222 Alphabet Lane | Whitespace, Wa 28699
800-555-1212 (V) | 800-555-1212 (F)
Itinerari d' alta muntanya que condueix al cim de "El Bony d' Envalira" modest cim de 2664 mts. d'altitud que domina, cap al S.E., la pista d’ esqui de l’ estació de Grau Roig, amb una excel·lent panoràmica dels circs glacials de Pessons, Colells i Menera, que són caps de conca del Valira oriental. Plaques, diedres, xemeneies i blocs de granit ens van portant per un terreny d'alta muntanya en el que els corbs, voltors i, amb una mica de sort, els isards seran els nostres companys d' ascensió. En el seu vessant N.E. amaga dos petits corredors bessons que, amb neu, poden convertirse, amb neu dura, en un petit divertiment. S’ ascendeix pel de l’ esquerra, que és un pèl més inclinat, i es baixa pel de la dreta.
Aproximació a la via: 1h
Durada: 2 h.
Retorn: 1 h.
Dificultat: D
Desnivell: 250 m.
Accés
i punt de partida: Estació d'esquí de Grau Roig direcció aparcament
de Cubil. Abans d'entrar a l'aparcament veurem una barrera que dóna accés
al domini de l'estació. Travessar la barrera, està oberta, i dirigir-se
a la zona de Mont Malús i restaurant El Piolet (és l' únic
lloc al que es pot accedir amb cotxe normal).
Atenció: Abstenir-se de sortir de la pista amb el vehicle i no deteriorar
les zones esquiables, s' utilitzen molts esforços per regenerar el terreny.
Començar l'aproximació per la pista d'esquí del Clot per,
una vegada acabat el telesquí, continuar a la dreta per la pista del Coma
III, que anirem seguint fins a trobar el cartell indicador de la via ferrata.
Aquí surt un camí marcat amb VF en groc, que a través d'una
tartera condueix al peu de la paret.
La via.
Començem pujant una sèrie de trams verticals. La via està concebuda
per aprofitar les preses naturals de la roca.
Fem un llarg flanqueig cap a la dreta, fins arribar a una canal.
Pujem per la canal, amb ún tram bastant aeri, però ben equipat,
fins que superem i coronem un "resalte".
Avançem per un tram amb vegetació i enllaçem amb una altra
canal. Més endavant, un passamà ens deixa a la base d' una paret
molt vertical i amb algún desplom, encara que molt ben equipada.
Arribem al cim enmig de grans blocs. Unes marques de color groc indiquen el camí de
retorn.
Retorn: La baixada es pot realitzar aprofitant el recorregut
del GR-7, si bé podem instal·lar ráppels en les reunions equipades
a tal efecte, amb parabolts. Al llarg del recorregut de la V.F. hi trobarem unes
4 o 5 reunions instal·lades. Cal recordar, però, que, a priori, les V.F.
només es pugen...
Si baixem pel GR-7, un cop al cim, baixarem flanquejant pel seu vessant Sud-Oest,
enfront del Montmalús, agafant una direcció global S E – S
cap a la collada d'Engait. Algunes fites amb pedres ens van indicant el camí de
baixada fins a la mateixa coma. Trobarem un petit torrent que neix pocs metres
més amunt.
A partir d’ aquest punt anirem seguint les marques de GR-7, fins que trobem
una pista de terra que seguirem en direcció N-NE fins a l’ estació de
Grau Roig.

Aquesta V.F. és de mitjana dificultat (vindria a ser de cotació vermella
segons les guies KOMPASS). És a dir, requereix una certa experiència
d’ escalada, ja que hi ha alguns passos desprovistos d’ escales metàliques,
on és necessari fer ús de les preses naturals del terreny per poder
progressar. Seria recomanable portar una corda de 50 mts. per muntar punts d’ assegurament
per a un company en dificultats o per muntar ràppels...
Les grans plaques d' aquesta ferrata provoquen la pura sensació d' alta
muntanya i les vistes, variades: Montmalús, Pic de la Menera, circs glacials
dels Pessons i Colells, coll d' Engaït; inclús, amb sort, podrem
veure algún voltor i algún isard.
Alguns documents dins d' aquest site són en format PDF. Per poder-los visualitzar heu de tenir instal·lat en el vostre ordinador el programa Adobe Acrobat Reader. Aquesta aplicació és gratuïta i es pot trobar fàcilment en els CD's que venen amb les revistes d' informàtica o en la secció "downloads" de www.adobe.com
![]()
Qui no ha practicat el muntanyisme amb dedicació, difícilment es pot formar una idea justa de l' esforç que cal dedicar-hi, dels perills que pot trobar-hi. Encara menys pot sospitar que, aquest mateix nivell de compromís comporta, també, petits plaers, i que aquest perills tenen, també, el seu atractiu; tampoc podrà explicar-se l' atracció que senten envers les muntanyes aquells que les coneixen, a menys que recordi que l' home, per naturalesa, està destinat a vèncer els obstacles; que el seu caràcter el porta a buscar el perill i, per damunt de tot, l' aventura."
Gaston Rébuffat.
