Al peu del cim més alt d’Andorra i al costat de l’acollidor Estany de les Truites s’alça l’únic refugi guardat d’Andorra, regentat per la simpàtica i vital Margaret Baro, excel·lent cuinera.
El Govern Andorra ha dut a terme una política de construcció i rehabilitació de cabanes a les zones de muntanya que permet disposar en aquest moments de 26 construccions a totes les valls i llocs estratègics. Aquesta extraordinària xarxa, pensada inicialment pels pastors, permet als excursionistes disposar d’un refugi o un lloc per a fer-hi nit a qualsevol punt de la geografia. A més a més, periòdicament es retiren les escombraries i es manté en perfecte estat d’us aquestes construccions. Malgrat que es parla de la conveniència que el refugi de Juclar al costat dels estanys del mateix nom o l’estratègic refugi de l’Illa, a la capçalera de la vall del Madriu es converteixen en refugis guardats, el cert es que a Andorra el refugi del Comapedrosa, a l’alta vall d’Arinsal, al peu del cim més alt del Principat, és l’únic guardat.
Inaugurat el 1992 i guardat des del 1993, poc a poc s’ha anat adaptant aquesta gran cabana fins esdevenir un confortable i acollidor aixopluc, amb el caliu que li dona la vital Margaret. Lloc estratègic del GRP, del recorregut del GR11, i en diferents travessies cap al Pallars o França, el refugi del Comapedrosa, únicament guardat durant l’estiu, és l’opció més aconsellable per ascendir al sostre d’Andorra. Passar el capvespre al costat de l’estany de les Truites, voltat per la severitat de l’entorn, sopar una de les famoses amanides de la Margaret o el seu cèlebre Bou a la Bourgignonne i a l’endemà llevar-se amb les primeres llums per plantar-se en un parell d’hores al magnífic cim del Comapedrosa és una experiència altament recomanable. L’entorn és salvatge i magnífic. El riu ens acompanyarà durant l’aproximació, el bosc deixarà pas als matolls d’alta muntanya i si la discreció ens acompanya no serà difícil veure algun isards o un arminyo, o un truita a l’estany del mateix nom. Aquest magnific i preservat paratge, que està a l’espera de la seva declaració de reserva natural, es un jardí.

Les propostes del guarda

Excursionisme i alpinisme

1. Ascensió al Comapedrosa per l’estany Negre. 2h. Descens pel mateix itinerari o en travessa pel Forat dels Malhiverns i Pla d’Estany.
2. Ascensió al Comapedrosa per l’estany Negre i retorn fins el refugi pel Port de Baiau, Agulla de Baiau, pic de Sanfons i Portella de Sanfons. 4 h en un magnífic recorregut de crestes molt senzill amb grans panoràmiques.
3. Travessa del Comapedrosa, cresta dels Malshiverns, Roca Entrevessada i Pic de Medacorba, amb descens pels estanys Forcats i Pla d’Estany. 5-6 h. Cresta de II-III, terreny d’alta muntanya salvatge.

Travessies
- El refugi de Comapedrosa es final d’etapa en el recorregut del GR11.
- També és una final d’etapa en el recorregut del GRP, o Sender del Pais, que dona la volta al Principat.
- Alguns grups de francesos realitzen una travessa en 4 etapes des del refugi de Pinet al de Soulcem:

1. Primera etapa: ascensió al refugi de Pinet.
2. Segona etapa: ascensió al pic de Montcalm i Pica d’Estats i descens al refugi de Vallferrera.
3. Tercera etapa: refugi de Vallferrera-Pla de Boet-circ de Baiau-port de Baiau-pic de Comapedrosa-refugi de Comapedrosa.
4. Cuarta etapa: refugi de Comapedrosa-Pla d’Estanys- Port d’Arinsal-Estany i vall de Soulcem.
5. Una altra variant d’aquesta etapa consisteix en anar des del Pla d’Estanys a la collada de Montmantell-coll de Cataperdis- circ d’Arcalis-circ de Tristaina-Port d’Abella i descens al refugi de l’estany Fourcat amb ascensió facultativa al pic de Tristaina.
6. Es pot seguir el GR cap a Baiau i Vallferrera.

Escalada en roca
La mala qualitat de la roca impedeix l’existència de cap via d’escalada a la zona
Escalada en gel
Cada any es forma durant alguns dies de l’hivern la cascada que es contempla tot pujant al refugi just abans d’arribar al refugi a la dreta. 3-4 llargs de dificultat mitjana.
Esquí de muntanya
El Comapedrosa és un cim que es fa habitualment en esquís. Cal extremar les precaucions ja que la zona es molt propicia a la formació d’allaus i només es apta amb neu molt estabilitzada. El refugi té una part lliure oberta a l’hivern de 4-6 places sense equipaments. La zona no es gaire propicia per a les raquetes. Consulteu la ressenya dins de l’article d’esquí de muntanya.

Gastronomia!

La Margaret Baró és una gran cuinera. S’han fet famoses les seves completes i variades amanides, sempre amb verdura fresca, i el seu Bou a la Bourgignonne.