BERESHIT (al principi...)
Vaig començar a idear aquest website ja fa ben bé 10 anys. Els orígens de "La Pleta" es remunten al projecte que el propietari de la llibreria de muntanya "La Pleta" em va encarregar de fer, amb l'objectiu de què la botiga tingués presència a la web.
Va ser així, doncs, com aquest website, que va néixer originàriament com un aparador dels llibres de muntanya que l'Eliseu venia a la seva liibreria (que també era a la vegada cafeteria), va esdevenir el meu petit homenatge a la muntanya, una de les meves aficions preferides. També vol ser una manera de donar continuïtat, encara que des d'un context diferent, a l'esperit, voluntat i il·lusió amb què l'Eliseu va portar la seva llibreria de muntanya fins que, per circumstàncies del negoci, la va haver de tancar, iniciant una nova etapa en la seva vida...
Diversos són els motius que m'han portat a la creació d'un website dedicat a les meves dues aficions preferides , l'excursionisme i la fotografia: perquè es tracta d'una manera ben reconfortant d'expressar la meva creativitat, a la vegada que em permet adquirir coneixements en el camp del disseny web; Per compartir la meva estimació per la muntanya amb d'altre gent; i també, per pura diversió...
SHEMOT (els noms)
Noms destacats en la història de l'alpinisme - Leon Zwingelstein
Recordem aqui a en Zwing , referint-se la neu :
“La soledat de les neus! Què sensual quan és completa! Llavors, representa la llibertat total. Allà a dalt, on la més petita gota d’aigua té el seu valor, la soledat fa comprendre millor la vanitat de les coses supèrflues.”
« En principi, no ets massa perillosa. Tinc més por de la roca que no pas de tu ; les roques de l’Oisans m’han fet bastant més mal que tu i en canvi, me les estimo ; i encara que, un dia, m’obri el cap per culpa d’elles, no crec que elles em vulguessin fer mal. »
"L'alpinista no és ni un atleta ni un artista, sinò una complexa barreja de tots dos"
Maurice Herzog.
VAYIKRA (i Ell la va cridar...)
A la memòria de l'Elisenda, que va ser cridada per la Providència el dia 15 d'agost de 2011.
La mort no és res.
Jo tan sols sóc a l’altre costat.
Jo soc jo, vosaltres sou vosaltres.
El que he estat per vosaltres, ho seré sempre.
Anomeneu-me pel nom que sempre m’heu anomenat.
Parleu com sempre ho heu fet: no empreu pas un to diferent,
Ni solemne ni trist.
Reseu, somrieu, penseu en mi.
Que el meu nom sigui pronunciat a casa vostra
Com sempre s’ha fet, sense èmfasi ni angoixa.
La vida significa el que sempre ha significat,
L’eix és el que sempre ha estat, el fil no s’ha trencat.
Per què estar fora del vostre pensament,
Simplement perquè soc fora de la vostra vida?
Jo us espero. Jo no soc pas lluny,
Just a l’altre costat del camí.
Haiku
Fent la migdiada.
La mà tot d’una deixa
De moure el vano.
BAMIDBAR (pels camins de la natura)
En aquesta secció aniré posant enllaços a alguna travessia en concret, que d'alguna manera m'hagi cridat l'atenció, ja sigui per la seva originalitat o simplement pel bon record que m'hagi pogut deixar a la memòria...
En aquesta ocasió, us poso els enllaços a una de les excursions més originals i inèdites que mai he fet: la travessia, en descens, des de Núria fins a Ribes de Freser, en dues etapes:
1.- De Núria a Queralbs, per la Font de l'Home Mort i el camí de les Mines.
2.- De Queralbs a Ribes de Freser, per Fustanyà i El Serrat.
Totalment recomanable!
DEVARIM (paraules)
"La Pleta" ha estat creada pensant en tu, el marxador d' ull viu i curiós. Et conec bé. Tu tens la passió per la descoberta. Per a tu, viure és caminar i observar. Tens una pila de records dins el teu cap viatger. Busques la tranquil·litat, el culte al múscul. Tu ets savi, feliç i serè.
La muntanya és viva. Per apreciar-la millor cal conèixer-la, amb els seus pobles, la seva flora i fauna, la seva gent, les seves valls... Les aglomeracions de gent de ciutat que envaeix els camins el mes d'Agost, passen sovint prop d'aquest medi que se'ls escapa. Per a conèixer-lo, cal freqüentar-lo. Aquest aprofondiment representarà, per a cadascú, una riquesa suplementària.
De sempre, he estat convençut de l'absoluta necessitat de l'esforç. El no fer res no és pas una filosofia; és un estat momentani, de vegades necessari, entre dos esforços. Cada cosa té el seu premi, al seu moment. I la muntanya, més que cap altra cosa, en sap, d'això. Avui, en què tot es compra o es ven, trobem a la muntanya una certa puresa. L'esforç porta, en si mateix, la seva pròpia recompensa. Certament, les muntanyes hi són, però cal anar-hi per formar part d'elles. He vist arestes, horitzons nous, pics per grimpar. He vist la bellesa dels llacs a la posta de sol i els grans cims en la tempesta. A la satisfacció física de grimpar s'hi afegeixen la joia de la descoberta i el plaer de l'estètica.
La muntanya, en un passat refugi contra els invasors, reneix avui com a refugi contra les agresions de la civil·ltzació i la contaminació generalitzada. Sovint, la muntanya és dolça i acollidora, encara que, de vegades, ens demani esforços enormes per seduir-la. Ens donem a ella i ella se'ns dóna a nosaltres. Hi ha, aquí, una complicitat de la què en sortim enriquits i engrandits.
La muntanya és un lloc privil·legiat on hi hem de buscar el benestar i l'autenticitat en els retrobaments amb un mateix, amb els altres i amb la natura.