Pleta (f): Espai a l'aire lliure, generalment clòs amb mur de pedra seca, on hom recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya. He posat aquest nom al meu website pel seu context plenament muntanyenc.

Gènesi

Vaig començar a idear aquest website ja fa ben bé 10 anys. "La Pleta" neix com un projecte que el propietari de la llibreria de muntanya "La Pleta" (ara, ja desapareguda) em va encarregar, amb l'objectiu de què la botiga tingués presència a Internet.
Va ser així, doncs, com aquest website, nascut originàriament com un aparador virtual dels llibres de muntanya que l'Eliseu venia a la seva liibreria (que també era a la vegada cafeteria), va esdevenir el meu petit homenatge a la muntanya, una de les meves aficions preferides. També vol ser una manera de donar continuïtat, encara que des d'un context diferent, a l'esperit, voluntat i il·lusió amb què l'Eliseu va portar la seva llibreria de muntanya fins que, per circumstàncies del negoci, la va haver de tancar, iniciant una nova etapa en la seva vida...

La Pleta" ha estat creada pensant en tu, el marxador d' ull viu i curiós. Et conec bé. Tu tens la passió per la descoberta. Per a tu, viure és caminar i observar. Tens una pila de records dins el teu cap viatger. Busques la tranquil·litat, el culte al múscul. Tu ets savi, feliç i serè.
La muntanya és viva. Per apreciar-la millor cal conèixer-la, amb els seus pobles, la seva flora i fauna, la seva gent, les seves valls...

Intenció

Diversos són els motius que m'han portat a la creació d'un website que conjuga les meves dues aficions preferides , l'excursionisme i la fotografia: perquè es tracta d'una manera ben reconfortant d'expressar la meva creativitat, a la vegada que em permet adquirir coneixements en el camp del disseny web; per compartir la meva estimació per la muntanya amb d'altre gent; i també, per pura diversió...
Les aglomeracions de gent de ciutat que envaeix els camins el mes d'Agost, passen sovint prop d'aquest medi que se'ls escapa. Per a conèixer-lo, cal freqüentar-lo. Aquest aprofondiment representarà, per a cadascú, una riquesa interior suplementària.

Un "poc" de tot...

Pleta (f): Lloc a l'aire lliure, generalment clòs amb mur de pedra seca, on hom recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya. Li he posat aquest nom al meu website pel seu context plenament muntanyenc.

Projecte. Un any més, ja estic preparant una escapada al Principat d'Andorra per dur a terme la ja clàssica "Operació narcís dels Pirineus", que enguany complirà, si Déu vol, la seva 4a edició... En breu penjaré un article.

Novetats fotogràfiques. 16 d'abril de 2014. Canon treu al mercat espanyol la EOS 100D en acabat blanc i gris que queda molt "zen". Aquesta minúscula rèflex és la càmera perfecta per documentar el nostre estil de vida digital perquè la podem portar sempre al damunt com si es tractés d'una compacta. MÉS...

Itineraris: excursió al "Clot de la Verge", on podrem visitar l'indret que ha estat "redescobert" recentment gràcies als treballs de recerca d'en Manuel Castellet, autor del llibre "Exili de la Marededéu de Núria, 1936-1941", i a l'activitat portada a terme el juliol de 2012, juntament amb els seus alumnes, per Núria Burgada, mestra de l'escola Ridolaina de Montellà del Cadí.

La recompensa del muntanyisme.

La muntanya, en un passat refugi contra els invasors, reneix avui com a refugi contra les agresions de la civil·lització i la contaminació generalitzada. Sovint, la muntanya és dolça i acollidora, encara que, de vegades, ens demani esforços enormes per seduir-la. Ens donem a ella i ella se'ns dóna a nosaltres. Hi ha, aquí, una complicitat de la què en sortim enriquits i engrandits.

De sempre, he estat convençut de l'absoluta necessitat de l'esforç. El no fer res no és pas una filosofia; és un estat momentani, de vegades necessari, entre dos esforços. Cada cosa té el seu premi, al seu moment. I la muntanya, més que cap altra cosa, en sap, d'això.

Avui, en què tot es compra o es ven, trobem en la muntanya una certa puresa. L'esforç porta, en si mateix, la seva pròpia recompensa. Certament, les muntanyes hi són, però cal anar-hi per formar part d'elles. He vist arestes, horitzons nous, pics per grimpar. He vist la bellesa dels llacs a la posta de sol i els grans cims en la tempesta. A la satisfacció física de grimpar s'hi afegeixen la joia de la descoberta i el plaer de l'estètica.

Dedicat a l'Elisenda

In memoriam

"La mort, com el naixement, no és més que un moment en la continuïtat de l'existència. Encara que, com un llampec, la mort ens sorprengui avui mateix, estiguem preparats per morir, sense tristor ni angoixa, i sense guardar cap lligam a tot allò que deixem enrera. Sense deixar mai de reconèixer el sentit real de l'existència, deixem aquesta vida com l'àguila que s'enlaira pel cel blau".

Dilgo Khyentsé Rimpotché (1919-1991) - monjo tibetà.