El petit Tren Grocun viatge cromàtic

Un trenet llampant recorre els Pirineus, camí del Conflent, travessant bona part de l' Alta Cerdanya. Pel seu color vistòs, destaca, alegre, al seu pas entre paisatfes imponents. De la mateixa manera que Barcelona té el Tramvia Blau, els Pirineus ténen el Tren Groc. El groc enlluernador del Canari -així l' anomenen ceretans i conflentins- no desllueix, però, la gamma cromàtica d' aquesta línia. Al cor de l' hivern, s' esblanqueix amb la neu que colga els cims del Carlit, el Cambredase o el Canigó sota els quals, seguint la Tet, circula el ferrocarril. I a l' estiu, el groc ferroviari contrasta amb el verd dels boscatges i els prats cerdans. Hi ha, encara, més colors: el negre dels teulats de pissarra; el blau metàlic de l' estany de la Bullosa; el gris granit de l' altíssim viaducte Séjourné; el rosa del marbre de les muntanyes mi dels edificis antics del Conflent.
Al cap de gairebé cent anys d' història, per groc que sigui, aquest trenet n'ha passat de tots colors. I no parlem només dels intents de tancar-lo. Parlem també de la seva construcció. Avui, el valor del Tren Groc és tan estimat que fins i tot se'l vol declarar Patrimoni de la Humanitat. La línia ferroviària més alta de tot Europa. El recorregut total, de la Tor de Querol a Vilafranca de Conflent, és de 63 Km. i costa 15,10 € (Desembre 2004).

És a l'any 1878, amb motiu de la llei Freycinet, un ambiciós programa ferroviari que proposava la construcció de línies ferroviàries a totes les zones d'accés difícil en el territori francès, quan sorgeix l'embrió del que més endavant esdevindria el Tren Groc.
Es va projectar la construcció del tram Prades - Olette, primerament i, després, del tram fins a Bourg-Madame, gràcies a la voluntad d'un personatge important i influent: Emmanuel Brousse, conseller general de Saillagouse, que và fer adoptar l'esmentat projecte a l' Estat.
És a principis del segle XX, el 4 de març de 1903, que la construcció del ferrocarril de via estreta Vilafranca de Conflent - Bourg Madame va ser declarada d' utilitat pública. L'abril de 1903, el conseller general dels Pirineus Orientals va signar la "convenció de Les Bulloses", segons la qual, el departament dels P.O. cedia a l'Estat els terrenys necessaris per la construcció de la presa de les Bulloses i de les canalitzacions que alimentarien les centrals hidroelèctriques. En contrapartida, la "Compagnie du Midi", empresa estatal encarregada de les obres, va adquirir l'obligació d'assegurar el trànsit ferroviari per la línia.
Malgrat les dificultats degudes a la topografia i al clima de la zona, la construcció es và dur a terme en només sis anys per un exèrcit de treballadors italians, la competència i tècnica dels quals era, aleshores, incomparable. Encara avui en dia ens sorprèn la magnitud dels treballs portats a terme i la rapidesa de la seva realització. En efecte; va ser necessària l'excavació de 19 túnels d'una longitud total de més de 2.200 mts. i d'edificar 20 ponts importants, entre els quals destaquen el viaducte Séjourné, de 65 mètres d'alçada i 230 mts. de longitud i el Pont suspès Gisclard, que và constituir una veritable revolució tècnica a l'època.
L'enllaç fins a Bourg-Madame va ser inaugurat l'any 1910, però va ser necessari esperar fins l'any 1927 per arribar a la Tour de Carol.
La construcció de la línia del Tren Groc responia al doble objectiu d'assegurar el desenvolupament econòmic de la vall del Têt i del creixement turístic de la Cerdanya i el Conflent.
Fins la Segona Guerra Mundial, l'utilització d'aquesta línia no va ser posada en dubte malgrat el creixement del parc automobilístic. No és fins a partir de 1950 que es van posar de manifest seriosos problemes de rentabilitat. El transport de mercaderies va anar a la baixa després del tancament de les mines de ferro d'Escaro l'any 1963 i de la fi del trànsit de llenya, l'any 1972. El transport regular de viatgers també và disminuir, en benefici de l'us de vehicles particulars, molt més ràpids. És així còm la vocació turística del Tren Groc va anar prenent importància.
L'amenaça del tancament de la línia, a principis dels 80, per part de la S.N.C.F., al·legant un important -i dubtós- dèficit d'explotació (15 milions de Francs per any), va provocar importants protestes i manifestacions populars a favor del Tren Groc. Aquestes van demostrar que, d'alguna forma, aquest últim va esdevenir un símbol de la identitat i del sentiment catalans.
De simple transport de mercaderies i de persones, el Tren Groc ha esdevingut l'objecte d'un altre tipus de transport, d'un transport afectiu entre un pais i els seus habitants; és, pot ser, aquí, on resideix l'esprit del petit Tren Groc...

Més info: www.cr-languedocroussillon.fr i a www.ter-sncf.com/languedoc-roussillon.

EL TREN GROC TÉ LA SEVA CANÇÓ!