V

iatge al pais càtar. Les ciutats.

En aquesta pàgina hi podeu trobar una aproximació al recorregut de set dies realitzat l'estiu de 1.999, per la part més occidental de l'anomenat "Llenguadoc càtar", llocs que val la pena conèixer encara que només sigui per gaudir dels paisatges. És també una proposta d'itinerari en cotxe, que es pot fer amb una certa comoditat i que us permetrà de tenir un altre contacte amb el País Càtar. He dividit aquest segon itinerari, que comença a La Seu d'Urgell i acaba a Puigcerdà, en set etapes, en les que visitarem ciutats com Tolosa, Albi, Carcassona, però també altres llocs, pobles i viles on, durant els segles XII i XIII, hi va arrelar profundament el catarisme, un dels gran moviments de l'edat mitjana cristiana. Es tracta doncs, d'una raó cultural i turística excel·lent, per realitzar aquesta sortida per les sempre sorprenents terres occitanes.

PRIMERA ETAPA: LA SEU D'URGELL - MIREPOIX

A partir del pas fronterer de La Seu d'Urgell, travessar Andorra (podem esmorzar al Pas de la Casa) i entrar al departament francès de l'Arieja, tot seguint la carretera N-20. Farem la nostra primera parada, a Foix. Després de deixar el cotxe en un arbrat bulevard de la vila, ens enfilarem -tot passejant pels seus carrers estrets i semipeatonals- cap al restaurat castell (avui museu), del que ja es poden entreveure les seves tres torres i des d'on fruirem d'una magnífica panoràmica. De baixada, podem visitar l'església gòtica de Sant Volusià (s. XIV) i, si el nostre estómac ens ho demana, dinar en algun dels restaurants que trobarem pel seu bonic entorn.

Seguint per la mateixa carretera, uns quilòmetres abans d'arribar a Pàmies, ens desviarem cap a la dreta per la D-12 fins a trobar la D-119, que ens ha de portar cap a Mirepoix, una de les viles medievals on el catarisme arrelà amb més força. La seva porxada plaça major o "place des Couverts" (avui dia s'anomena plaça del General Leclerc), amb un florit jardí central i plena de cases dels segles XIII i XIV i de construccions de fusta, entre les que destaca l'antiga casa dels Cònsols (avui convertida en hotel); la seva catedral de Sant Maurici -construcció d'una grandiosa sola nau, que es considerada com la més ampla de qualsevol església gòtica francesa. Tots aquests elements que conviden a quedar-s'hi a passar la nit. Si el temps ens ho permet, sortint de Mirepoix per la D-625 en direcció a Lavelanet, després d'uns quilòmetres desviar-nos a l'esquerra per la D-16, podem arribar-nos a les ruïnes del castell feudal de Lagarde (s. XIII) i sobretot a la vil·la fortificada de Camon.

SEGONA ETAPA:MIREPOIX - TOULOUSE

Sortirem de la vila de Mirepoix. Seguint per la D-119, ben aviat arribarem a la vila de Fanjeaux. Cal pujar cap a dalt del turó i aparcar el cotxe a la petita plaça que hi ha al costat de l'església, on hi trobarem el nucli antic amb els edificis lligats als records del catarisme i, sobretot, a sant Domènec de Guzmán: l'església de l'Assumpció, la casa de sant Domènec i el Seignadou. Seguint un parell de quilòmetres per la mateixa carretera, ens arribarem al monestir de sta. Maria de Pruïlla on, segons la llegenda, va tenir lloc un miracle de st. Domènec, que va fer possible convertir unes dames càtares i crear el primer convent femení, que després esdevindria l'ordre dels Dominics.
Continuarem la nostra ruta per la D-623, fins a Castelnaudary, on hi podem dinar. Una breu aturada en el petit port del "Grand Bassin", amb la vista de la ciutat davant, ens ajudarà a entendre perquè no fa massa anys, aquesta ciutat -centre vital dins el Lauraguès- fou un gran centre comercial, afavorit per la seva situació com a punt d'unió de camins i per la inauguració del "Canal de Midi", utilitzat actualment pel turisme fluvial. El molí de Cugarel, l'església de st. Miquel i el Presidial (bastit sobre l'antic castell), són alguns dels punts d'interès. Buscarem la carretera D-624 direcció a Revel, fins arribar a la cruïlla amb la D-622 que ens ha de portar a St-Felix-Lauragais on l'any 1.167 s'hi celebrà el primer concili de l'església càtara occitana. Pujarem amb el cotxe fins dalt del turó on es troba la vila i el deixarem a l'espaiosa plaça amb la seva "Halle" (s. XIII) al bell mig, per passejar tranquil·lament pel seu carrer major, presidit per la col·legiata del s. XIV, les seves típiques cases fetes amb entramats i arribar-nos al château on, des del parc que l'envolta podem gaudir d'una excel·lent panoràmica.
Tornarem endarrera un parell de quilòmetres per la mateixa carretera per on hem vingut, per trobar la cruïlla on hi ha la carretera que ens ha de portar fins Avignonet, el poble on el 28 de maig de 1242 va tenir lloc una terrible matança a càrrec de l' Inquisició. No pararem fins arribar a la plaça on hi trobarem dos dels records dels fets: un memorial amb una estàtua d'un croat i l'església de la Mare de Déu dels Miracles (s. XIV).
Ara només ens rest agafar la N-113 i dirigir-nos cap a Toulouse (Tolosa), la capital del Llenguadoc occità (avui capital de la regió Midi-Pyrénées), per fer-hi parada i fonda durant dues nits. Com sempre que s'arriba a una gran ciutat, costa una mica de situar-te, fins i tot quan ja sembla que et trobes en el "centre-ville". Ara bé, un cop allotjats, dutxats i havent sopat, no podrem resistir la temptació d'arribar-nos fins la "place du Capitole", nom derivat dels cònsols (amb occità els "capitouls"), principalment burgesos, que regien la ciutat, al costat del comte de Tolosa i on, entre altres, hi trobarem el majestuós edifici de l'ajuntament.

TERCERA ETAPA: TOULOUSE - TOULOUSE

Actualment, Tolosa és una moderna ciutat, convertida en el primer centre aeronàutic i espacial d'Europa (Airbús, Ariane), la segona ciutat universitària de França i un dels primers centres d'investigació francesos. Nosaltres però, visitarem en primer lloc, tot el que hi ha d'essencial des del punt de vista artístic i històric relacionat amb l'univers càtar.
Per obtenir informació de la ciutat i de les activitats que s'hi organitzen, podem començar el nostre recorregut per l'oficina de turisme, situada a la torre de l'homenatge o "Donjon" (s.XII), que es troba al costat mateix de la plaça del Capitoli, als jardins que hi ha a tocar. A partir d'aquí i amb el planell a la mà, podem programar l'ordre dels llocs que hem decidit visitar.
La basílica de sant Serni, l'església romànica més gran de França, començada a construir al segle XI, amb motiu dels grans pelegrinatges i acabada al segle XIV.
Els Jacobins, el nom que rebé el convent dels dominics (segles XIII i XIV), amb la seva església i la seva cèlebre palmera, el claustre, la sala capitular i la capella de sant Antonino.
Al nº 56 de la rue de Taur, la casa Maurand recorda que va pertànyer a un heretge convers l'any 1.178.
El Capitole, l'ajuntament de la ciutat, interessant pel record dels "capitouls" i per les pintures murals, una de les quals de J.P. Laurens, escenifica a Tolosa fortificant les seves muralles per resistir a Simó de Montfort (1218). També podeu visitar el convent dels Agustins (s. XIV), avui museu, amb tota mena d'escultures medievals.
En qualsevol moment, podem fer una passejada fins la place de la Daurade, amb la vista del Pont Neuf damunt el riu Garona i el seu Quai, des d'on surten els "bateau-mouche", o bé fer un recorregut pel Canal del Midi, l'obra ideada per Pierre Paul Riquet, que uneix Tolosa amb el Mediterrani (estany de Thau).
Una altra opció pels nostàlgics és arribar-nos a la ciutat de Muret. Per fer-ho, hem d'agafar el cotxe, travessar la Garona pel pont de Saint-Michel i, per l'avinguda de Muret, anar a buscar la N-20 o "route d'Espagne" (també podem agafar la sortida 25).

Pocs quilòmetres després hem de desviar-nos a la dreta per la N-117, que ens portarà a Muret. L'única cosa, però, que ens interessa d'aquesta ciutat és trobar un punt a partir del qual puguem imaginar-nos on van tenir lloc els tristos fets del 13 de setembre de 1213. Segons la tradició, la batalla es desenvolupà a un quilòmetre al nord de la ciutat, a la carretera de Seysses (D-12), prop de l'actual cementiri. Al lloc on fou mort el rei Pere I el Catòlic, el "prat d'Aragó" hi ha col·locat, en mig d'una rotonda, un petit obelisc commemoratiu. Ben cansats, però amb la satisfacció de les moltes vivències viscudes, ens dirigirem altra vegada a Tolosa per passar-hi la nostra segona nit.

QUARTA ETAPA: TOULOUSE - ALBI

Aquesta etapa ens condueix en primer lloc fins a Lavaur, tot agafant la N-88, per després desviar-nos a Montastruc per la D-40, fins a trobar la D-112. Lavaur fou un important reducte del catarisme on, malgrat el pas del temps, s'ha intentat preservar el seu nucli antic. Deixarem el cotxe a la terrassa que hi ha a tocar de la catedral de St. Alain, magnífica construcció de maons amb l'interior d'estil gòtic i començarem la visita de tot l'entorn: la catedral, on al campanar de la façana sud de la qual, hi trobem el "jaquemart" de fusta (1523); els jardins, des d'on tenim una panoràmica sobre el riu Agout; els carrers amb cases dels segles XVI i XVII...
Continuarem la nostra ruta per la D-630 en direcció a Rabastens, una vila bastida sobre els marges del riu Tarn, afluent de la Garona, que va tenir una important implantació càtara.
Caldria deturar-nos uns moments, abans de passar el pont d'entrada a la vila, doncs la panoràmica del riu, el pont, l'església i les cases de maons rosats arrenglerades al costat del riu, és força interessant. Una vegada hem entrat a la vila, cal visitar l'església de la Mare de Déu del Burg (s. XII), tot contemplant la façana amb el seu portal romànic.
Seguint per la N-88 en direcció a Albi, podem arribar-nos per dinar, al bonic poble de Lisle-sur-Tarn, amb una gran plaça porxada i cases antigues amb entramats, bastant ben conservades. La mateixa N-88 ens portarà fins la ciutat de Gaillac, famosa pels seus vins i per haver estat des dels seus orígens galorromans un encreuament de camins. Una passejada per la part antiga, des de l'església de st. Pere, fins al Tarn, amb l'abadia de St. Michel -els monjos benedictins de la qual, foren els introductors de l'explotació seriosa de la vinya a la regió- i una aturada al Parc de Foucoud -uns jardins creats per Le Notre-, seran suficients per conèixer els llocs més interessants de la ciutat.
La llum del Sol s'està acabant i hem de començar a pensar en localitzar l'allotjament a la ciutat d'Albí. Un cop recuperades les energies , podem gaudir, tot passejant tranquil·lament, fins arribar al Pont Vieux i , des de l'altre costat del Tarn, d'una magnífica panoràmica de la catedral de Sta. Cecília i del seu entorn il·luminats.

CINQUENA ETAPA: ALBI - ALBI

Iniciarem el dia visitant l'imponent catedral de Sta. Cecília, començada en estil gòtic l'any 1282, per demostrar el triomf de l'església de Roma sobre l'heretgia càtara. Des de fora, dóna més la sensació de fortalesa que d' església: el campanar, és en realitat, una torre d'homenatge fortificada. Cal observar amb atenció el porxo i el baldaquí exteriors, la porta d'entrada, la seva impressionant nau de 107 m. de llargada i 19 m. d'amplada, el cor i el conjunt de pintures del Judici Final.
A tocar de la catedral, hi trobem el Palau episcopal de la Berbie, seu del museu Toulouse-Lautrec, on hi ha recollida la més important col·lecció d'obres d'aquest pintor impressionista francès, la casa natal del qual podem trobar pel centre antic d'Albí. Al sortir del museu i sense deixar l'edifici, podem passar una relaxant estona, tot passejant pel petit parc i jardins del Palau. Després d'haver dinat, si no ens fa mandra agafar el cotxe, val la pena arribar-nos per la D-600, fins a Cordes-sur-Ciel, una bastida càtara que es troba a uns 25 km. d'Albí. Cordes ens recorda que fou una vila de teixidors, nom que es donà als càtars del sud-oest, degut a què els perfectes es dedicaven de manera majoritària a aquest ofici. El seu lloc de privilegi dalt del Puech de Mordagne, la gran quantitat de cases i palaus gòtics, les seves portes d'accès a l'interior del recinte emmurallat, els seus carrers, ... tot plegat farà inoblidable la nostra visita.
Tornarem a Albi, per abans d'anar dormir deixar-nos perdre pel centre antic, tot donant una darrera ullada a Sta. Cecília i el seu entorn.

SISENA ETAPA: ALBI - CARCASSONA

Sortirem d'Albí per la carretera N-112, i farem la nostra primera parada a Castres, la ciutat natal del més cèlebre Perfecte càtar, Gilabert de Castres. És gairebé obligatori visitar la part antiga, sobretot l'ajuntament (on hi podem trobar una col·lecció d'obres de Goya) i després els jardins del Bisbat (obra de Le Notre).
Continuarem per la mateixa N-112 fins a Mazamet, on, per la carretera D-118 i anant a una velocitat adeqüada, podrem gaudir dels bonics indrets (per exemple: Les Martys) que trobarem tot travessant les terres de la Muntanya Negra, en direcció a Carcassona. Després d'haver buscat el lloc per allotjar-nos i dinar, aprofitarem la possibilitat que ens ofereix el patronat de turisme, per realitzar una visita guiada a la CITÉ de Carcassona. Podrem visitar l'interior del castell i les molt ben restaurades muralles i fortificacions, les boniques cases dels carrerons, així com també l'església de Saint-Nazaire i, si tenim sort, observar algun dels espectacles medievals que s'hi organitzen. Per acabar, podrem gaudir de tot l'ambient medieval que encara s'hi respira (malgrat que segons quins moments, la gentada que hi ha, pot arribar a no deixar-te ni caminar), tot passejant i observant els carrers, les cases, les botigues i els palaus d'aquesta formidable fortalesa, restaurada durant el segle XIX per l'arquitecte Viollet Le Duc.
Si encara ens queden forces, podem fruir amb l'impressionant espectacle del recinte emmurallat il·luminat.

SETENA ETAPA: CARCASSONA - PUIGCERDÀ

Sortirem de Carcassona per la carretera D-118 i farem la nostra primera parada a Limoux, ciutat declarada "faidit i rebel" (els faidits, eren els senyors que havien estat desposseits dels seus feus pels croats). Malgrat la seva pintoresca plaça central, de la République, amb porxos, es conserven pocs vestigis del seu passat càtar. No obstant, pot ser interessant fer una passejada pels seus carrers antics, tot arribant-nos fins al pont damunt l'Aude i una visita a l'església de st. Martí (amb un portal i una nau romàniques del s. XII).
Continuant direcció sud per la D-118, pels voltants de Couiza, podem desviar-nos per visitar l'antiga Rhedae, capital del Rasès, avui anomenada Rennes-le-Château. Una vila envoltada pel misteri del tresor trobat per Bérenger Saunière, un capellà que hi arribà l'any 1885. Segons sembla, al realitzar unes obres a l'església, hauria trobat un fabulós tresor, gràcies al qual i fins el moment de la seva mort, l'any 1917, va poder emprendre importants obres com la restauració de l'església, la construcció de la vil·la Béthanie i de la torre Magdala ...
Quillan o Axat, són dos llocs on podem parar a dinar, abans d'endinsar-nos de ple dins els Pirineus, seguint per la D-118 (en sentit invers a la direcció de les aigues de l'Aude), que ens ha de conduir a Mont-Louis i finalment a Puigcerdà.

Viatge al pais càtar. Els castells.

L´excursió comença a la sortida Perpinyà Nord de l´A-7. Se segueix per la D 117 i ens trobarem amb els castells de Puilaurens i Puivert, fins arribar a Belesta. Per la D 9 accedim a Montsegur. D´aquí, per la carretera D 9, anem fins a Foix per tal d´iniciar el retorn per l´N 20.

• ÓN MENJAR I DORMIR
Hotel Costes (Montsegur): Montsegur és el lloc indicat per passar una nit màgica al peu del castell. L´esmentat hotel és una bona opció per menjar i dormir. Tel.: 07-33-5.61.01.10.24.

• MÉS INFORMACIÓ
Maison de la France. Tel.: 906-34.36.38
Maison du Languedoc-Roussillon. Tel: 412.04.28.

• DESCRIPCIÓ DE LA RUTA.
La primera etapa comença al castell de Queribus.
Per una part, Quéribus és al cim d´una elevació de 728 m. d´alçada i pot considerar-se com l´últim refugi de la resistència càtara. Després d´un setge de curta durada, el castell va caure a mans del rei Sant Lluis de França, al maig de 1255.
Per una altra banda, el castell de Peyrepertuse és el castell més espectacular de l´excursió. La seva construcció allargada –més de 300 m.- li dona una imatge imponent i fa de la seva visita tota una aventura.
Però la ruta segueix i els castells se succeeixen com per art de màgia. Entre el castell de Peyrepertuse i el de Puilaurens passarem les Gorges de Galamus, congost natural d´excepcional bellesa.
Puilaurens és un altre castell ón s´hi pot accedir. Tal vegada sigui el més ben conservat de tota la ruta.. Es tracta d´un veritable niu d´àguiles convertit en un dels bastions més inexpugnables dels càtars, fins al punt que Simón de Montfort no el va poder fer capitular mai. La pujada al castell és una mica dura, però val la pena. Un cop a dalt es descobreixen molts dels elements que configuraven les defenses del castell.

En un estil molt diferent, prop de la carretera, trobem el castell de Puivert. Es tracta d´una fortalesa molt més festiva que militar, tal com ho indica el seu emplaçament a la mateixa vall i la seva construcció amb un gran pati on s´hi celebraven els torneigs. Va ser un punt important de reunió dels trovadors de l´època.
De Puivert s´arriba en poc temps a Montsegur, el punt culminant d´aquesta excursió, no per la bellesa del seu castell, que es troba ja en estat ruinòs i del que només queden les quatre parets exteriors i poca cosa més, sino pel simbolisme que amaguen les seves pedres. Al peu del castell, al qual s´hi arriba després d´una pujada a peu no gaire fàcil d´ aproximadament mitja hora, hi trobem un monument en forma de creu que recorda una data tràgica per a Occitània i el catarisme: 255 perfectes van morir a la foguera el dia 16 de març de 1244, després d´un setge de 10 mesos al castell. Fou el principi de la fi d´una religió que es va anar esvaïnt lentament.
Tots aquest castells van tenir, posteriorment, una gran importància, ja que estaven emplaçats a la frontera amb el regne d´Aragó. El Tractat del Pirineus (1659) que tornava el Rosselló a França, va fer que perdessin tot interès estratègic i fossin, a partir d´aquest moment, amagatall ideal per a malfactors i lladres.
El turisme els hi ha tornat una vida i una finalitat cultural dignes. Però queden encara molt misteris per resoldre. El més important és el del famós tresor que van poder salvar alguns càtars la nit abans dels tràgics fets de Montsegur i que van poder amagar en un lloc segur. Set segles després, l´incógnita perdura.

CASTEL DE QUERIBÚS
S´hi accedeix per la carr. D 123, agafada al sud del poble de Cucugnan. A partir del Grau de Maury, per una carretera de fort pendent.
Localitats més pròximes:
Cucugnan (Aude) 3 Km.
S. Pau de Fenolleda 15 Km.

Allotjaments:
Cucugnan un logis de 2 estrelles
S. Pau de Fenolleda dos logis d´1 estrella.

Per pujar al castell de Queribús han arranjat una carretera que ens porta al peu mateix del castell.; llavors només queden un parell de centenars de graons i ja hi som.
La massa d´aquest castell sembla sorgida de la mateixa pedra que l´aguanta. Queribús té l´atractiu d´una simulada erupció de la mateixa pedra configurant la construcció del castell. Uan ets a dalt de tot, t´oblides de les pedres per fascinar-te amb el panorama que tens davant: el Rosselló, les Alberes, el Canigó, el Puigmal, el Carlit... i al fons de tot, la Mediterrània.
El castell de Queribús está assentat sobre un esperó rocós d´uns 750 m. Sobre el grau de Maury. Queribús conserva bona part de la seva estructura en peu, gràcies a la seva utilització militar després dels fets de la Croada. Per tant no tens sorpresa en entrar dins una sala gòtica, molt probablement la capella de sant Lluís, que fou restaurada a principi del S. XV. La visita es converteix en una tranquil·la aventura de descobriments d´escales, patis, llar de foc...
Queribús és important per a la història del Llenguadoc i d´Occitània. L´any 1255, aquest castell queia en mans del senescal de Carcasona, Piere d´Auteil. Amb la caiguda de Queribús es donava per finalitzada una Croada iniciada el 1209. Oficialment també es considerava que s´havia acabat el catarisme. Per desgràcia, cent anys després de la caiguda de Queribús, encara s´estaven jutjant càtars als tribunals de la Inquisició. La importància real de la capitulació de Queribús rau en el fet que es tracta del darrer castell que quedava en mans occitanes i, per tant, acabava l´obra d´ocupació francesa del Llenguadoc. Queribús és un punt final militar i polític.
La presència càtara a Queribús està demostrada: molts que sortien amb vida de Montsegur es refugiaren en aquell castell. Es el darrer castell on els càtars fan pinya.
Queribús es convertirà immediatament en una defensa reial francesa encarada cap al Rosselló. El 1659, el Tractat dels Pirineus li va fer perdre tot sentit estratègic. Però trenta anys després, a la vila de Cucugnan hi ha documents que demostren que el castell és viu: el rector del poble hi anava a dir missa...

PEYREPERTUSE ( Occ. Perapertusa)
Sobre la carretera D 14. La carretera, senyalada a l´entrada sud del poble de Duilhac, s´acosta a la muralla sud de l´esperó rocós. De la zona d´aparcament, cal seguir, passant per la cara nord, un camí que ens porta fins a l´entrada.
Localitats més pròximes:
Duilhac (Aude) 3 Km.
Cucugnan 5 Km.
Allotjaments:
Cucugnan: un logis de 2 estrelles
S. Pau e Fenollet: dos logis d´1 estrella.

Peyrepertuse és una petita Carcasona celeste. Es tracta d´un dels castells fortificats més bells de les Corberes. Sòlidament assegurat per a mantenir en peu les peces clau dels edificis. Veritable ciutadella de vertigen, encimbellada en una cresta imposant de la muntanya, de 800 m. D´altitud.
Per arribar al castell s´ha de caminar durant uns ¾ d´hora per un camí ben fressat. El començament del camí és a una zona d´aparcament al poble de Duilhac. Recordem que Peyrepertuse estava en línia de frontera amb Catalunya-Aragó. El castell es composa de dues parts: l´antiga, amb la capella de Sta. Maria i el castell edificat pel rei Sant Lluís de França, i la nova edificació –el castell de Sant Jordi- a l´extrem oposat del castell primitiu.
En temps de la Croada, el senyor del castell és Guillem de Perapertusa. Aquest castell és original per un detall: no hi havia càtars, però això no és obstacle per que Guillem de Perapertusa s´enfronti als francesos.

PUILAURENS
Sobre la carretera D 22, al sud de Lapradeille, sobre la carr. D117 de Perpinyà a Quillan.
Localitats més pròximes:
Lapradelle i Gincla 6 Km.
Quillan 18 Km.
Puivert 34 Km.

Allotjaments:
Gincla un hostal de 2 estrelles
Quillan un hotel de 2 estrelles i un hotel d´1 estrella.

Com a restaurant es pot recomanar l´Hostellerie du Gran Duc, a Gincla.

Puillorenç conserva tota la seva estructura externa. Jà des de lluny captiva la regularitat i el perfecte ajustament dels seus murs.
Per accedir-hi s´ha de fer una forta pujada d´aproximadament 1/2 hora. Quan entres dins el recinte pots contemplar la gran torre quadrada del segle X, a l´angle nord-oest.
Aquest castell té una situació privilegiada de guaita. Desde la seva altura –700 m- podem veure la bellesa dels seus entorns, dominats per una vegetació intensa. Al fons, el Canigó –muntanya emblemàtica catalana-
Puillorenç és un castell amb molt poca història. Pel temps de la Croada etava en mans de Pere de Fenolleda. A la seva mort el succeí Chatbert de Barbdira. Ni càtars ni lluites durant el temps de le Croada.

PUIVERT
Sobre la carretera D 117.
Localitats més próximes:
Puivert a tocar
Quillan 16 Km.
Lavelanet 19 Km.
Montsegur 29 Km
Allotjaments:
Quillan un hotel de 2 estrelles i un d´1estrella.
Alguns hostals o logis.
Lavelanet un hotel de 2 estrelles i un logis de 2 estrelles.

Puivert és un castell que surt de la norma. Tots els altres estan encimbellats sobre esperons, sobre autèntics nius d´àguiles. Puivert, en canvi, està edificat sobre un petit pujol, de pendents suaus. Per tant, l´accés està a l´abast de tothom.
El castell està bastant ben conservat, sempre tenint en compte els segles d´abandonament que han hagut de patir aquestes importants construccions.
Entrem per la façana oriental, amb dues torres als angles i una torre quadrada. Al pati podem contemplar les muralles i el seu cinturó de ronda. Al fons de tot, la gran torre quadrada de 30 m. d´alçada.
Ja es veu que aquest no és pas un castell fet per lluitar, sinò que es un castell de trovadors i de repòs. De fet, en les narracions de la Croada, se´ns indica que el castell era propietat dels vescomtes de Beziers, o sigui els Trencavell, que consideraven Puivert com el seu castell d´estiu. El senyor del castell era en Bernat de Congost i la seva dona era la germana de Ramon de Perella, senyor de Montsegur...
Al castell de Puivert hi devia haver infiltracions càtares, peró tot sembla indicar que el seu senyor n´estava al marge: no hi ha cap Congost en les llistes dels inquisidors. Per altre cantó, cal dir que Bernat de Congost va deixar, poc temps abans de l´inici de la Croada, el castell en mans dels Trencavell.

MONTSEGUR.
Sobre la carretera D 9.
Localitats més pròximes:
Montsegur (Arieja) 2 Km.
Lavelanet 10 Km.
Foix 37 Km.

Allotjaments a Montsegur: Un logis de 2 estrelles
Restaurant (llibreria, galeria d´art...): L´Occitadelle
Montsegur és un castell dominat de dalt a baix pels Bons Homes. Montsegur, el castell, i Montsegur, el poble, són objecte de veneració pels vols del dia de Sant Joan: el pog i la vila viuen un autèntic pelegrinatge. Pels qui arriven des de Lavelanet, hi ha una sorpresa preparada: la gran plaça al mig del poble, un lloc per aparcar-hi bé, es pot utilitzar per veure el mite fet realitat.
Seguim la carretera que ens porta fins a unes clares indicacions: som al lloc on s´inicia el sender que ens portarà a dalt del castell. No haurem arribat encara al poble de Montsegur. Tot just començar la pujada, ens trobarem amb l´estel·la commemorativa del Prat dels Cremats, aixecada el 1960, però en el pur estil de les esteles medievals.
La pujada fins al castell no és fàcil ni agradable. El camí és costerut i molt pedregòs. Una mica larg, també: gairebé 1 hora. L´arribada al castell es fà per la part opossada al poble. Recompensa immediata.
Ës un castell petit, però ple de vestigis que ens parlen de la vida que aquí s´hi feia.
Cal dir, ràpidament, que les ruïnes que visitem no corresponen al castell càtar, sinó al que Guy de Levis va aixecar a la 2ª meitat del S. XIII
Els Perella eren els senyors d´unes terres i d´un castell en ruïnes. Un diaca càtar, Ramon Mercier, demana als Perella que aniria molt bé pel catarisme que reedifiqués el castell. El nou castell estava enllestit l´any 1204.
Montsegur es l´únic castell càtar de veritat perquè gent com Gilabert de Castres va decicir que des del pog es portaria la direcció del catarisme occità; perquè es va edificar únicament per voluntat de l´església càtara i perquè la totalitat de gent que s´hi aplegava eren Perfectes, creients o simpatitzants.
Amb Montsegur no es va acabar el catarisme, però des de llavors aquest agafa un caràcter clandestí.

FOIX
Sobre la carretera N 20
Localitats més pròximes:
Pàmies 19 Km.
Lavelanet 27 Km.
Andorra la Vella 103 Km.

Diversos Hotels i hostals.
El primer sentiment que tens en passejar per Foix és que ets en una vila muntanyenca; no exactament d´alta muntanya, però sí respirant aires de bosc. Segons l´època de l´any, és fàcil veure, mirant al sud, les crestes nevades del Pirineu. La singularitat de Foix és a la vista: el castell, en un turó i sobre la ciutat, com cal; amb les seves torres, perfectament restaurades, con Déu mana. El castell de Foix l´han deixat ben acabat; és una ocasió perfecta per contemplar la planta i l´alçat d´un castell medieval; hi ha un moment que t´atipes de veure ruïnes...
El viatger cal que s´aguanti les ganes de pujar al castell; ja hi anirà, però primer cal donar un tomb per la part vella, marcada pels carrers que hi ha abans d´arribar a l´església gòtica de Sant Volusià, del s. XIV. Tot aquest entramat ens porta fins al començament del turó que porta al castell i ens permet caminar tranquil·lament per carrers estrets i deliciosos.
El castell es va començar a construir al S. X, quan Foix no era res més que el lloc de l´abadia de Sant Volusià. En el temps de la Croada, els Foix foren uns personatges que van estar al costat dels de Tolosa, però mantenint decisions pròpies, que de vegades no coincidiren amb els Ramon. Serà en temps de Ramon Roger I i del seu fill Roger Bernat II quan la casa comtal de Foix participarà plenament en la majoria dels fets de la Croada. La cort de Foix serà una de les més assenyalades per les seves actituds favorables al catarisme: les primeres dames de Foix escandalitzen Roma. La germana i tia dels dos Roger, la famosa Esclarmonda de Foix, va ser un personatge clau durant el setge de Montsegur.

"Sou fill de dama i cavaller, de llinatge de cavallers i nascut de matrimoni legal?"