Viatge al Pirineu Aranès.
Un cap de setmana a la Vall d'Aran i el Comtat de Ribagorça.
La Vall d'Aran (oficialment en aranès Val d'Aran) és una comarca situada a l'extrem nord-occidental de Catalunya -culturalment, a l'extrem sud d'Occitània (Gascunya)- . És una vall del Pirineu. El nom és un pleonasme amb l'antic mot basc “aran” (vall), essent doncs la Vall de la Vall.
La llengua pròpia d'aquesta comarca és l'aranès, varietat gascona de l'occità.
És l'única comarca de Catalunya que pertany en gran part a una conca fluvial atlàntica. La Garona, que neix a la vall i la travessa, desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar tota la Gascunya. També té una petita part de conca mediterrània, ja que la Noguera Pallaresa neix al Pla de Beret, a un centenar de metres de la Garona, però inicia el curs en direcció oposada. Així mateix, la part nord de la Vall de Barravés (Mulleres i Conanglios) pertany administrativament també a l'Aran.
Bossòst (nom català tradicional: Bossost) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.
Forau de Aigüalluts.
És una espectacular formació kàrstica originada per l’aigua que s’escola pel terreny i que s’infiltra, juntament amb el CO2, dissolguent la roca calcària en un procés lent però constant, generant-se formes, tant superficials com subterrànies.
Una forma típica de dissol·lució kàrstica és la Dolina, que consisteix en unes depressions de diàmetre variable i que trobarem per aquests verals en diverses ocasions.
Al Forat d’Aigualluts arriba l’aigua de fussíó de les glaceres de l’Aneto i Barrancs, que penetra en un sistema de circul·lació subterrània, i arriba fins a la Vall d’Aran.
Cascada de Aigualluts. Per aquí baixen les aigües de la glacera de l’Aneto. Al fóns, a l’esquerra, la Tuca de Aiguallut (2710m.) i, a la dreta, l’Aneto.
Uelhs de Joeu – Pla dera Artiga de Lin.
Es tracta d’un curt recorregut circular de gran bellesa, a través d’una de les zones més visitades de la Val d’Aran: era Artiga de Lin. Al païs d’Aran, artiga, que prové del vasc, vol dir vall secundària, tributària de la principal.
Per arribar-hi en cotxe, des de Vielha prendrem direcció Bossòst fins arribar a Es Bòrdes (a 9 Km de Vielha). Una vegada aquí prendrem el desviament que hi ha a l’esquerra, una carretera asfaltada de muntanya, en direcció als Uelhs de Joeu, a mig camí del Pla dera Artiga de Lin per la mateixa pista.
El primer descobriment d’aquest itinerari és el magnífic saltant d’aigua dels Uelhs deth Joèu, on veiem el que semblaria ser el naixement del riu. En realitat, és l’aigua procedent de la glacera de l’Aneto, que arriba fins aquí després d’un llarg recorregut en el què ha atravessat subterràneament el circ de la Artiga de Lin L’única dificultat de l’excursió és la remuntada dels Uelhs deth Joeu per un sender amb un pendent pronunciat, encara que recompensat per la frescor de l’entorn.
Es travessa un bosc mixte d’avets i faigs fins arribar a una entrada de pedra que dóna accés al Pla dera Artiga de Lin (1500m), un majestuós circ on destaquen cims com el Tuc de la Forcanada, el Malh dera Artiga i el Tuc Pomèro, o el Tuc de Mulleres. Una vegada hem pogut passejar per l’esplanada, podem retornar al punt inicial per la pista asfaltada apta per a cotxes, encara que també podem refer el mateix camí per on hem vingut, a la inversa.
El circ de l’Artiga de Lin és el nostre punt final de la ruta, i, a la vegada, el punt de partida per als muntanyencs que vulguin continuar i fer la clàssica travessia a peu a la vall de Benasque pel Port de la Picada, d’unes 3 hores de durada, on podrem contemplar el massís de la Maladeta i l’Aneto.
Panorama des del Tuc de Mulleres: a la dreta, Maladeta-Aneto.
El misteriós naixement del riu Garona.
El Garona neix als estanys de Saboredo, al circ del mateix nom. Aquest circ el podem delimitar entre els vessants NE, N i NW dels pics Tuc Gran de Cendrosa, Tuc de Ratera, Tuc de Saboredo, Pic d' Amitges, Puig de Gerber i les Agulles de Saboredo (el primer, dins la Val D' Aran; el segon, fa de partió entre la Val d' Aran i el Pallars Sobirà; els restants son ja dins el Pallars Sobirà.)
Hi ha qui creu, erròneament, que el Garona neix en l' anomenat "Uelh deth Garona", al Plà de Beret, a ben poques passes d'on neix el riu Noguera Pallaresa...
Per confirmar l' error d' aquesta última teoria, només cal considerar el següent: el Garona de Ruda -el que neix a Saboredo- troba al Garona de Beret -molt més curt i estret i que neix al Plà de Beret- quan ha recorregut ja ben bé 10 Km. El Garona de Beret, en canvi, només té 3,5 Km. de recorregut fins a trobar el Garona de Ruda.
En quant al riu Valarties, neix a l'ombra del Montardo i del Bessiberri Nord, a l' estany de Mar.
(c) Copyright 2009 by manel-Project VII
Webdesign by manel.
Webmaster: manel@lapleta.org
.
