La llum i el Sol són els seus millors aliats. Tanmateix, si el Sol s' amaga, una altra poesia, més íntima, pot sorprendre un llac entre la boira o sota els núvols de tormenta. La llum esdevé, llavors, canviant: esclats malves i grisos; aigües turquesa esquitxades d' argent; reflexos blau fosc sota el cel de migdia, o vert pàlid a la vora dels prats... Només cal una mica d' aigua i una mica de llum perquè tot esdevingui possible...

Llac vist per Samivel

Els llacs.
Qui, algún dia de la seva vida, no s'ha apropat a algun llac perdut al fons d'una vall o enmig d'un circ de muntanyes, i no s'ha deixat acaronar per la dolçor i el benestar de les seves ribes? Els que s'han deixat tocar per la seva gràcia queden fascinats per la màgia de l'aigua. He trobat bon nombre d'excursionistes i pescadors que recorren les valls pirenenques i remunten els torrents a la recerca d'aquests llacs, que son l'ànima dels Pirineus. I, com més avancen en el coneixement dels llacs, més els empenta aquesta passió a visitar-ne d'altres, sempre més llunyans, més secrets i més íntims.

Paraules

"Ha arribat, al final, l'estiu. Gràcies a les muntanyes ets ric de sobte."

Gaston Rébuffat.

Camí dels enginyers

Núria - Pedrisses - Coma de Vaca

A partir de l'article de "Senderisme i Teca"

Algunes imatges són de "Senderisme i teca"

Sens dubte és l'excursió d'alta muntanya més atraient de Ies que envolten el Santuari. Generosa en paisatges i contrastos, creua centenars de formacions rocoses i agulles de granit ataronjat. La vista sempre és aèria i oberta sobre Ies gorges del Freser i el vessant N.O. del Balandrau. El lloc és solitari, un veritable zoològic sense barrots, on ens afartarem de veure isards.
El camí sempre és ben fressat, cal tenir en compte que l'hivern pot ser perillós a la zona, ja que les congestes de neu tapen la pista i podem trobar canals de forta inclinació. Cal prendre precaucions. Fins i tot a principi de l'estació estiuenca, pel juny, no és un itinerari recomanat per a turistes i per a excursionistes amb poca experiència, ja que plaques de neu bruta i gelada romanen a les obagues i poden ser un possible punt de relliscada i caiguda. A partir de juliol la neu ha desaparegut totalment i l'excursió no té cap secret, ni per al més neòfit. Es tracta d' una travessia molt horitzontal que va fent petites pujades i baixades de desnivell sempre per trobar el camí més lògic entre els esperons de pedra situats sota els Torreneules.

PUNT DE PARTIDA: Santuari de Núria, 1.967 m.

DESNIVELLS ACUMULATS: uns 300 m. de pujada i 300 de baixada.

HORARI: 3 hores

DIFICULTAT: Fàcil.

MAPA: Puigmal-Costabona Rando éditions / ICC a 1:50000 i Puigmal-Vall de Núria Ed. Alpina a 1:25000.

ITINERARI: Des del SANTUARI DE NURIA cal emprendre el camí del VIA CRUCIS, cap al sud. A l'alçada del primer revolt, on hi ha una gran creu inclinada, deixem el «Via Crucis» per emprendre un sender que continua horitzontalment cap el Sud a la recerca d'un collet verdós situat al costat de la creu abans esmentada.

El camí traça un llarg flanqueig sota la Coma de Fontnegra travessant, per un pont, el torrent que baixa d'aquesta Coma i en rep el nom. Travessem el SERRAT DE PEDRISSES, (0,45 h), Serrat que, baixant del Cim de la Coma del Clot, va a parar a les roques de Totlomón. Al cantó dret podem veure els turonets de la part inferior del Serrat que, inofensius per aquest cantó, formen vertiginoses parets orientades cap a l'engorjat de Núria. Els turonets són els anomenats TORNS i PENYES DE MALATERRA.

A partir d'aquest moment el camí canvia d'orientació i comença a endinsar-se la Vall de Freser. Creuem una zona de prats inclinats i desolats, uns rocs ens indiquen la situació del REFUGI DE PEDRISSES, 2.050 m. (1,00 h). Aviat entrem a les roques dels Torreneules, sota els cingles: CINGLES DE JOAN DE DEU, ROC VERD, CINGLES DE LA BALMA, ... i travessem els torrents que baixen per aquest vessant de la muntanya de les comes de Gispet. Els torrents que trobarem, amb les seves parts obagues propicies a conservar neu fins a principis d'estiu, són, correlativament, EL TORRENT DE COMA DE GISPET, TORRENT DE LA BALMA, TORRENT DE L'ESCUT, TORRENT MALÇA, TORRENT DE JOAN DE DEU, i per últim, davallant jà cap a Coma de Vaca, el TORRENT DE GUARDIOLA. El darrer tram situat sota el vessant S.O. del Torreneules es caracteritza per una major suavitat del terreny, menys laberíntic, i una llarga pujada que dibuixa el camí en la seva recerca del flanqueig de l'aresta que davalla del Torreneueles. Travessada l'ampla aresta ens trobem molt a prop del refugi de COMA DE VACA, REFUGI MANELIC, 2.020 m., (3,00 h) punt final de l'excursió.

Des d' aquí, tenim vàries opcions:

A.- Tornar a Núria pel mateix camí per on hem vingut.

B.- Baixar fins Queralbs, pel camí de les Gorges del Freser (molt bonic).

C.- Tornar a Núria pel coll de Carançà i Nou Creus (molt professional xDD).

Inici de la baixada a Gorges del Freser (Opció B)