El circ de Concròsun circuit espectacular prop d'ulldeter amb el grup d'en Joan Vila, de camprodon. 1 de Maig de 2011.
Cada Primavera, aquest petit circ glacial, rarament visitat pels excursionistes per l'absència de camins que hi duen, es transforma, degut al desgel, en un petit estany de desglaç, que només es manté per un curt periode de temps. Llavors, regala els ulls del muntanyenc amb un espectacle visual incomparable: el de les feréstegues carenes nevades que envolten el circ enmirallant-se en les aigues del petit llac...
Al reialme de les marmotes i les perdius blanques.
Cada any, a mitjans de maig, el grupet d’en Joan Vila, de Camprodon, organitza una excursió al circ de Concròs. Em diu en Joan que és una de les sortides fixes de cada inici de temporada d’estiu, i que ja s’ha convertit en tota una clàssica de primavera: “Des de fa molts anys hi anem durant el desglaç de la neu per filmar el petit llac fonedís que s’hi fa: el mirall de les aigües del llac amb la imatge del circ és un espectacle visual. Ja en fa uns quants que no ensopeguem el moment oportú. O bé és massa tard i el llac s’ha fós, o bé és massa aviat i encara està cobert de glaç. Enguany ha estat el primer cas, doncs l’aigua de desgel ja s’havia filtrat en la seva totalitat,”
APROXIMACIÓ
Deixarem un cotxe a la pista que va de Setcases a Espinavell, al punt on conflueix amb el camí de baixada. És un revolt on hi conflueixen tres torrents: el de la Llosa, el de Concròs i el de la Baga de Ventaiolà. Aquí hi tenim un petit espai per deixar un dels vehicles, que retrobarem a la baixada. Reconeixerem el torrent de la Llosa pel pal d’un rètol indicador (avui desaparegut) que hi ha al seu costat i per ser el torrent que hi ha més a l’esquerra si ens encarem cap el nord. El torrent central és el de Concròs i el de la dreta, el de la Baga de Ventaiolà. Amb l’altra cotxe, pujarem fins a l’estació de Vallter, punt d’inici de la travessia.
Descripció del circuit
Punt de partida: estació de Vallter.
Horari aproximat: 5 H.
Mapa recomanat: Vallter - Núria, Ed. Alpina. Esc. 1:40.000
Deixem l'altre cotxe al final de l’estació de Vallter, i agafem el camí que porta a la portella de Morens. L’esmentat camí, en el seu inici, és comú amb el de la portella de Mantet.
Mentre pugem, una noia jove, d’aspecte ben “curtit” i muntanyenc, molt bonica, acompanyada tan sols pel seu gosset d’atura, ens sobrepassa. Aviat la perdem de vista, quan la veiem arribar al coll de Morens… Lluny nostre, divisem varis grupets d’isards que, segurament degut a la presència del gosset que va amb la noia, desapareixen de la nostra vista.
Quan arribem a la carena, la vista que se’ns ofereix és majestuosa. A les nostres espatlles, els dos Gra de Fajol, el Gran i el Petit, el coll de la Marrana i el Bastiments, que encara vesteixen un bon mantell nival, sobre tot el coll i el Bastiments. A la nostra esquerra, cap al NW, divisem el massís de Madres. Més cap a la dreta, girant la vista cap a l’Est, el massís del Canigó, impressionant.
Travessem l’ampli Pla de Camp Magre, totalment cobert per una capa de neu, no massa gruixuda, peró prou dura com per permetre’ns progressar a una velocitat mitjana de 5 Km/h amb total comoditat. El Pla de Camp Magre és un magnífic altiplà que es troba a una altitud de 2.380 m. Amb una longitud de 4 km, s’estén des de la Portella de Mentet fins la Portella de Rojà. Mentre travessem el pla, trobem unes petjades de llop, inconfusibles damunt la neu. Deixem els Pics de Coma Armada i el de la Llosa a la nostra dreta mentre veiem els grans ramats d’isards pasturant vora els pics. En comptem un de 35 i un altre de 50. El camí és planer amb la qual cosa el pas es fa ràpid. El camí gira a la vertical del Pic de Roques Blanques direcció la Portella de Concrós. Ara el terra és ple de lloses de granit. “Aquí mateix l’any passat se’ns van aixecar dues perdius blanques amb el plomatge mixt. Vam poder fotografiar-ne una i aquest any hem sabut que estaven fent la parada nupcial,” ens explica en Joan.
La vista des de dalt la Portella de Concrós (2.387 m.) és de les bones. A l’esquerra el Pic de Roca Colom. Als peus, el circ de Concrós i al fons el poble de Setcases. Corominas, el lingüista que va estudiar la toponímia, diu que el nom de Roca Colom ve d’un lloc on hi havia coloms. Ell no sabia que el que hi havia de fet era un grup de perdius blanques. Les perdius van definir la toponímia de la muntanya, cosa que ensenya des de quan n’hi ha: des de sempre!
Un cop som a la part superior del circ de Concrós, cal deliberar per on efectuem el descens al fóns del circ. En Joan no veu clar que poguem baixar per la canal clàssica, que es presenta amb una cornissa de neu que podria representar un perill. Després d’un reconeixement visual, en Joan decideix que farem el descens a través d’una llomada amb fort pendent i bastant coberta de pedretes i sorra. La zona de recepció no presenta perill objectiu i sembla una ruta de descens bastant segura.
Desseguida arribem al fóns del circ de Concrós que, malauradament, avui ja no ens regala amb la presència del seu estany de desgel. No obstant, la bellesa d’aquest feréstec indret és igualment magnífica, encara que sigui sense el llac… Aquí es forma, a la primavera, un petit estany, fruit del desglaç, però que ara no és més que roques i petites clapes de neu. Des d’aquest punt podem contemplar totalment el circ de Concròs que ocupa més de 180 graus d’angle de visió. Si ens encarem al nord veurem a la nostra esquerra el Puig de la Llosa i molt a prop d’ell localitzarem el que potser sigui la zona d’ascensió mes senzilla si no hi ha neu. Al davant tenim les Roques Blanques i la Portella de Callau i a la dreta la Roca Colom.
Just a sota, en un relleix, neix la font del torrent de Concrós. La font del Concrós és un brollador situat al punt d’intersecció del que, probablement, siguin dues de les lleres dels rierols generats durant la primavera pel desglaç. Seguim camí avall al costat del torrent. Hi ha moments que el camí és difícil d’endevinar, evita deixar el torrent, i a voltes es complica amb grans rocs. Finalment s’arriba al bosc de la Cambra Fosca i al Pla de Concrós. L’espectacle d’aquest indret sempre colpeix: el bosc de pi negre alterna amb clarianes. Al sotabosc nerets i nabius. A la tardor, bolets. És el territori del gall fer, difícil de veure. Continuem baixant al costat del torrent, travessant la pista forestal i anant a trobar el torrent de Carboners. Aquí fem les aturades de rigor al roc d’en Toni, a la gorga que hi ha més avall, al pont que creua el torrent i al Cossi d’en Batlló. El mateix torrent ens condueix a la carretera, punt final de l’excursió on hi tenim un cotxe per anar a buscar el que hem deixat Vallter. Ja de retorn a Setcases, fem unes cervesses a can Tiranda, còmodament asseguts als sofàs de la saleta del bar, mentre fem temps per anar a dinar. Cal tenir en compte que encara no és la una del migdia. Això demostra el bon ritme que hem portat durant tota la travessia, que ha estat realment una obra mestra d’organització i d’eficiència per part d’en Joan Vila i del seu grupet de veterans de Camprodon. Certament, aquí s’ha demostrat, una vegada més, que l’experiència és un grau…
Per saber-ne més de la meva sortida al circ de Concrós, vegeu la meva pàgina del diari d'abord (requereix password).