"Ben ajagut a terra, com me plau el veure davant meu en costa suau un prat ben verd sota d'un cel ben blau!"
Joan Maragall. Pirinenques.

Vacances d'estiu 2015.

Intensiu a Núria.

Enguany, les meves vacances d’estiu a muntanya han estat curtes, però intenses. Per raons de proximitat, he decidit tornar, un estiu més, a Núria. No obstant haver disposat només de quatre dies, crec que els he aprofitat al màxim: he realitzat un circuit integral per l'Alta vall de Ribes, inèdit per mi i força curiós. Ha estat una llarg circuit, tot passant pels nuclis del Serrat, Fustanyà, Rialb, Batet i Mas Possons. Penso que, aquest circuit encara podria a ser més complert, si en comptes de, un cop sóm a Fustanyà baixem cap a Rialb, seguim cap a Queralbs pel camí dels Romans. I, des de Queralbs, prosseguim cap a Vilamanya i, des d’aquí, cap a Batet, on ja podem enllaçar amb el camí cap a Mas Possons i coll d’en Segura. No descarto de portar´ho a la pràctica en una propera ocasió. Llavors, si que seria una veritable “integral” per l’Alta vall de Ribes!

També he rememorat la llarga travessia de Núria a Queralbs, però passant per Fontalba, la vall Estremera i el camí de les Mines. També he fet turisme per la Cerdanya francesa, visitant Bourg-Madame (amb estació del Tren Groc inclosa), Sallagosa (on m’hi vaig quedar a dinar), Llò, Eyne…
També he tingut temps per passejar tranquil·lament, fer fotografia i de dedicar-me a no fer res.

 

El mes de juliol, i com a preàmbul de les meves vacances d'estiu, vaig passar uns dies en terres andorranes. Amb motiu del meu particular inici de temporada de muntanya del 2015, vaig poder dur a terme, aquest any si, la 5a "Operació Narcís dels Pirineus", el meu safari fotogràfic per capturar els bonics "narcissus poeticus", la flor emblemàtica de les valls d'Andorra.

Per primera vegada, em vaig allotjar al més que recomanable "Hotel Coma", que va ser per mi un agradable descobriment, per la sega relació qualitat-preu i per la bellesa del seu entorn.

Més al meu llibre digital "El randonauta" (requereix password).

“Pirinenques”

I

A dalt del Pirineu
Les flors són esblaimades,
Les flors són d’un blau clar,
Blavoses o morades;
Són tristes dels alts monts
Les crestes emboirades,
I tristos els ramats
Estesos per les prades,
I la del dret pastor
figura solitària.

El sol esblanqueït
no treu color ni escalfa;
el bosc mesquí i llenyós,
i l’herba curta i clara;
pedrosos i grisencs
els cims de les muntanyes,
tots ditejats de neu
d’eternes clapes blanques,
i fumejant arreu
la boira corre i passa.
Al tard, de dins les valls
La boira va aixecant-se,
I amb ella emmantellat
Se va solemnement l’alta muntanya.

aster alpinus

 

Nova ruta pel Païs Càtar.

Orquídea de munyanya

 

S’aprofita, en aquest recorregut de 38 Km., l’antiga via ferroviària que donava servei a aquesta zona entre els anys 1903 i 1971. Aquell trenet transportava viatgers i mercaderies, sobre tot de productes tèxtils (recordem l’importància que ja tenia l’ofici del ram tèxtil entre els càtars fins al S. XIII…). Un bell recorregut als peus del Pirineu, entre l’Ariège i l’Aude, on descobrirem paratges emblemàtics on van viure els Bons Homes a l’Edat Mitja.
El recorregut comença a la localitat de Lavelanet, construïda arran del riu Touyre, important centre de producció tèxtil temps enrere. El sender continúa enmig del bosc fins arribar a un dels pobles més bonics de França: Camon. Aquest està situat en un revolt del riu Hers. El principal atractiu d’aquest poblet, a banda de les seves fortificacions, és la gran quantitat de flors que hi ha, i que li han valgut el sobrenom del “poble dels cent rosers”. A tres Km. de la via verda, prop de Camon, trobarem el llac de Montbel, on hi val la pena de fer-hi una escapada del camí principal. Recuperem el camí per dirigir-nos a Mirepoix -una estació del Camí de Sant Jaume- un poble que creix al voltant de la plaça central amb bonics edificis d’arcades i cases de fusta i on, cada dilluns, s’hi fa un mercat d’aliments conreats i elaborats per productors locals. A Mirepoix finalitza aquest recorregut. Aquí, a Mirepox, s’hi respira el seu passat medieval. Al voltant de la seva plaça fortificada, al costat de la catedral, hi trobarem multitud de restaurants, cafès i botigues de productes locals.

 

El blog de "La Pleta" : noticies, comentaris, articles...

Disc de record de Núria

Una troballa curiosa.

Mentre estava endreçant uns vells àlbums de discs de vinil, em vaig trobar un "single" dels goigs de la Mare de D. de Núria, editat per l'Orfeò Gracienc, que deuria d'haver comprat el meu pare a la botiga de records del santuari, cap als anys 60...

Vittorio Sella. Alpinista i fotògraf.

A l'època dels pioners de la fotografia, Sella transportava el seu voluminós material de fotografia des del cim del Cervino fins a les solituds remotes dels Himalaies. Els seus clixés immensos (30x40 cm!) han il·lustrat multitud d'obres i publicacions que son, encara, dignes d'admiració.

MÉS...

Ganivet Gerber Paracord Fixed Blade

Survival.

Cap a principis dels anys 1990 vaig passar per una etapa en què vaig estar ben aficionat al tema “survival”. Tot va començar amb el descobriment d’un llibre anomenat “Sobrevivamos”, escrit per un tal Rudiger Nehberg. Amb la lectura d’aquest llibre un nou món se’m va obrir als ulls i desseguida em vaig enganxar a tot allò que tingués relació amb l’art de la supervivència.

MÉS.

Els collets

Itineraris.

Aquest estiu de 2015 he "descobert" una manera força original de conèixer els pobles i la gent de l’Alta Vall de Ribes, tot fent una bona excursió d’unes 5 hores de durada. Sortint de la població d’estiueig de Ribes de Freser, pujarem pel vessant de l’obaga i podrem visitar els llogarrets de Mas Ventaiolà, El Serrat i Fustanyà. Baixant de Fustanyà, canviarem de vessant, tot creuant la carretera de Queralbs i la via del cremallera, i passarem per Rialb, Batet i un parell de masies abans d’arribar al collada d’en Segura, punt des d’on envoltarem la muntanya de granòfir per baixar de retorn a Ribes de Freser. MÉS...

El meu retorn a la fotografia analògica.

Agost de 2014

Bé, no és que l'hagués deixat del tot en favor de les càmeres digitals, però la novetat és que. aquestes vacances d'estiu, l'equip fotogràfic que m'he emportat dins la motxila ha estat exclusivament analògic, és a dir, una càmera de pel·lícula de tota la vida.
I, per fer-ho encara més autèntic, no m'he endut una càmera qualsevol: la brutal Nikon F2AS, que és totalment mecànica i manual, carregada amb Ilford Delta 200 (B/N) i Fuji Superia (Color), ambdues pel·licules negatives.

La Nikon F2AS

Perquè, la F2?

Per fiabilitat: funciona en qualsevol condició, per adversa que sigui, fins i tot sense necessitat de bateries. El fotòmetre de silici de la F2AS és especialment sensible a la llum. Té la reputació de ser capaç de llegir fins a -4EV a 100 ISO amb un objectiu de f/1.4 ! És a dir, més sensible que qualsevol altra Nikon mai fabricada.
Per robustesa: està construïda com un tank.

Més al meu blog...

Perquè pel·lícula analògica?

Per estalvi de temps: no em veig obligat a seure davant l’ordinador, convertint RAWs a TIFFs o JPGs. Aprofito el temps en altres coses. Quan acabo els carrets, els porto al laboratori i aprofito el temps per escriure unes notes de l'excursió. El dia que recullo al laboratori les fotos ja revelades, trio les que més m’agraden i les escanejo.

Pel·lícula de color : mai ha estat tant bona com ara. Utilitzo Fuji Reala 100, 400, 800 i Superia 1600 ASA, o diapos Fuji Velvia 50. Gran latitud d’exposició, grà extremadament fi, possibilitat de revelar-les en 5 minuts en qualsevol botiga de foto

Film B/N: el blanc i negre provinent de les càmeres digitals és decebedor. No té punt de comparació amb les pel·lícules negatives de B/N.

Més al meu blog...

 

Filtres de densitat neutra.

Hi ha tres filtres que sempre porto amb el meu equip fotogràfic: el polaritzador, l'skylight i el de densitat neutra. D'aquest darrer, en porto de dos tipus, ambdós força ùtils. El de tipus degradat serveix per equilibrar la llum (rang dinàmic) entre cel i la terra. D'aquesta forma. obtenim un cel amb els núvols ben exposats i, a la vegada, evitem la subexposició del paisatge.

El de tipus variable ens permet capturar imatges difuminades i d'aspecte sedòs: el moviment de l'aigua d'un torrent o d'una cascada, el moviment de les flors o de les fulles d'un prat, etc. Això ens ho possibilita el fet de poder disparar a velocitats lentes, al quedar molt disminuïda la quantitat de llum que rep la pel·lícula / sensor quan posem un filtre de densitat neutra al davant de l'objectiu.

Avançats en el temps.

El títol d’aquest article té la seva raó de ser. Els subjectes a qui es refereix l’adjectiu són dos muntanyencs, joves encara en aquells ja llunyans anys 1980, que van decidir aplicar diferents conceptes i tècniques per facilitar, fer més còmode i més segura la progressió a muntanya.
La posada a la pràctica d’algun d’aquests conceptes els va fer objecte fins i tot, en alguna ocasió, de comentaris irònics o amb tò de burla o de “cachondeo”. A tall d’exemple, quan aquells dos joves avançats en el seu temps van decidir que els pals d’esqui –llavors encara s’anomenaven així, i no pas bastons telescòpics- formarien part inexcusable del seu equipament de muntanya

MÉS...

 

 

La perdiu blanca

Per caçar-la, cal pujar als cims. Si et deixa pujar a la pica, fuig amagant-se darrera els rocs. Quan ja és una mica lluny arrenca el vol i es deixa caure muntanya avall com una pedra. Ves-li al darrera... És difícil de caçar perquè té el color de les roques. I no és pas com una perdiu; és de la familia del gall salvatge o gall fer, encara que més petita que aquest últim, això si...

De perdius blanques, n'he vist en alguna ocasió, a principis de maig, vora el circ de Concròs, aixecant el vol al meu pas...

 

Perdiu blanca

Recomanacions importants!

Cal no subestimar els perills inherents a la pràctica del muntanyisme i emprar el sentit comú… L’excursionisme de muntanya pot esdevenir una activitat de risc. L’alpinisme i l’escalada SÓN activitats de risc.
És recomanable (gairebé diria que necessari) haver rebut formació per la pràctica del muntanyisme i fer sortides de manera regular amb algun dels nombrosos clubs de muntanya que hi ha al nostre païs (no n’hi ha prou amb “empassar-nos” els programes i documentals televisius tipus “Ultimate survival”, “Dual survival” o “Desafío extremo”…
Pels que fem alta muntanya estival i hivernal, és important (diria que necessari) haver rebut formació en tècniques d’encordament i d’assegurament i progressió amb corda, i autodetenció amb el piolet, així com saber progressar correctament amb grampons, arnés i casc, tenir nocions sobre els allaus i saber utilitzar la sonda, la pala i l’ARVA a la neu.
Contractar els serveis d’un guia de muntanya per realitzar ascensions més serioses, esdevé una seguretat afegida fortament recomanable.
La pràctica d’aquest esport és responsabilitat de cadascú i cal prendre algunes precaucions:

  • Cal escollir un itinerari adaptat a la nostra condició física.
  • És important informar-se de la previsió meteorològica. Ens abstindrem de fer l’excursió sota perill o amb previsió de mal temps o de tormenta (llamps, pedregada, pluges fortes, ventades, boira), en hores de màxima insolació, o amb perill d’allaus de neu.
  • Millor anar acompanyat que no pas sòl.
  • Estudiar l’itinerari escollit. És convenient saber llegir els mapes i utilitzar correctament la brúixola i /o el GPS i l’altímetre i tenir experiència en terreny muntanyós.
  • Cal anar adequadament equipat, amb un bon calçat de muntanya adequat a cada situació (preferiblement que subjecti els turmells) i portar roba d’abric (folre polar, anorak, guants, mitjons) i impermeable (Gore-Tex o similar) a la motxilla. Les condicions climàtiques, a muntanya, canvien repentinament. Una llinterna frontal amb les piles carregades, per si de cas…
  • Els bastons plegables són de gran ajuda per la progressió a muntanya i ens ajuden a treure càrrega de treball a les cames.
  • Cal protegir-se la pell exposada al Sol amb protectors solars de qualitat, portar barret d’ala ampla, ulleres de sol homologades i hidratar-se de manera adient abans i durant la caminada. Pels que tenim la pell sensible, a l’estiu, és una bona idea portar un “polo” de material transpirable lleuger, fresquet, de colors clars, ample, que cobreixi també els braços. Recomano, per temps calorós, la samarreta de mànega llarga “Desert Shirt” de la firma Raid Light o similar (Salomon, North Face, etc.) Jo, a més, porto un paraigües-parasol especial plegable amb un recobriment exterior d’alumini i titani que m’ofereix un factor de protecció de 50+, que vaig trobar per internet. Imbatible en aquells trams de la ruta sense cap mena d’ombra… A més, també és d’utilitat en cas de pluja imprevista (no en va, els pastors sempre porten un paraigües al damunt).
  • Portar aigua i aliments energètics suficients dins la motxilla.
  • Molt important portar mòbil amb la bateria carregada al màxim.
  • No carregar amb pès superflu.
  • Respectem el medi ambient, les plantes i els animals. Compte amb els animals verinosos i amb les plantes tòxiques. Sempre que sigui possible, cal seguir els camins marcats.
  • Una grimpada que ens pot semblar assequible de pujar pot convertir-se en terrorifica, de baixada. I no parlem ja si el terreny esdevé mullat o nevat…
  • Per resumir-ho en quatre paraules: formació, pràctica, sentit comú i prudència.