EL MEU BLOG

"Una gran ascensió passa per varis estadis successius. El primer és el de la preparació, el segon, el de l'execució, el tercer, el del record."

André Roch. Images d'escalades

La meva primera “excursió” es remunta a la tendra edat de 6 mesos, l’ estiu del 1960, quan els meus pares em van portar per primera vegada a Núria per passar-hi les vacances. Des de llavors, moltes de les meves experiències vitals han transcorregut a muntanya, perquè aquesta ha constituït una de les meves principals aficions, per no dir la més important. Al llarg de la meva infància, primer, i de la meva joventut després, he tingut la sort de poder trescar per les altures alpines de molt llocs diferents. Per això, moltes són les vivències que, al llarg de tots aquest anys, hi he pogut experimentar. En moltes de les meves excursions, al final de la jornada, sovint dedicava -i dedico encara- un temps per recordar i escriure en un bloc de notes les emocions i els sentiments que passen pel cap d'un llop solitari...

Aquí, docs, em permeto la llibertat de compartir amb vosaltres algunes de les meves més agradables vivències que he experimentat al llarg de gairebé 40 anys de la meva vida...

LES MEVES "HISTÒRIES"

"Les cames són les ales del cor i són, també, el calendari del cor. I amb dues cames, una rera l'altra, un home és capaç de trescar el món de banda a banda, de menjar-se el món amb els peus...
El viatger és un home que té memòria; pel camí va apuntant en un quadern les incidències del viatge: ací s' hi menja bé; aquesta noia deu tenir la carn pitjada i aromàtica (tant de bò trobi un marit que sàpiga gaudir-la); riu amunt salta la truita; d' aqueixa muntanya que cau a la banda de llevant en diuen Pic Negre; aquella dona bòrnia i bigotuda bé podia haver restat a casa seva, etc.
La vida no és llarga: qui més dura no arriba a cent anys. La vida és un regal que Déu ha fet a l' home; fou inventada per viure i deixar viure, per caminar, per estimar, per menjar el pà honest, per beure l' aigua de la font, per veure món, per banyar-se en el gorg del riu que cau de la muntanya i eixugar-se després al sol, damunt l' herba. El viatger pensa que la vida a contrapèl, la vida de les ciutats, és trista i ensopida, un fermall que ha posat el dimoni per tal de governar millor les ànimes presoneres"

Camilo José Cela. Viatge al Pirineu de Lleida.

(c) Copyright 2009 by manel-Project VII
Webdesign by manel.
Webmaster: manel@lapleta.org

.