Breu història d' Andorra

Segons la llegenda, Andorra fou fundada per l' emperador Carlemany, en agraïment als habitants de les valls per haver guiat i donat suport als seus exèrcits en la lluita contra els musulmans. El cert és que, en l' acta de consagració de la catedral de la Seu d' Urgell, de l' any 839, s' enumeren les parròquies d' Andorra, assenyalant que pertanyen al territori del Comte d' Urgell. A partir del S. XI, els comtes d' Urgell van cedint gradualment els seus drets a l' església d' Urgell fins que, l' any 1133 el comte Ermengol IV fà entrega al bisbe d' Urgell totes les seves possesions de les Valls d' Andorra. A causa de certs conflictes armats entre Senyors de les valls contra l' església d' Urgell, el bisbe es posa sota la protecció de la familia Caboet. L' any 1159 es firma un tractat entre amdues parts on es reconeix la soberania del Bisbe d' Urgell sobre Andorra i la donació de les valls d' Andorra, en feu, a la casa Caboet. Després, una descendent dels Caboet, Ermessenda de Castellbó (relacionada, a la seva vegada amb el catarisme), es casa amb el comte Roger Bernat de Foix i li transmet el feu de les valls d' Andorra. Això va ocasionar diversos conflictes entre el Comte de Foix i el bisbe de la Seu, fins que, el 8 de setembre de 1278 es firmà el "Pareatge", primer document constitucional d' Andorra. Deu anys més tard es firma un nou "Pareatge" que aclara certs punts del primer. Aquest Pareatges van resoldre definitivament les diferències entre els dos Senyors i, el que en aquests documents s' estipula, romàn vigent encara en l' actualitat. A partir del S. XVI, els drets del Comte de Foix passen a la Corona de França. El rei Lluís XIII confirma la incorporació a la corona francesa dels drets de les cases de Caboet, Castellbó, Foix i Bearn. D' aquesta forma, els drets i la soberania d' Andorra son compartits a títol personal pel Bisbe d' Urgell i i el Rei de França, aquest últim, en tant que successor dels Comtes de Foix. El 27 de Març de 1806, a petició dels Andorrans, Napoleon va establir per decret imperial, de modus definitiu, l' estat de Coprincipat. El 15 de Gener de 1981, els Coprínceps van atorgar la creació del Govern d' Andorra, a petició dels andorrans. Aquest govern és presidit perl Cap de Govern i inclou 6 consellers (ministres).

Una mirada superficial a Andorra ens pot fer pensar en un carrer de botigues i unes quantes pistes d' esquí. La realitat és ben diferent..

La història d' aquest petit coprincipat nascut d'un pariatge al S. XIII que el posà sota el poder paritari del bisbe d' Urgell i els comtes de Foix. Al llarg dels segles, la casa de Foix va integrar-se a la corona francesa i, desapareguda la monarquía, els drets sobre Andorra van passar al president del' Estat francès. Andorra la van començar a descobrir el segle XIX botànics, aventurers, novel.listes, muntanyencs, historiadors i incomptables viatgers anglesos, francesos, alemanys, nord-americans i, fins i tot, russos i suecs. Per a alguns vells catalans, Andorra fou durant el franquisme un reducte del català. Per als de la posgerra civil espanyola, un refugi d' exiliats. Per als habitants més pròxims, un país de contrabàn.

Per a alguns, un residu feudal. Ara, Andorra és un estat democràtic i social amb una bicefàlia, residu feudal, de coprínceps: el bisbe d' Urgell i el president de la República Francesa.Va ingressar a l' ONU l' any 1993 amb un discurs en català, la seva llengüa oficial. La seva font d' ingressos principal és el turisme. Ara, els visitants començen a veure alguna cosa més que un carrer plè de botigues; han vist les seves valls plenes d' esglesioles romàniques amb un patrimoni artístic considerable. Han vist el seu paisatge canviant, les muntanyes florides a la primavera amb una disbauxa de fonts, rius i torrents que vé del desglaç; i pics agrests, llacs on s' emmirallen els estels i una borratxera de verds a l' estiu, totes les tonalitats d' ocres, daurats i roigs entre els pins i els avets a la tardor, tous de neu immaculada sota un cel intensament blau al 'hivern... Testimoni del passat, podreu visitar les cases senyorials i de la pagesia, la Casa de la Vall, seu del Parlament, o retrobar mines de ferro, les fargues, els molins i les serradores, o visitars els moderns museus postal i de l' automòbil, i l' arquitectura agosarada de Meritxell, i també us sorprendrà el museu de minitures i d' icones ucraïneses a Ordino. Encara es pot descobrir,Andorra.

"El visitant ha vist les muntanyes florides a la primavera, els pics agrestos, i els llacs on s' emmirallen els estels".

Parròquies en comptes de comarques.

Tradicionalment, el principat dels Pirineus s' ha dividit en les parròquies, els diferents nuclis territorials de poder polítici econòmic. Andorra és terra de drets antics i disputes territorials,no nomès entre parròquies, sinó també amb els veïns francesos. Com a exemple, podem citar el litigi de què és objecte l' obaga del Pas de la Casa entre la comuna francesa de Porta i la parròquia d' Encamp, que ha donat lloc a episodis pintorescos. A finals dels vuitanta, la mairie de Porta al complet es và trasladar a l' Estany de les Abelletes, on neix el riu Arièja i que és migpartit per la ratlla fronterera. Amb un pic a lamà, des del costat francès, la mairie va fer l' acció simbòlica de començar a destruir les instal.lacions que capten l' aigua per al Pas de la Casa, jà que, al seu criteri, envaïen la demarcació de Porta. A l' altre costat del petit llac, el seo col.lega, el cònsol d' Encamp, desplaçat al lloc precipitadament i acompanyat per dos policies andorrans, va donar l' ordre als agents de disparar a l' aire. Les cròniques conten que, finalment, la mairie de Porta no va portar a terme l' acció. L' any 1993, a Andorra va entrar en vigor una constitució moderna que aportava dues grans novetats respecte al vell règim tradicional: proclamava la sobirania del poble i consagrava la divisió de poders. Amb aquest règim constitucional, el país del Pirineu era reconegut internacionalment com a Estat i s' afermava com a país democràtic. Però la constitució no es va fer sense pactes i compensacons. Una d' aquestes bandes té a veure amb l' estructuració tradicional d' un país on les parròquies tenen un pès fonamental en el repartiment del poder. Aquesta característica dóna com a resultat, per exemple, que el vot d' un ciutadà de les parròquies altes (Canillo i Ordino) valgui tres vegades el que val el d' un ciutadà de les parròquies més poblades (Andorra la Vella i Escaldes) i més del doble del que val el de les altres parròquies. Una nota curiosa pel que fa al mètode del govern andorrà per fomentar la participació en les eleccions consisteix en que, en lloc de multar qui no vota, com es fà per exemple a Bèlgica, es dona un premi a qui va a les urnes. La parròquia de Canillo, per exemple, obsequia amb una moneda d' 1 pesseta a tothom qui exerceix el dret a votar. I la d' Ordino encara és més esplèndida, ja que dóna a cada votant un val de 150 pessetes, que podrà fer servir com a diner de curs legal a qualsevol comerç! Algú ha parlat d' Andorra com a "federació de parròquies". I es que les parròquies han estat i són com una mena de petits estat dins l' Estat, amb un poder polític, unes competéncies i uns mitjans econòmics molt superiors als dels ajuntaments de Catalunya que coneixem. La història institucional d' Andorra és la història de l' exercici del poder per part de les grans famílies de les diverses parròquies. Les famílies que s' han enriquit del negoci del tabac, per exemple, han exercit una gran influència sobre qüestions polítiques. Aquest fet ha configurat la pervivència del poder parroquial, que és el més antic dels poders interns de les valls andorranes. La parròquia ha estat, tradicionalment, el nucli del poder polític i econòmic andorrà, tal com també ho havia estat en altres valls de l' alt Pirineu, com l' Aran o Comenge. Fins al 1866, els dos cònsol per cada parròquia només podien ser elegits entre els "majors contribuents" o "caps grossos", és a dir, els hereus de les famílies que pagaven més impostos. Si bé, a partir de 1866, les relacions de poder centrades en la prioritat dels caps grossos jà són història, alguna cosa ha quedat fins avui mateix: les grans famílies de tradició ramadera i tabaquera perviuen amb un pès específic inqüestionable en la política i l' economia de l' Andorra moderna.. En la majoria de parròquies, els cognoms, àlies o noms de casa que abunden en els consell del comú del S. XIX coincideixen, en gran part, amb els d' avui mateix. Aparentment, hi ha dues Andorres: la de les parròquies altes, de territori més extens -Canillo, Ordino i La Massana- i la que conformen la resta de les parròquies: Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, que formen la "ciutat central andorrana" i Encamp i Sant Julià de Lòria, ciutats-dormitori satel.litzades per la ciutat.

HO SABIES?

La riquesa de les Parròquies d' Andorra...

El pressupost del Comú d' Ordino, amb 2.000 habitants, ha estat enguany (1999) de 1.000 milions de pessetes, mentre que el de la ciutat de Balaguer, amb 12.000 habitants, ha estat de 650 milions. Això revela, no una riquesa intrínseca de les parròquies andorranes, sinò uns nivells de competències molt superiors als de les entitats locals dels països veïns, que comporten uns elevats costos en inversions, en bona part sufragats per unes copioses transferències provinents de l'administració general de l' Estat, en virtut dels pactes constitucionals.

La bicoca dels emprius.

Una de les riqueses de les parròquies altes d' Andorra i que explica la puixança de les famílies ramaderes quan aquesta era l' activitat principal i més rendible de les valls andorranes, eren els drets d'empriu, adquirits sobre terrenys per a péixer el bestiar, situats al vessant atlàntic, en territori francès. Canillo i Ordino, a més de ser, de molt, les parròquies amb més extensió territorial, tenien drets d'empriu sobre un territori tres vegades superior al de l'extensió de les respectives parròquies. Encamp, per la seva banda, poseeix com a territori propi l' única part d' Andorra situada al vessant atlàntic: la vall del Pas de la Casa, amb l' estany Negre o de les Abelletes, on neix el riu Arieja, i una gran falca que s' endinsa en territori francès, la Solana del Pas. En contrast, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, mancades d' emprius, havien de llogar camps de pastura a les terres baixes de la conca del Segre, cosa que afeblia la capacitat econòmica dels seus ramaders...

Concòrdia, o més aviat discòrdia.

La importància de disposar de bones terres de pasturatge ha portat també, històricament, a enfrontaments entre parròquies. El més important va tenir lloc al S. XVII i s' ha mantingut fins els nostres dies. Si consulteu el mapa polític d' Andorra, veureu que, entre els territoris de Canillo i Encamp, es dibuixa una porció territorial, anomenada Terreny de Concòrdia, circumscrita pel riu Valira d' Orient, el Grau Roig, els contraforts del Pic Cubil i la solana del Forn de Canillo. Les disputes que fà 300 anys van enfrontar aquestes dues parròquies per la possessi´ó d' aquestes terres van apaivagar-se amb un acord que declarava el terreny ondivís, i a tal fi es va senyalar amb un conjnt de creus de terme. Els últims anys, el conflice de Concòrdia s' ha revifat, jà que bona part del terreny és també un lloc idoni per a la pràctica de l' esquí i imprescindible per a una ampliació racional de les pistes de Soldeu - El Tarter, pertanyents a Canillo, i de Pas de la Casa - Grau Roig, pertanyents a Encamp. Després d' uns anys de tibantor entre els comuns, que han comportat episodis com l' aparició, fà tres anys, d'una creu desconeguda que modificava els limits tradicionals dels terrenys en litigi, molt recentment s' ha asssolit un acord històric de repartiment que molt probablement en permetrà l' explotació conjunta.

El pas dels fugitius

És conegut l' episodi de les cadenes de salvament de refugiats de la II Guerra Mundial: andorrans de soca-rel van ajudar a organitzar xarxes d' evasió d' aviadors aliats caiguts a França i de membres de la resistència que s' escapolien,entre el torb i la Gestapo, a través de les crestes andorranes. Homes que van travessar les muntanyes tantes vegades que en van perdre el compte, conduint els refuiats cap a la llibertat, o cap a la mort... Encara s' expliquen històries d' homes que van sucumbir després d' haver intentat el pas tot sols, desorientats per la borrufa i gelats pel fred a les muntanyes de Setúria o del Pas de l Casa.

Morir-se amb totes les de la llei

Els andorrans que sofrien morts sospitoses, no esdevenien legalment difunts fins que no passaven per un tràmit similar al que encara avui s' han de sotmetre els successors de Sant Pere, al Vaticà. El tràmit consitia a preguntar al suposat cadàver. "Mort, qui t'ha mort? La justícia t' ho demanda", acompanyant el requeriment amb un copet de martell al crani de l'infortunat. Si després de fer-ho tres cops l'interfecte no havia badat boca, l' oficiant concloïa: "Aquest mort, és ben mort". i a partir d' aquell moment ja podia procedir-se amb l' enterrament. Cal agrair l' ajut de l' Arxiu Històric Nacional d' Andorra, que ens ha precisat la formulació exacta d' aquest antic costum (o no tan antic, perquè hem sabut d' un aixecament de cadàver fet així l' any 1987).

Episodis nacionals

La història andorrana, d' ençà els pariatges signats pel bisbe d' Urgell i el comte de Foix (S. XIII) fins a la constitució del 1993, no ha viscut massa sotracs. L' alteració més sonada la va protagonitzar Boris I, un rus que va ser rei d' Andorra durant uns dies l' any 1933... En una altra ocasió, mentre Franco era de visita oficial a Andorra, en ser-li presentat el Govern, el general va mostrar-se sorprès que comptés amb un responsable de Marina. La resposta del conseller en cap va ser: "Que potser no té vostè un ministre de Justicia?" Us recomanem, per ampliar aquests i altres episodis, visitar la fantàstica biblioteca barcelonina de l' Institut d' Estudis Andorrans (Gran Via, 585).

Els càtars a Andorra.

Andorra va estar lligada al catarisme a través de la casa comtal de Foix, obertament partidària dels Bons Homes. I és que les disputes entre Roger I, fill de Roger Bernat de Foix, i el bisbe de la Seu d' Urgell van conduir als famosos Pariatges dels anys 1278 i 1288, acords en els quals els comtes de Foix i el bisbe es repartien el poder sobre Andorra.

Les cases pairals a Andorra

Antigament, els senyors vivien en cases pairals que aprofitaven tots aquells materials que tenien a mà: els murs eren fets de pedres unides amb fang; la fusta dels boscos comunals s' utilitzava per a portes, finestres, entarimats, escales...Fins i tot l' armadura de la teulada, que havia de suportar el pes de leslloses de pissarra i de la neu, també era de fusta. Si voleu veure com era alguna de les cases pairals podeu visitar la d' Areny-Plandolit, a Ordino, on també hi podreu veure alguns dels objectes que es feien servir quotidianament.

Els pagesos, per la seva banda, s' adaptaven a l' entorn disposant els masos de manera que quedessin protegits del fred: la planta baixa estava destinada a una part del bestiar i altres usos casolans, com el celler, mentre que al primer pis s'hi concentraven les estances familiars. La vida es desenvolupava bàsicament al soler, la sala d' estar que alhota era la cuina i el menjador, amb una llar de foc que espetegava tot el dia. En poblacions més importants com Andorra la Vella la planta baixa era utilitzada com comerç o taller d' artesania.

Hi havia, també, altres tipus de construccions més senzilles: les bordes o cortals, que eren habitats per pagesos i ramaders des de ben entrada la primavera fins a mitja tardor. Eren com una mena de "camp base" per als habitants de les muntanyes durant les seves activitats a l' estiu.

ITINERARIS CULTURALS

Encamp. Església de S. Romà de les Bons

És del 1163 i té un campanar d' espadanya (es composa d' una sola paret amb una o més obertures on se suspèn la campana). A l' interior hi ha la reproducció de unes pintures romàniques que es conserven al MNAC, de Barcelona. També es poden veure, a la nau, unes pintures murals de tradició gòtica i un retaule dedicat a S. Romà d' Antioquia.

Encamp. Museu Casa Cristo (per veure com vivia una família humil).

Representa la recreació d' una casa tradicional andorrana tal com podia veure's en segles passats. A la planta baixa s' hi troben els espais dedicats a l' entrada i al magatzem d' eines del camp i els cellers. El primer pis és ocupat per la sala on es desenvolupava la major part de la vida domèstica en temps passats, amb els seus elements tradicionals: llar de foc, aigüera de pedra, escudeller... La resta de la planta és ocupada per dues habitacions. A la planta superior hi ha una altra habitació, així com una gran sala on hi ha utensilis relacionats amb l' economia tradicional: caixes de núvia, caixa de blat, escopetes, estris de pesca... Finalment, a la darrera planta, sota el llosat, les golfes, que es feien servir com a traster.

Població: Encamp
Adreça: Carrer dels Cavallers, 4
Teléfon: +(376) 83 35 51
Fax: +(376) 83 11 35
E-mail: casacristo@encamp.ad
Web: www.encamp.ad

Horaris: La casa és tancada tots els diumenges i els dilluns.
Setembre-juny. De dimarts a divendres : De 15.00 h a 18.30 h
Juliol-agost. De dimarts a dissabte: De 09.00 h a 13.00 h i de 15.00 h a 19.00 h
Dissabte: De 9.00 h a 13.00 h i de 15.00 h a 19.00 h
A l’estiu també hi ha visites nocturnes:
Juliol i agost cada dimecres a les 22.00 h

Preus Entrada: Tarifa adult: 2,50 €/persona
Tarja Magna i Carnet jove: 1,25 €/persona

Ordino. Museu Casa Areny Plandolit. (per veure com vivia una família rica i poderosa).

Es tracta d' una casa senyorial que data del 1613. Aquest edifici fou adquirit l' any 1972 pel Consell General, que el restaurà i el convertí en museu. Al seu interior podem contemplar gran varietat d' objectes i mobles d' estils diferents.La decoració interior ens trasllada a les èpoques d' esplendor de la família Areny-Plandolit (recomano la lectura de la novel.la "Últim estiu a Ordino"). L' esmentada família controlava part de les indústries metal.lúrgiques que es van desenvolupar a Andorra entre els S. XVI i XIX. Un personatge destacat d' aquesta família és Don Guillem d' Areny i Plandolit, baró de Senaller i Gramanet, que fou un dels propulsors de la Nova Reforma Política del 1866. Com a espais importants que cal visitar, tenim la biblioteca, la sala noble i la cuina. També és interessant la façana principal, amb una balconada del 1849, realitzada a la mateixa farga d' Areny, propietat de la família. Als antics jardins de la casa es va realitzar, a principis del S. XX, una gran construcció que havia de ser destinada com a hotel, però finalment es destinà com a seu del Museu de Ciències Naturals, que fou el primer museu d' Andorra. Cap als anys 50, aquest edifici es reconvertí en Auditori Nacional d' Andorra.

Parròquia: Ordino
Codi Postal: AD300
Teléfon: +(376) 83 69 08
Fax: +(376) 83 96 60
E-mail: casa.areny-plandolit@andorra.ad
Web: www.casa.areny-plandolit.ad

Horaris:
La casa és tancada tots els dilluns i les tardes dels diumenges.

De dimarts a dissabte de 09.30 h a 13.30 h i de 15.00 a 18.30
Diumenge i festius de 10.00 h a 14.00 h

La visita del museu és guiada. Es recomana fer una reserva prèvia. També hi ha tallers escolars i botiga.

Preus Entrada: 2,40 €/persona (adults) - 1,20 €/persona (jubilats, estudiants i grups) - gratuït per als infants i per als posseïdors del carnet ICOM. Entrada gratuïta el primer diumenge de cada mes.
Observacions: Visites nocturnes els dies 11 i 12 de juliol i el 8 d'agost de les 20h a les 24h - Entrada gratuïta.

Ordino. Museu Postal.

La idea de crear un museu de temàtica filatèlica es remunta a l'any 1982, quan el Govern d'Andorra va organitzar una exposició sobre la història del correu a Andorra. D'aquesta exposició temporal es va passar a un Museu Postal situat al cap de casa de la Casa de la Vall, el qual va romandre obert fins al 1992.
Al final del 1993, el Govern d'Andorra va comprar la borda del Raser d'Ordino com a seu del futur Museu Postal d'Andorra, inaugurat el 19 de novembre de 1998.
En aquest museu, s’hi exposa: la filatèlia, integrada pel fons de segells del Museu Postal i per l'aportació de diferents particulars, i la col·lecció d'objectes relacionats amb el món postal.
D'aquesta intensa passejada per l'evolució entre les comunicacions humanes, en destaca un audiovisual que ens relata la història postal, i a la planta semisubterrània, la col·lecció.
Es tracta d'una nova proposta de visita cultural que, amb un llenguatge clar, descriu la peculiar història del correu del nostre país.

Població: Ordino
Parròquia: Ordino
Codi Postal: AD300
Adreça: Carrer Major, Borda del Raser
Teléfon: +(376) 83 69 08
Fax: +(376) 83 96 60
E-mail: museupostal@andorra.ad
Web: www.museupostal.ad

Horaris: de dimarts a dissabte de 09.30 h a 13.30 h i de 15.00 h a 18.30 h
diumenge i festius de 10.00 h a 14.00 h
dilluns tancat
Es poden fer visites lliures o visites guiades. Hi ha un servei de tallers escolars i botiga. L’accés és adaptat.

Preus Entrada: 2,40 €/persona (adults)
1,20 €/persona (jubilats, carnet jove i estudiants)
Entrada gratuïta per als membres de l’ ICOM i escoles nacionals.

Ordino. Museu de la Miniatura.

Nicolai Siadristyi és considerat el millor microminiaturista del món. Les seves obres s' han d' apreciar a través d' objectius microscòpics de fins a 300 augments. Els seus treballs, tots fets a mà, estan efectuats principalment amb or i platí, però també amb paper, llavors de fruites i grans d' arròs.

No menys interessant és la botiga de "matryoshkas" fetes a mà, les típiques nines russes que s'encaixen una dins l'altra, algunes d' elles autèntiques obres d' art pel seu elaborat treball de lacat, que gairebé sempre ens explica un conte, un fet històric, les estacions de l' any...

Aquest museu de 170 m² inclou un audiovisual i té una sala d'exposició.

Població: Ordino
Parròquia: Ordino
Codi Postal:
Adreça: Edifici Maragda
Teléfon: +(376) 83 83 76
Fax: +(376) 83 96 09
E-mail: azorzano@andornet.ad

Horaris: De dilluns a dissabte de 09.30 h a 19.00 h
Diumenge de 09.30 h a 13.30 h

Preus Entrada: 4,00 €/persona (adults)
3,50 €/persona (nens, discapacitats, grups i jubilats).

La Cortinada. Església de S. Martí i conjunt de serradora i mola.

L' església de S. Martí és un edifici inicialment d' època romànica, amb ampliacions als S. XVII i XVIII. De l' església romànica es conserva el campanar d' estil llombard, part del presbiteri i l' àbsis. En aquest darrer es conserva part d' una pintura mural de finals del S. XII, amb una iconografia dedicada a S. Martí, bisbe de Tours, que es considera com una de les més interessants de veure a Andorra, juntament amb les de Sant Serní de Nagol. A l' església es conserven també quatre retaules barrocs dels S. XVII i XVIII, així com mobiliari del S. XVII i un carilló del S. XVIII. Per la seva banda, la mola del Mas d' en Solé, a la sortida del poble, és una instal.lació industrial recuperada (S. XVII), utilitzada per moldre gra i fer-ne farina. També s' hi pot veure la mola i serradora de cal Pal, instal.lació industrial recuperada (S. XVI i XVII), situada davant l' església del poble. La serradora és un giny per transformar els troncs en taulons de fusta. Era d' ús particular i funcionava utilitzant força hidràulica.

Anyós. Església de S. Cristòfol.

Situada al cim del poble, gairebé a la sortida. És d' origen romànic,modificat al S. XVI. Té un campanar-torre a la part posterior. A l' interior es conserven pintures murals: el Sant Sopar, situat a l' hemicicle de l' àbsis, de finals del S. XIII, i la referent a Sant Cristòfol i la Psicostasi (pesament de les ànimes), del S. XVI. A l' interior s' hi pot veure també un retaule del S. XVI dedicat al patró de l' església.

Pal. Visita del poble i Església de Sant Climent.

El poble de Pal conserva tot l' encís i fisomonia d' un poble pirinenc. S' aixeca esglaonat al vessant de solana de la muntanya. Al capdamunt del poble s' hi troba l' església de S. Climent de Pal, inicialment del S. XII, de la que destaca el campanar-torre d' estil romànic llombard, l' únic que té finestres doblement geminades El porxo i part de la nau datan dels S. XVII i XIX. En aquesta església es conserva una imatge de la marededeu del Remei, del S. XIII i un retaule de 1709.

Sispony. Casa Rull (per veure com vivia una família de classe mitjana) i esg. de S. Joan.

La casa Rull, recentment restaurada, recull el testimoni de les formes de vida de finals del S. XIX fins a principis del XX, quan Andorra era una societat essencialment agrícola i ramadera, en un entorn marcat per un relleu abrupte, un clima extremat i unes comunicacions precàries. A la planta baixa hi trobem el celler. A la primera planta, la cuina, el menjador i el pastador. A la segona planta, el guia ens explica els cicles de la vida: el casament, el naixement de l' hereu, la infantesa, la vellesa i la mort. A la darrera planta hi ha el cap de casa.

Població: Sispony
Parròquia: La Massana
Codi Postal: AD400
Adreça: Carrer Major
Teléfon: +(376) 83 69 19
Fax: +(376) 83 54 19
E-mail: casarull@andorra.ad
Web: www.casarull.ad

Horaris: La casa és tancada tots els dilluns i diumenges a la tarda. Visita amb audioguies.
De dimarts a dissabte, de 09.30 h a 13.30 h i de 15.00 h a 18.30 h
Diumenges i festius de 10.00 h a 14.00 h

Es poden fer visites guiades o visites lliures amb audioguia. Hi ha tallers escolars, botiga, aula multimèdia, aula audiovisual i taquilles. L’accés és adaptat.

Preus Entrada: 2,40 €/persona (adults) - 1,20 €/persona (jubilats, grups i estudiants) - Entrada gratuïta per als posseïdors del carnet ICOM. Entrada gratuïta el primer diumenge de cada mes.

Andorra la Vella. Plaça del Poble, Casa de la Vall i nucli antic.

La Plaça del poble és un racó tranquil i insospitat des d' on podeu gaudir de la vista panoràmica de la vall d' Andorra. La Casa de la Vall és la seu del Consell General (parlament andorrà). Construïda el 1580 com a casa pairal de la família Busquets, i més tard comprada pel Consell de la Terra al 1702. En el seu interior podem veure obres d' art interessants, entre les que cal destacar les pintures murals de la Sala dels Passos Perduts, del S. XVI, que recorden tapissos medievals. Entre les dependències que es poden visitar cal remarcar: la Sala del Tribunal de Corts, a la planta baixa, on encara se celebra una part de la Justícia andorrana, la Sala del Consell General, marc de les reunions del parlament andorrà, la sala dels Passos Perduts, on s' intercanvien les opinions dels diferents consellers, el despatx de recepcions del síndic general i la cuina, utilitzada un cop l' any, quan es reuneix la Consòrcia de Casats d' Andorra la Vella.

Sta. Coloma. Església.

És un edifici construït inicialment al S. X. Al S. II es decoren amb pintures murals l' absis i l' arc triomfal. La major part d' aquestes pintures es conserven al Museu Estatal Prussià de Cultura de Berlín. Al S. XII se li afegeix a l' església el campanar.torre romànic llombard, ben particular per la seva planta circular. A l' interior, podem veure un retaule barroc del S. XVIII dedicat a la santa patrona.

S. Miquel d' Engolasters. Església i llac.

L' església de S. Miquel d' Engolasters data de la primera meitat del S. XII i és d' estil romànic llombard. Al seu interior s' hi pot veure la reproducció de les pintures murals romàniques originals, que actualment es conserven al Museu Nacional d' Art de Catalunya. Al llac d' Engolasters hi podeu fer una passejada pels camins que el circumden, amb la possibilitat d' enllaçar amb el sender de Gran Recorregut que baixa cap a Encamp i, després, segueix fins a Ordino.

Les Escaldes. Museu de maquetes d' art romànic.

Actualment s'exposen en aquest museu unes trenta reproduccions. Qualsevol persona que s'acosti a visitar-lo tindrà l'agradable sorpresa de veure reunits en un mateix espai els principals monuments del Principat d'Andorra a escala reduïda.

Població: Escaldes-Engordany
Parròquia: Escaldes-Engordany
Codi Postal: AD700
Adreça: Espai Caldea
Teléfon: +(376) 86 15 06

Horaris: juliol i agost: cada dia de 10 h a 13 h i de 16 h a 20 h - resta de l'any: dilluns de 16 h a 20 h, de dimarts a dissabte de 10 h a 13 h i de 16 h a 20 h - diumenge i dilluns al matí tancat.

Preus: entrada gratuïta.

GASTRONOMIA

Em permeto incloure aquí un apartat per a la gastronomia, perquè crec que aquesta -quan realment és gastronomia- no deixa de ser una part de la cultura d'un païs. I, a fè de Déu, que, a Andorra, n'hi ha, de bona gastronomia. Res és més gratificant que un bon sopar, o un bon dinar, després d'haver passat una jornada caminant per la muntanya o fent itineraris culturals o, perquè no, havent anat de compres...

Ca la Lydia. Pal.

Una de les millors troballes que he fet a Andorra, en una de les meves sortides fotogràfiques a la vall de Sorteny (veure link). Per a mí, el millor lloc que hi ha al Principat per anar a dinar: un local acollidor, petit i familiar (cal fer reserva sempre). El menjar, gairebé insuperable, amb bons productes de la terra, elaborats de forma magistral, però amb aquell toc casolà que fa que ens sentim com a casa. Fins fa poc, estava convençut que el millor restaurant, per relació qualitat/preu, era cals Caçadors, a Ribes de Freser. Després d'haver conegut ca la Lydia, he canviat d'opinió. Un 10! No té carta. La mestressa ens va cantant els plats que han preparat aquell dia. Per poc més de 20 € podem dinar com a reis. Aquí cal ser clar: el producte és de primera qualitat.

Borda Estevet. Andorra la Vella. Ctra. de la Comella.

Un restaurant de gastronomia de muntanya de gran qualitat, que s'ha guanyat a pols una fama merescuda. Per la qualitat de la seva oferta (les seves carns a la llosa són remarcables) i per l'acollidor ambient i servei. Recordo encara aquells macarrons gratinats amb foie i beixamel, només superats pels que fan a cal Parellada, del carrer Argenteria de Barcelona. La Borda Estevet, tot un referent dins la gastronomia andorrana, és tota una institució entre els gurmets del Principat (i també entre els de fora). És una antiga borda, habilitada com a restaurant, tot aprofitant elements decoratius propis de la vida rural de les valls: rodes de carro i de molí, arades i altres estris per treballar el camp formen un ambient acollidor i càlid, a la vegada que distingit. La carta es va adaptant als productes del mercat de temporada, encara que el plats "clàssics" no falten mai: les carns a la llosa i els macarrons gratinats amb foie són antològics. També ho són les seves truites de riu. I parlo per pròpia experiència!

"A la Borda Estevet, que és un nom molt pastoril i pirinenc, fa les truites de riu un àngel delicat i clement, i savi, a qui tant de bò conservi Déu les habilitats per a més solaç i gratitud de tothom. Quin bergant fent carns a la llosa! I quines truites saboroses que fregeix aquell benaurat! El viatger va retre la forquilla quan era devers la tercera truita; en aquests casos, no és escaient caure en la devastació"...

El refugi alpí. Andorra la Vella.

Ben situat a l'encreuament amb el riu Valira i l'Avinguda Meritxell, a prop ja de Les Escaldes. Un local que vaig descobrir en el decurs d'una de les meves sortides a Andorra (veure link) que ens evoca els restaurants dels alps, L’interior, a l’estil d’un xalet alpí, està decorat amb motius suïssos. En aquest establiment, el plats estrella no podien ser altres que les "fondues" i les "raclettes". Però tampoc no desmereixen gens les carns a la llosa, que ens porten a taula amb unes lloses individuals que conserven les carns calentes, i amb les què cadascú va controlant al seu gust el punt de cocció.

LA RUTA DELS LLOCS SECRETS

D' entre els milers de visitants que cada any trepitgen aquestes terres, n'hi ha pocs que en coneguin els racons més espectaculars. Alguns andorrans m' han desvetllat quins són els camins per trobar aquests indrets.

Casamanya, centre de gravetat.
"El massís del Casamanya és com un sentinella silenciós, guardià d' innombrables secrets".
El Casamanya està situat al bell mig del país pirinenc. Bosc de pi negre als peus, vestit de gespa i rica nua calcària al cim. Per anar-hi, cal sortir del coll d' Ordino (1980 m.) pel camí senyalitzat, fins arribar al cim (2740 m.) dues hores més tard. Arribats al cim, vorejarem la serra en direcció al coll d' Arenes per descobrir un lloc secret i enigmàtic on el desgast de la pedra avança al ritme de les estacions. El gel, la pluja i el sol escolpeixen la roca calcària per fer d' aquest espai un indret únic, d' un atractiu especial. Arribant al coll d' Arenes (2540 m.)seguim el camí de Montaup fins a la carretera que torna al coll d' Ordino. Cal comptar unes 6 hores per fer tot el circuit.

Els cóms de Jan. La petja de les glaciacions.
La vall de Ransol, a la parròquia de Canillo, té una orientació nord-sud gairebé exacta, cosa que en fa un indret amb una vegetació exuberant i ben equilibrada. Al fons de la coma trobareu els cóms de Jan, a 2200 m., una zona de basses i aiguamolls plena de blocs erràtics. Unes grans masses de pedra desplaçades per la força de les glaceres que van escolpir aquestes valls han restat encallades al bell mig de les prades de pastura. El paisatge que es contempla des de la terrassa natural que formen els cóms és meravellós, amb la vall als peus i, al davant, les muntanyes de l' obac del Tarter. El riu solca el fons de la vall de Ransol, cosa que fa l' aproximació fins al camí costerut que porta als cóms de Jan sigui una delícia.
Per arribar-hi, cal seguir la ctra. general en direcció a Pas de la Casa i, uns km. més amunt de Canillo, girar a l' esquerra en direcció al poble de Ransol. Just després de la plaça, cal girar a la dreta i seguir fins al final la carretera de la coma de Ransol. Es travessa, ja a peu, el pont que hi ha al costat d' una font i una àrea de repòs i s' enfila el camí que puja ràpidament fins als cóms de Jan.

Coll Jovell. Tots els estadis vegetals.
La parròquia d' Escaldes-Engordany posseeix la joia natural més valuosa de les valls andorranes: la vall del riu Madriu. Es tracta d' una vall de més de dotze km., sense accés rodat, que conté tots els estadis vegetals típics del Pirineu andorrà, ja que neix a 1100 m. i acaba als pics de més de 2700 m. Per visitar-la cal preveure més d' un dia a peu., però hi ha un petit camí que porta amb poc esforç fins a un mirador natural de la vall del Madriu: el coll Jovell. Per arribar-hi, cal agafar la carretera que porta a Engolasters. A l' últim revolt abans d' arribar al llac, cal deixar el cotxe en un aparcament. Prenem una pista al davant que aviat es converteix en un camí que remunta fins al coll Jovell.
Si disposeu de 2 vehicles, cal fer el mateix, però deixant-ne un al costat del pont que travessa el riu Madriu, que us quedarà a la dreta, tot pujant des d' Escaldes cap a Engolasters, abans d' una corba pronunciada a l' esquerra. Llavors, des del coll Jovell, podreu continuar al camí tot baixant cap a la vall del Madriu i visitar les bordes de Ràmio i d' Entremesaigües, on els vells andorrans passaven l' estiu amb el bestiar. Seguint Ràmio avall, descobrireu la bellesa del camí empedrat, dels boscos i de la canço de l' aigua del riu. Una mica més avall del pont de Sassanat retrobareu el vehicle i la civilització.

Calm de Claror, un mirador d' excepció.
Si deixem de banda els llocs més coneguts, i tanmateix recomanables, com són Madriu, Setúria, Incles, Sorteny, la Rabassa o Pessons, ens queden moltes elternatives, entre les quals proposaria una singular excursió a 2600 m. d' altitud. Es tracta del calm de Claror, un altiplà de 500.000 m2 al sud del país, a la parròquia de S. Julià de Lòria. És com un balcó que permet contemplar la serralada nord, amb cims que freguen els 3000 m.: el Font Blanca, el Comapedrosa, el Medacorba, l' Estanyó, el Serrera, les valls glacials del Valira del Nord i el Valira de l' Orient; als peus, el Gran Valira, el riu que flanquejat pels edificis d' Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. I, al darrere, la imposant serra del Cadí. Un refugi proper sense guarda permet la pernoctació.
Per anar-hi, des d' Andorra la Vella agafem la carretera de la Comella fins a la cruïlla amb el cortal de l' Estevet. Aquí s' agafa el camí de Prat Primer fins a la collada del mateix nom i, tot seguit, a mà dreta, superar 200 m. de desnivell fins a arribar al calm de Claror. El recorregut dura unes 5 hores.
Una altra possibilitat és sortir del refugi de la Rabassa, sobre S. Julià de Lòria, o un pèl més amunt de la collada de Pimes, continuar cap a calm Ramonet i, després, seguir el terreny quasi tot pla fins al calm de Claror. Unes 3 hores de camí.

Fontaneda. Fora de les rutes.
El poble de Fontaneda, a la parròquia de S. Julià de Lòria, és un lloc poc visitat, malgrat que es conserva tal com era i la bellesa del paratge on es troba. És una de les poques valls andorranes que encara conserva la seva fisonomia pirinenca en l' arquitectura i en l' ús agrícola i ramader de l' entorn. Situat a l' extrem sud d' Andorra, prop de la línia divisòria amb l' Alt Urgell, a 1300 m. d' alçada, està encarat al sud, cosa que condiciona la seva vegetació mediterrània.
La visita a Fontaneda és recomanable, per tres aspectes principals: la capella romànica de S. Miquel, del S. XI; l' aigua pura i fresca de la font del poble i el magnífic panorama que es veu des delcapdamunt del nucli.
Si seiem al costat de l' entrada de la capella es pot gaudir de la vista del calm de Claror i del pic Negre, fent frontera amb Catalunya. al sud-est. Un bon lloc per meditar amb tranquil.litat.
Per arribar-hi, cal prendre la ctra.secundària 140, a la sortida sud de S. Julià de Lòria, i continuar fins al poble, a 6 km. tot admirant l' impressionant massís de Rocafort. Fontaneda queda al flanc dret de la vall.

El GRP d' Andorra.
Des de Juberri fins a Sispony, el GRP d' Andorra transcorre al llarg de 100 Km. d' emocions i descoberta.
El seu traçat està dividit en set etapes d' una llargada aproximada de 14 km. cadascuna, sense zones difícils o perilloses, en principi. En zona de muntanya, però, sempre s' ha d' anar preparat davant la possibilitat d' una tempesta i tenir en compte les previions meteo. Igualment important és conèixer bé l' itinerari i evitar pesos innecesaris.
Gairebé tot el circit està senyalitzat amb les dues franjes de GR; l' única diferència és que la banda blanca és de color groc, jà que es tracta d' un GRP. Només en les zones en què el GRP conflueix amb el GR-7 i el GR-11 desapareix la banda groga de GRP i té prioritat la senyalització pròpia de GR. Tot i això, tots els encreuaments tenen la senyalització corresponent per evitar confussions.
Les etapes, dissenyades tenint en compte la presència de refugis i pensant en un ritme que permeti gaudir plenament de l' entorn, són les següents:

Juberri - Refugi de Perafita 15,5 km
Refugi de Perafita - Refugi de l' Illa 10,3 km
Refugi de l' Illa - Refugi de Siscaró 18,3 km
Refugi de Siscaró - Refugi de Coms de Jan 7,3 km
Refugi de Coms de Jan - Refugi de l' Angonella 18,5 km
Refugi de l' Angonella - Refugi de Comapedrosa 11,6 km
Refugi de Comapedrosa - Sispony

LA VALL D'ORDINO.

La Farga Rossell exerceix de “frontera ideològica” entre l’Andorra més comercial i una vall d’Ordino que encara té present la vida rural, els antics oficis i la riquesa natural de valls i muntanyes

"Sempre he cregut que la vall d’Ordino forma part d’un altre món que apareix tot just deixar enrere la Farga Rossell i creuar el riu. Allà, cada cop descobreixo que el temps no ho pot canviar tot. És la parròquia que més ha sabut seguir respirant l’aire que li pertany.. La vall d’Ordino ha aconseguit alentir les passes del monstre de la civilització, sense per això perdre el tren del progrés. Difícil equilibri que cada vegada és més inestable, petit prodigi que em permet fer passejades en paisatges del present i alhora reviure passats en els useus, en les cases restaurades; petit miracle que una nit em delecta amb un concert a l’Auditori Nacional d’Ordino i l’endemà pot oferir-me l’oportunitat de calçar-me unes botes per sentir com la força de la terra entra dins el meu còs i con tots el parfums d’una primavera em trasbalsen fins fer-me oblidar el temps i els neguits."
Albert Salvadó. Andorra la Vella, 1951. Escriptor.

Pagesos andorrans.

Les llums de les cent-mil botigues del fons de la vall no arriben al petit nucli d’Arans, al nord d’Ordino. Enmig del seus quatre carrers, un altre Andorra perviu, amagada del desfici constructor.
Fins als anys quaranta, Andorra va ser un indret tranquil, rural, agrícola. Així ho recorda Josep Perich, el darrer hereu de la Casa Rull: “He viscut de jove l’Andorra tradicional i no diré que ens coneguéssim tots, però si que ens identificàvem ràpidament pel nom de la casa i el lloc de procedència. La casa pairal d’origen era la millor referència d’identitat. La Casa Rull era una de les més importants de Sispony. Però després de la mort del pare, va quedar en mans dels masovers i ell va deixar la terra i es va dedicar a fer de metge. La vida el va portar a Suïssa, des d’on tornava i retornava. El seu desig de pervivència dins de la memòria del seu poble s’ha acabat complint pocs anys després de la seva mort."

La residència dels Perich durant dos segles és ara un reducte on els ulls dels curiosos poden descobrir com era la vida del Josep infant, entre la cuina, l’hort i la immensa sala, on poques vegades menjaven pel fred que hi feia. Convertida en museu, els estris de cuina, els llits o la roba formen part de la cultura popular. Si a casa Rull sentim l’alè de la pagesia del segle passat gràcies a quest projecte museístic, des d’una borda de la propietat situada als Plans, podem veure la realitat de la vida de pagès d’avui a Ordino, prop d’Arans. Un bon grapat de vaques suïsses, un mascle, un riu, herba quasi sempre fresca... Per l’Andre Gaspà, de Cal Gaspá d’Ordino, aquesta és l’única manera d’entendre la vida. “Has d’estar sempre pendent. Cada vegada hi ha més cases per tot arreu, es venen els prats, queden els peixaders partits i per anar d’un cantó a l’altre hem de pujar els animals a un camió. Abans, tot era més fàcil. Anàves amb el bestiar d’un cantó a l’altre, pasturant, trobaves coms d’aigua pel camí...però ara no pot ser. Acabarem que no quedarà ningú que ho vulgui fer, encara que els del govern subvencionin tenir bestiar.”

Malgrat que la vall ha escapat de l’especulació immobiliària, els homes resten expectants.
Poques famílies viuen de pagès avui. La seva renda és molt justa (un dels salaris més baixos del país; menys de 900 €). En el cens de la conselleria d’agricultura hi ha 343 explotacions agràries, amb una activitat basada en el bestiar, el tabac, l’horta i l’herba. Són els darrers representants d’una saviesa que passa desapercebuda al fons de les valls, on les artèries comercials mouen 11 milions de visitants i assorteixen el 80% del teixit empresarial andorrà.

A Cal Gené, d’Arans, hi viuen el cap de casa, Miquel Pujal, la dona i la mare, que amb més de 80 anys encara s’encarrega del planter del tabac. En Miquel ha deixat el testimoni al seu fill, en Raül, per raons de salut. Avui, Miquel Pujal encara té un deute pendent amb a vida: veure que el seu fill se’n surt fent de pagès en una Andorra èbria d’aparadors i cotxes.

El parc natural de Sorteny.

Un recorregut per aquest espai protegit, al qual hi podem accedir per un camí que surt de la ctra. general passat el nucli del Serrat, té senders que ens mostraran la riquesa botànica de la vall, amb 700 espècies florals, 60 d’endèmiques dels Pirineus. L’ascensió al pic de Serrera o al de l’Estanyó ens serviran per creuar la vall i possiblement veure una mostra de la seixantena d’ocells, mamífers de muntanya, amfibis, rèptils i insectes.
El Centre d’interpretació de la Natura d’Ordino organitza unes visites guiades al Parc i fa una síntesi de la realitat de la vall, a través d’un audiovisual i uns plafons explicatius sobre la vida animal i vegetal.

La vall de Sorteny és una vall secundària de la conca del Valira Nord. Tot i tenir una superfície reduïda (unes 1080 hectàrees), gaudeix d'una gran riquesa pel que fa a vegetació i fauna, Hi viuen des de més de 750 espècies de plantes fanerògames fins a ungulats com l'isard, el porc senglar i el cabirol, passant per mamífers com el gat salvatge, l'almesquera i la marta, i ocells com el trencalòs, l'àguila daurada, el falcó pelegrí i el gall fer.

Ès un dels més bells paratges alpins que han modelat les geleres en aquesta part del país. És el primer espai natural protegit d'Andorra. A la seva part superior, gairebé a la ratlla dels 2500 mètres, hi ha l'estany de Sorteny, conegut també com l'Estanyó, al qual s'accedeix en una agradable excursió de només dues hores des del portell de Sorteny.

Els Alps a l'abast.

Pocs llocs del Pirineu permeten veure un paisatge alpí com la vall d'Ordino,. Les geleres quaternàries han modelat un paisatge que és una autèntica joia geològica, amb grans valors naturals.

Els llacs de l'Angonella són una bona excusa per endinar-nos en els dominis glacials d'Andorra. Si bé el recorregut fins aquesta zona lacustre és llarg (surt de la localitat de Llorts i dura unes 5 hores entre anada i tornada), l'itinerari permet apreciar una alttra de les caractereístiques del paisatge: la deforestació que entre els segles XVII i XIX va aprovidionar la indústria siderúrgica, que necessitava la fusta per obtenir carbó i alimentar els forns de les fargues. Si realitzem aquesta excursió a la tardor podrem adonar-nos que els boscos són una autèntica paleta de pintor, amb les més variades tonalitats de verds, ocres, grocs i rogencs. Això és a causa dels boscos de bedolls que han anat creixent en substitució dels pins que van acabar avivant el foc de les fargues, i que avui componen un joc cromàtic de gran bellesa natural.
L'ascensió al pic de Casamanya (2752 m.)pel coll d'Ordino és un clàssic prou senzill que un cop assolit el cim posarà Andorra als nostres peus. El pic de Serrera (2914 m.) és un excel.lent mirador de la vall de Sorteny i de Ransol. L'amagat pic d'Arcalís (2780 m.) presenta importants parets d'escalada, mentre que el pic de Tristaina (2879 m.), al límit amb l'Arièja, té unes meravelloses vistes sobre muntanyes pallareses, la Pica d'Estats i sobre el mateix circ de Tristaina.

ON DORMIR.

Hotel Cal Daina ***
Ctra. gral. d’Ordino a Arans.
Tel. 00 376 85 09 88
www.hotelcaldaina.com
Aquest establiment té 37 habitacions amb bany complet, TV i telèfon. La mitja pensió val 49’90 € en temporada alta per habitació doble, 41’70 € en temporada mitjana i 33’30 € en temporada baixa. A pensió completa, el preu de l’habitació doble és de 56’70 € en temporada alta, 46’70 € en temporada mitjana i de 39’30 € en temporada baixa.

ON MENJAR.

Restaurant Cal Daina***.
Té una cuina remarcable, que es basa en el producte fresc andorrà, que varía segons la temporada, amb un arròs de muntanya com a plat estrella, juntament amb les diferents carns, fetes a la brasa. El menú de mitja pensió, en canvi, deixa bastant que desitjar (parlo dels anys 2006 a 2009...) Preu mitjà: 20 €.

Restaurant Tòpic.
Ctra. gral.. Ordino.
Tel. 00 376 73 61 02.
restaurant vora l’Auditori Nacional amb una bona cuina de mercat. Especialment remarcable és la cassola de musclos al vapor (reminiscència de quan aquest restaurant era d’especialitats belgues), l’espatlla de xai caramelitzada al forn i la broqueta de carns. El preu mitjà es d’uns 18 €. També fan unes bones pizzes (uns 9 €)