Skip to content

De La Cabanasse a Toèstot seguint el Tren Groc

Es tracta, potser, del tram de la sèrie de camins marcats "Randonnez avec le Train Jaune" més emblemàtic. Tenim, aquí, l'ocasió d'experimentar el veritable esperit de la "randonnée" pel Conflent. A més, tindrem una excel.lent panoràmica del Viaducte Séjourné, a banda d'altres sorpreses...

D' estació en estació"Randonnez avec le Train Jaune"

Punt de partida: estació del Tren Groc de La Cabanasse.
Horari aproximat: 6 H.
Mapa recomanat: IGN 2250 ET 1:25000 Bourg-Madame / Mont-Louis. i IGN 2249 ET 1:25000 Font-Romeu.

Descripció:

a) Estació de tren de La Cabanasse. Prenem l’ Avinguda Gisclard, direcció Est. Tenim la riera Jardó a la nostra dreta. Anem a buscar el desviament del GR-10 cap a la dreta, i el prenem. Cartell indicador. Creuem el Jardó per un pont. Una mica més endavant cal posar atenció i agafar el GR-10, que va cap a l’ esquerra. Poc després deixem el bosc i passem pel Pla dels Camps Grans. Boniques vistes del circ de Cambredaze, sobre tot a la primavera (camps verds amb flors en primer terme i la paret Nord del Cambredaze coberta de neu, al fons.). El camí marca, més endavant una lleugera baixada, creua un parell de torrentets i torna a pujar. En uns 20 minuts més arribem a la carretera de

b) 0 h 45’ : Planès (1535 m). Cal seguir la carretera cap a l’esquerra i anar a Planés de Dalt, seguint el tram comú del GR-10/36. Primer trobem una corba a l’esquerra. En la següent corba marcada a la dreta, abandonem el GR i prenem el carrer que segueix la direcció E – NE. Passem per Planés de Dalt i continuem pujant per la carretera, direcció Nord, fins que arribem a un petit collet on hi ha una

c) Antena repetidora. A partir d’ aquí, abandonem la pista, que continúa en direcció SE, per la nostra dreta i agafem el caminet que hi ha enfront nostre, marcat amb senyals grocs. Baixada suau.

d) Creuem la riera de Brullà (1450 mts.)

e) Al cap d’ un quart d’ hora entrem en un bosquet (cota 1480). Una mica més endavant, forta baixada. Graons de fusta. Trobem una primera marca de límit de bosc en un arbre i també una fita (cota 1410). Transcorreguts 10 minuts, arribem a un

f) Encreuament de camins (cota 1350). Cartells indicadors molt nous (Maig del 2000): “Rando avec le Train Jaune (PR-14)” Enllaç amb el circuit PR-14 (2) “St. Thomas-les-Bains”. Nosaltres continuem recte. Aviat sortim del bosc i comença una forta baixada en zigazaga. Des d’ aquí podem veure, a l’ altra banda de la vall el poble de Prats de Balaguer. Després d’ una forta baixada arribem en un quart d’ hora a

g) Banys de St. Tomàs (1100 m.). Establiment termal i pàrquing. Passem pes sota del passadís cobert que uneix les instal·lacions del balneari amb la piscina. El torrent que baixa de la vall de la Riberola el tenim a la nostra dreta. Direcció global 30º NE, en direcció al pàrquing. Uns 30 mts. més endavant, passem pel damunt del riu per un pont de pedra i girem sobtadament a la dreta, creuant la carretera i ens dirigim al terraplè de terreny sorrenc on hi ha uns graons fets amb travesses de fusta. Forta pujada i pal indicador: “Randonnez avec le Train Jaune: 0h 40’”. A l’ altre costat del riu, al vessant de la solana, podem distingir el camí per on hem vingut abans, que vé de Planès, baixant fent zigazagues cap als Banys de S. Tomàs.

h) Ara, el camí esdevé planer i passem enmig d’ un bosquet. A través de les clarianes d’ aquest podem veure, a l’ altra banda del riu Têt, la carretera general N 116.

i) Trobem un caminet que baixa a la nostra esquerra. És el que va cap al poblet de St. Thomas. Nosaltres hem de continuar recte. ( Si volem visitar el poble, caldrà afegir 1\2 hora entre baixar i tornar al mateix punt -i-). Poc després, entrem dins un bosc de pins alts

j) Encreuament de camins (Fig. 1) i poste indicador: Davant nostre, lleugerament a l’ esquerra, hi ha un caminet que baixa, que éFig. 1s per on hem de continuar si volem anar a Fontpedrosa (P.R.-14, Train Jaune; P.R.-2, Retour)
• El camí més ample, en front nostre, no l’ hem de seguit pas.
• El camí que puja lleugerament al darrere nostre, a la dreta, va cap a Prats de Balaguer.
• Continuem, doncs, pel caminet que baixa, a l’ esquerra del pal indicador. Forta baixada en zigazagues.

k) Creuem un torrentet. Final del pronunciat descens. Pocs metres més endavant creuem la ctra. secundària de Fontpedrosa a Prats de Balaguer i seguim baixant pel camí, que continúa a l’ altra costat de la carretera, per la dreta, a tocar d’ una barana feta d’ obra. Sortim del bosc. Veiem Fontpedrosa a prop, davant nostre mateix.
Sortim un altre cop a la carretera secundària i continuem per aquesta, travessant el Têt per un pont. Continuem per la carretera fins que

Fig. 2l) Arribem a l’ entrada de Fontpedrosa. Encreuament de carreteres i camins (veure fig. 2).
A partir d’ aquest punt cal posar atenció si volem continuar cap a Toès, ja que l’ inici del camí per anar-hi no és massa evident:
• Si volem anar a Toès, girem 180º des de la carretera que vé de Banys de St. Tomàs i seguim per un camí asfaltat, passant per un pontet que hi ha damunt del torrent. Just abans de l’ entrada a les instal·lacions de la central hidroelèctrica hi ha el caminet que s’ enfila cap a la dreta.
• Si volem seguit el PR-14 (Randonnez avec le Train Jaune) i el PR-2 (Retour), seguirem les marques grogues que hi ha a l’ esquerra de l’ entrada del poble.
• Si, des de Fontpedrosa, volem pujar cap a Prats de Balaguer, anirem fins a l’ anteriorment esmentat encreuament de camins que hi ha al punt j. (Veure fig. 1)

Fig. 3m) Ens dirigim cap al pontet que hi ha a tocar de l’ entrada a les instal·lacions de la central eléctrica. Just a la dreta mateix de la reixa de l’ entrada hi ha un corriol que puja per la roca i passa pel costat d’ un poste de corrent (veure fig. 3). Un parell de minuts després passem per sota d’ una conducció d’ aigua. El camí esdevé planer.

n) Lleugera entrada a la dreta per travessar un petit rierol per una passarel·la de fusta. Lleugera pujada. Uns mts. més endavant , el camí torna a ser planer i transcorre enmig d’ un bonic bosquet de caducifòlies i de ginesta (mes d’ Abril del 2000).

o) Ara, el camí fà baixada. Al final de la curta baixada hi trobem una tanca de fusta. Prenem el camí que hi ha immediatament a la dreta.. Anem per damunt del càmping de Fontpedrosa. Dos minuts després trobem un poste indicador a l’ esquerra d’ una tanca de fusta:

Anem paral·lels al riu Têt, que tenim a la nostra esquerra. Cinc minuts més endavant trobem un mur de ciment a la nostra dreta. Ara, gairebé som al mateix nivell del riu. Passem per un bonic bosc.

p) Creuem un rierol (ravin de Carbonères). Deu minuts després veiem, a l’ altre costat del riu, un bonic salt d’ aigua i, pocs minuts després, un altre, ara a la nostra dreta. Val la pena acostar- s’hi perquè només és a 30 mts. del camí. De retorn al camí, tornem a creuar un rierol que prové d’ aquest últim saltant d’ aigua. És l’ anomenat Torrent de la Sourde.

q) Cruïlla de camins i poste indicador ( < Fontpedrosa / Toès > ). Prenem el camí de la dr., que puja una mica. Trobem unes marques de color groc fluorescent, que indiquen el camí per anar a la presa d’ aigua. Forta pujada en Z. Deixem el riu i la ctra. per sota nostre.

Fig. 4r) Final de la pujada i cruïlla de camins ( punt clau). Trobem un camí horitzontal, que cal seguir cap a l’ esquerra. (Si anéssim cap a la dreta, aniriem a parar a la presa d’ aigua que hi ha a la fondalada) (Veure Fig. 4).

s) El camí ens marca una entrada a la dreta. Tenim el Pont Séjourné enfront nostre. Anem arran de paret. Un minut més endavant, entrem dins un curt túnel excavat a la muntanya. Petita pujada. Restes d’ una antiga construcció. El camí esdevé més costerut i en zigazaga. Alguns graons fets amb troncs.

t) Fí de la pujada. A baix, veiem la carretera i el Pont Séjourné. Més endavant, el camí fà una gran entrada a la dreta per anar a trobar el ravin de Ramonalls.

u) Cruïlla de camins. Prenem el que baixa a l’ esquerra i creuem el llit del torrent de Ramonalls, per sota d`una conducció d’ aigua. Sortim de la gran corba d’ aquesta última fondalada i, uns minuts després, passem pel costat d’ una antiga galeria.

v) Conducció d’ aigua i cruïlla. El camí que baixa ens portaria al pàrquing de Toès. Seguim recte. Pocs mts. més endavant passem pel costat d’ una cabana excavada a la roca, amb porta de fusta, però molt bruta per dins. Poc després trobem un túnel. El camí és ara excavat a la paret, en balconada. Veiem, al fons i tocant al riu, l’ entrada a les Gorges de Carançà.
Podem veure, sota nostre, el camí antic de les Gorges. Immediatament, trobem una cruïlla. Prenem el camí que baixa cap a l’ esquerra. (Si seguíssim recte, trobariem el camí de les gorges amb les seves passarel·les metàliques i ponts penjants i podriem continuar fins al refugi de Carançà).

w) Llit del riu Carançà i cruïlla amb el camí antic de les gorges (possibilitat de fer el circuit de pujada pel camí antic i baixada pel camí “nou”, per les passarel·les i ponts penjants).

x) Arribem a Thués-entre-Valls, a l’ entrada de les gorges. Seguim pel camí asfaltat. Tenim el pàrquing a l’ esquerra. Marques grogues. Girem a l’ esquerra i arribem a un berenador (Relais de la Carançà), que és una cabana de fusta amb bancs i taules. A l’ altra banda del Relais hi ha un pontet, que és per on hi passa el camí de retorn cap a Fontpedrosa. Seguint aquest camí anirem a trobar el punt (v) de la cruïlla abans esmentada.

Els senders del Tren Groc

Mitja dotzena d'itineraris de muntanya, d'estació a estació... perquè no?
L'excursionista pot viatjar lleuger i el petit tren Groc pot constituir, en aquest cas, un mitjà d'aproximació molt indicat.
Aquests itineraris del Tren Groc són unes excursions de curta durada, de cap de setmana, que poden ser recorreguts, la majoria d'ells, tant a la primavera com a la tardor.
A través del Conflent, i de la Cerdanya, les estacions del Tren Groc són una invitació a baixar del tren i a exercitar les cames.
Amb els Itineraris del Tren Groc us convido a seguir els meus passos. La SNCF ha donat via lliure...

el tren Groc, passant pel Viaduct Séjourné

El petit Tren Groc. Un viatge cromàtic.

Un trenet llampant recorre els Pirineus, camí del Conflent, travessant bona part de l' Alta Cerdanya. Pel seu color vistòs, destaca, alegre, al seu pas entre paisatfes imponents. De la mateixa manera que Barcelona té el Tramvia Blau, els Pirineus ténen el Tren Groc. El groc enlluernador del Canari -així l' anomenen ceretans i conflentins- no desllueix, però, la gamma cromàtica d' aquesta línia. Al cor de l' hivern, s' esblanqueix amb la neu que colga els cims del Carlit, el Cambredase o el Canigó sota els quals, seguint la Tet, circula el ferrocarril. I a l' estiu, el groc ferroviari contrasta amb el verd dels boscatges i els prats cerdans. Hi ha, encara, més colors: el negre dels teulats de pissarra; el blau metàlic de l' estany de la Bullosa; el gris granit de l' altíssim viaducte Séjourné; el rosa del marbre de les muntanyes mi dels edificis antics del Conflent.
Al cap de gairebé cent anys d' història, per groc que sigui, aquest trenet n'ha passat de tots colors. I no parlem només dels intents de tancar-lo. Parlem també de la seva construcció. Avui, el valor del Tren Groc és tan estimat que fins i tot se'l vol declarar Patrimoni de la Humanitat. La línia ferroviària més alta de tot Europa. El recorregut total, de la Tor de Querol a Vilafranca de Conflent, és de 63 Km. i costa 15,10 € (Desembre 2004).

Més info: www.cr-languedocroussillon.fr i a www.ter-sncf.com/languedoc

el Tren Groc

Notes tècniques.

A les proeses dels constructors de la via, cal afegir els èxits dels homes del subministrament hidroelèctric. La presa de Les Bulloses, acabada l'any 1910, constitueix la peça clau del complex hidràulic de la vall del Têt. Situada a 2000 mts. d'altitud, la seva capacitat s'aproxima als 18 milions de mts. cúbics, per una superficie d'aigua de més de 160 Ha.
Un cop acabada la construcció de Les Bulloses va ser necessari canalitzar l'aigua per unes conduccions pràcticament subterrànees fins a la proximitat del poble de Sauto, on una conducció forçada fà un salt de 423 mts. d'alçada fins a la central de La Cassagne. El complex fou completat amb la construcció de les centrals del Pla dels Avellans i de Fontpedrosa, sempre alimentades per les aigües de Les Bulloses, i de la central de Thuès, que utilitza l'aigua del Carançà. Aquestes centrals alimenten la línia del Tren Groc amb una tensió de 850 volts. La producció anual és d'uns 160 milions de kWh.
El material rodant, que figura entre les curiositats del parc de la SNCF, ha estat concebut per salvar les dificultats específiques d'un traçat, el pendent del qual arriba fins als 60 mm. per mètre i inclou nombroses corbes, algunes de les quals amb només 80 mts. de radi.
Els automotors disposen d'una potència de 300 CV, subministrats per 4 motors, distribuïda per la totalitat dels eixos de què es composa el tren, de forma que aquest disposa de tracció integral -una mena de "4 x 4" en forma de tren- i s'evita l'utilització del sistema de cremallera en els trams amb més pendent. Els automotors estàn dotats d'un triple sistema de frè.
També es pot trobar, en la composició del tren, un vagó remolcat descobert, utilitzat l'estiu.
La velocitat està limitada a 60 km/h. La línia està en servei tot l'any, amb varis viatges d'anada i tornada diaris, als quals s'afegeixen trens suplementaris de reforç en periode estiuenc, quan l'afluència de passatgers és més elevada.

el Tren Groc

El Tren Groc es modernitza.

L' estiu de 2004 ha entrat en servei els dos nous automotors (idèntics als del cremallera de Núria, però sense la tracció a cremallera) que reforçaran el material rodant de la línia Vilafranca - Bourg-Madame. Fabricats a Zurich per la societat Städler, aquest nous automotors, climatitzats i panoràmics, representen una inversió, per part de la regió Languedoc Roussillon, de 9 milions d' euros.
Igualment, vuit estacions de la línia seran objecte d' una renovació al llarg de l' any 2004, dins el marc del programa de renovació de totes les estacions...

el tren Groc es modernitza

El pont Gisclard.

Construït entre els anys 1905 i 1908, va constituir, a la seva època, una veritable revolució tècnica. Es composa d'una travessa central de 156 mts. i de dues semi-travesses de 39 mts. als extrems. El plà, en pendent continu del 6% sobrevola la vall del Têt a 80 mts. d' alçada.
Les columnes, de 32 mts. d' alçada, suporten uns pilons de 30 mts. d' alt.
Els cables de retenció penetren dins d' unes cambres d' ancoratge excavades dins la muntanya i accesibles mitjançant unes galeries.
Aquest pont, el primer de la seva espècie, permet suportar sense deformació alguna les més pesades càrregues i va resoldre el problema estudiat en và després de molt de temps, en la utilització de ponts sospesos per a ferrocarrils.
La construcció d' aquesta obra mestra d'enginyeria, l'elegància i la lleugeresa de la qual en fan l'admiració dels visitants, va ser portada a terme pel constructor Arnodin, que havia realitzat jà la major part de grans obres metàliques de l'època, particularment, els ponts transbordadors de Nantes, Marsella i Rouen.
Cal destacar que l'inventor i realitzador d' aquest pont, el matemàtic i enginyer Albert Gisclard, natural de Nîmes, va trobar una mort tràgica el 31 d' octubre de 1909, el mateix dia de les proves oficials d'aquest pont: el tren d'assaig en que anava l'enginyer, al no estar dotat encara del sistema de frè elèctric previst en l'explotació normal, va derrapar i es va estavellar 450 mts. més avall contra les roques...

el pont Gisclard

EL TREN GROC TÉ LA SEVA CANÇÓ!

- I -

Com una eruga engalanada d'or,
com una veta dibuixant el camí,
de ferro i pedra, orgull de tanta gent,
Catacric ! Catacroc ! Catacric ! Catacroc ! El tren groc !

A Vilafranca arrenca amb molta traça,
obrint la vall estreta a prop d’Oleta.
A Fontpedrosa posa una estoneta,
i sense esperar massa : La Cabanassa.

- II -

Repte d’uns homes obstinats i valents,
via aferrada al passat i al present,
del patrimoni de Cerdanya i Conflent,

Catacric ! Catacroc ! Catacric ! Catacroc ! El tren groc !
Bolquera és la cimera, la blanquinosa.

Al coll Rigat la veta fa la rateta,
amb els teulats de llosa de Sallagosa,
ben a prop de la meta d’Hix La Guingueta.