Es una catedral gòtica, amb abundància de fletxes, campanarets i baixos relleus. Es un pic que, malgrat la seva enorme complexitat, dibuixa cap al cel una silueta senzilla i poderosa, com un Cerví pirinenc, com un cim que estigués a punt de projectar foc."

Robert Ollivier, referint-se al Midí d'Ossau. Extret del llibre Refugis del Pirineu de Louis Audoubert-Hubert Odier, pag.30.

Els orris.

Aquests aixoplucs de pedra seca, construits al llarg dels segles pels pastors, que sovint hi vivien durant l' estiu, són molt nombrosos al Pirineu. De formes variades, amb o sense sostre abovedat; de vegades, gairebé enterrats completament; alguns, d' una arquitectura sorprenent.
S' han de conservar, tan per la seva originalitat i testimoniatge de temps passats, com per la seva utilitat en cas de mal temps...

El misteriós naixement del riu Garona.

El Garona neix als estanys de Saboredo, al circ del mateix nom. Aquest circ el podem delimitar entre els vessants NE, N i NW dels pics Tuc Gran de Cendrosa, Tuc de Ratera, Tuc de Saboredo, Pic d' Amitges, Puig de Gerber i les Agulles de Saboredo 8el primer, dins la Val D' Aran; el segon, fà de partió entre la Val d' Aran i el Pallars Sobirà; els restants son jà dins el Pallars Sobirà.)

Hi ha qui creu, erròneament, que el Garona neix en l' anomenat "Uelh deth Garona", al Plà de Beret, a ben poques passes d'on neix el riu Noguera Pallaresa...

Per confirmar l' error d' aquesta última teoria, només cal considerar el següent:el Garona de Ruda -el que neix a Saboredo- troba al Garona de Beret -molt més curt i estret i que neix al Plà de Beret- quan ha recorregut jà ben bé 10 Km. El Garona de Beret, en canvi, només té 3,5 Km. de recorregut fins a trobar el Garona de Ruda.

En quant al riu Valarties, neix a l'ombra del Montardo i del Bessiberri Nord, a l' estany de Mar.

Concòrdia, o més aviat discòrdia.

La importància de disposar de bones terres de pasturatge ha portat també, històricament, a enfrontaments entre parròquies. El més important va tenir lloc al S. XVII i s' ha mantingut fins els nostres dies. Si consulteu el mapa polític d' Andorra, veureu que, entre els territoris de Canillo i Encamp, es dibuixa una porció territorial, anomenada Terreny de Concòrdia, circumscrita pel riu Valira d' Orient, el Grau Roig, els contraforts del Pic Cubil i la solana del Forn de Canillo. Les disputes que fà 300 anys van enfrontar aquestes dues parròquies per la possessi´ó d' aquestes terres van apaivagar-se amb un acord que declarava el terreny ondivís, i a tal fi es va senyalar amb un conjnt de creus de terme. Els últims anys, el conflice de Concòrdia s' ha revifat, jà que bona part del terreny és també un lloc idoni per a la pràctica de l' esquí i imprescindible per a una ampliació racional de les pistes de Soldeu - El Tarter, pertanyents a Canillo, i de Pas de la Casa - Grau Roig, pertanyents a Encamp. Després d' uns anys de tibantor entre els comuns, que han comportat episodis com l' aparició, fà tres anys, d'una creu desconeguda que modificava els limits tradicionals dels terrenys en litigi, molt recentment s' ha asssolit un acord històric de repartiment que molt probablement en permetrà l' explotació conjunta.

Morir-se amb totes les de la llei

Els andorrans que sofrien morts sospitoses, no esdevenien legalment difunts fins que no passaven per un tràmit similar al que encara avui s' han de sotmetre els successors de Sant Pere, al Vaticà. El tràmit consitia a preguntar al suposat cadàver. "Mort, qui t'ha mort? La justícia t' ho demanda", acompanyant el requeriment amb un copet de martell al crani de l'infortunat. Si després de fer-ho tres cops l'interfecte no havia badat boca, l' oficiant concloïa: "Aquest mort, és ben mort". i a partir d' aquell moment ja podia procedir-se amb l' enterrament. Cal agrair l' ajut de l' Arxiu Històric Nacional d' Andorra, que ens ha precisat la formulació exacta d' aquest antic costum (o no tan antic, perquè hem sabut d' un aixecament de cadàver fet així l' any 1987).

Episodis nacionals

La història andorrana, d' ençà els pariatges signats pel bisbe d' Urgell i el comte de Foix (S. XIII) fins a la constitució del 1993, no ha viscut massa sotracs. L' alteració més sonada la va protagonitzar Boris I, un rus que va ser rei d' Andorra durant uns dies l' any 1933... En una altra ocasió, mentre Franco era de visita oficial a Andorra, en ser-li presentat el Govern, el general va mostrar-se sorprès que comptés amb un responsable de Marina. La resposta del conseller en cap va ser: "Que potser no té vostè un ministre de Justicia?" Us recomanem, per ampliar aquests i altres episodis, visitar la fantàstica biblioteca barcelonina de l' Institut d' Estudis Andorrans (Gran Via, 585)

Matterhorn Superstar.

ARESTES : El Cervino té 4 arestes: la de Hörnli (V.N. Suïssa); la de Lion (V.N. italiana); la de Zmutt i la de Fürggen. Té, també, 4 cares, perfectament orientades: N, S, E i W.

RÉCORD : el que manté Viktor Kronig, campió suïs d' esquí de fons qui, al 1955, només va necessitar 4 hores per anar de l' església de Zermatt (1616 m.) fins al cim del Matterhorn (4.477 m.)

ESCALES : Les arestes de Hörnli i de Lion estàn equipades, en els seus trams més difícils, d' escales i de passamans. Es pot considerar. Donc, que l' ascensió és actualment més fàcil que fà 125 anys...

SUPER - GUÍA : Ulrich Inderbinen, de Zermatt, és el guía més vell que ha fet l' ascensió al Cervino amb un client, l' any 1982, a l' edat de 82 anys...

EL CIM : és una aresta rocosa, gairebé horitzontal, de 80 m. Té dos punts culminants: el cim "suïs" (4.477'5 m.) i el cim "italià" (4.476'4 m.). EN realitat, tots dos són damunt la frontera. La creu és al cim italià. No obstant les reduïdes dimensions del cim, s'hi ha pogut comptar fins a 175 persones...

SUPER - CLIENT : Giacobbe Linussio, italià, és la persona més vella que ha fet el Matterhorn. El setembre de 1989, a l' edat de 85 anys, va escalar l' aresta de Lion amb l' ajut de 4 guies.

TRILOGIA : Juntament amb la cara N. De l' Eiger i la dels Grandes Jorasses, la del Cervino és una de les cares N que van ser considerades com a "darrer problema". Christophe Profit aconsegueix les 3 cares N en un temps récord de 24 h. (estiu del 85) i de 41 h. (hivern del 87).

ZERMATT : és la Meca dels randonautes: 388 Km. d' itineraris marcats!

"Heu promès o donat a algun seglar o a algun germà del Temple, o a qualsevol altre, diners o alguna altra cosa perquè us ajudi a ingressar a aquesta Orde? Perquè això constituiria simonía i no s'us podria disculpar. Si esteu segur d'això perdrieu la companyia de la Casa."